Amanida d'enquestes, disturbis a Barcelona i el triomf de Lula
Amanida d'enquestes. És dilluns i per esmorzar, panells i més panells demoscòpics. Les més significatives, La Razón i El Mundo. Ben diferents. Mentre el diari del Grup Planeta veu una àmplia victòria del PP, tot i que Vox continua pujant, El Mundo constata que el PP perd vuit escons en una setmana mentre l'esquerra recupera posicions.
Això sí, El Mundo manté un ampli suport de la majoria de les dretes. La de La Razón té un problema. El Español afirma que l'esquerra no remunta, que Podemos no obté representació i que el PP treu 29 diputats al PSOE. També donen vida a Junts amb 7 diputats. El Mundo, per la seva banda, se suma a El Confidencial i a El País que auguren dificultats per al PP de Feijóo, que perd força cada dia. Iván Redondo a La Vanguardia posa la cirera al pastís afirmant que Vox superarà el PP a Catalunya amb el suport d'Aliança Catalana, escalfant a la banda per superar el PP a les eleccions de 2031. Per si no en tenen prou, Artículo 14, que deixa el PP amb 121 escons, només sis més que el PSOE, i redueix la majoria de dretes a 190 escons. Doncs això, ensaladilla.
Jordi Wild. El youtuber català amb més de 20 milions de seguidors ha aconseguit el que fins ara ningú havia aconseguit. Entrevistar Feijóo, Abascal, Colau i Sánchez. Aquest creador de continguts ha estat qualificat d'“extrem centrista”, cosa que sens dubte ajuda a normalitzar les idees més extremes, trivialitzant problemes complexos i, en ocasions, a deslegitimar protestes socials.
Jordi, en aquest marc confús, es mou bé i té una gran influència. Se l'ha catalogat de ser un home proper a l'extrema dreta i a les teories conspiranoiques. Per aquest motiu, adquireix rellevància el sí de Sánchez, el darrer en acceptar. La seva acceptació deixa en evidència Feijóo i Abascal. Acceptaran l'entrevista amb Broncano o Silvia Intxaurrondo? Tenim una altra batussa a la vista.
Francisco Martín. El delegat del Govern a Madrid ha dimitit. El fuet de la infidel Ayuso no ha estat inclòs a les llistes i se n'ha anat donant un cop de porta. És el que té professar el compromís pel càrrec.
Martín, abans home fort del ministre Bolaños, tenia comandament a plaça. Ara fa la espantá per no tenir-lo. Diuen que se n'ha anat molt enfadat. El seu error va ser donar suport a les primàries de Madrid a Enma López contra la candidata oficial, Reyes Maroto, des de la Delegació del Govern. Ai, Manolete, Manolete, si no saps torejar per què t'hi fiques.
Feijóo i Colau. Després dels aldarulls de dissabte, els nostres polítics en campanya s'han afanyat a intentar arrimar l'ascua a la seva sardina. Colau, acusant els aldarulladors de ser d'extrema dreta. Feijóo, acusant Sánchez de no saber perdre i cremar els carrers. Tots dos fan les acusacions sense proves amb tesis psicodèliques.
Els sondejos no són bons per a Colau a Barcelona. Tampoc per a Feijóo, però certes afirmacions no ajuden, perquè són filles de la desesperació. Tot s'hi val per un diputat sol ser una màxima errònia. Tanmateix, l'existència d'un intent de desestabilització estrangera i d'extrema dreta agafa força perquè les reivindicacions de la convocatòria sonen a excusa.
Sílvia Orriols treballant per Abascal. La líder d'Aliança Catalana comprèn que alguns dels seus votants es decantin per Vox o Junts. És la primera vegada que es suggereix el vot doble a Espanya. Per a generals, Vox, per a autonòmiques, Aliança. Orriols va dir que la seva formació no es presentaria a les generals d'un “país veí”, però, a la seva manera, ho ha fet. Sense voler potser, però què ens dirà si Vox és segona força estatal a Catalunya?
I va arribar Lula. La victòria de Luiz Inácio Lula da Silva ha entrat de ple en campanya. Les esquerres l'han rebuda com a pròpia i és la cita més repetida en mítings i entrevistes. Lula és sinònim de remuntada i d'il·lusió. “Sí es pot”, diuen des del PSOE fins a Podemos, passant per Sumar, ERC, Bildu o BNG. L'esquerra amb Lula ha recuperat una moral més que necessària. L'èpica entra en campanya, i no els dic què passarà si Trump perd els caucus de mig mandat de la setmana vinent.
