La catalanitat de Joana la Boja, darrera 'bogeria' de l'Institut Nova Història
L'entitat revisionista, que atribueix un suposat origen català a personalitats històriques com Cristòfor Colom, Miguel de Cervantes, William Shakespeare i Leonardo da Vinci, sosté ara que la monarca castellana va néixer en realitat a Cardona (Barcelona)
Contingut relacionat | Nova Història torna a la càrrega amb la seva "universitat" d'estiu: de la "conquesta catalana d'Amèrica" al 'Mio Cid' català
"Joana de Castella, la reina boja. Ni de Castella ni boja". Sota aquest títol es presentarà a Barcelona el proper 21 de setembre la nova tesi d'un dels col·laboradors habituals de l'Institut Nova Història (INH), la polèmica entitat nacionalista que, des de fa dues dècades, reivindica el suposat origen català de personalitats històriques com Cristòfor Colom, Miguel de Cervantes, Leonardo da Vinci i Santa Teresa de Jesús, per citar-ne alguns exemples.
L'última a sumar-se a aquesta llista ha estat Joana la Boja, reina de Castella i, posteriorment, d'Aragó i Navarra a inicis del segle XVI, la vida de la qual va estar marcada per la dissort. El seu regnat gairebé no va tenir poder efectiu ja que, des de 1509 i fins a la seva mort el 1555, va passar els seus dies tancada a Tordesillas a causa d'una suposada malaltia mental al·legada primer pel seu pare, Ferran el Catòlic, i després pel seu fill, Carles I d'Espanya i cinquè d'Alemanya, per apartar-la del tron.
De Toledo... a Cardona
Nascuda, segons la historiografia clàssica, a Toledo, els seus orígens acaben de ser posats en dubte per Eudald Roca i Barberà, segons el qual, la il·lustre monarca hauria nascut en terres barcelonines: concretament, al municipi de Cardona.
Així ho sosté aquest membre de l'Institut Nova Història en el seu nou llibre Joana la Boja. La reina esborrada —"Joana la Boja. La reina esborrada"—, en el qual difon les habituals tesis revisionistes de l'entitat per apuntalar el relat victimista d'un suposat intent d'Espanya d'ocultar o d'apropiar-se de fets i personatges als quals atribueix orígens catalans. I és que, al seu parer, "la història i la llengua dels Països Catalans han estat sistemàticament perseguides i esborrades per assegurar que aquest vell poble sotmès no tingués possibilitat de renéixer".
![Llibre d'Eudald Roca sobre Joana la Boja](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/562858.jpg?p=c:212:300:nowe:0:0\/w:1706\/h:2414&h=KTPCO0h2"])
Llibre d'Eudald Roca sobre Joana la Boja
Químic i físic de formació, i treballador del sector de l'automoció, ferrocarril i semiconductors —segons el seu currículum—, Roca segueix d'aquesta manera les hipòtesis d'altres activistes afins a l'INH com l'escriptor Pep Mayolas o Daniel Ibànyez, a qui considera "el màxim coneixedor català de la història de Joana la Boja".
La seva teoria
La teoria del llibre d'Eudald Roca es basa en una anàlisi d'escuts heràldics, genealogies i documents de fonts alemanyes que, segons l'autor del pròleg, Manel Capdevila, mostren "com la corona catalanoaragonesa va ser fonamental en la construcció de l'imperi de Carles V". A més d'examinar el paper dels Fugger, la família de banquers oficials dels Habsburg que van finançar la Casa d'Àustria.
Segons el llibre, d'aquestes anàlisis es desprèn que la Reina Joana "és anomenada repetidament Joana d'Aragó, destacant els seus orígens catalans, concretament, de Cardona".
Ja hi som! Entrem a l’equador de la 13a #UNH arrencant la 3a jornada amb la presentació del llibre de N’Eudald Roca: «Joana la Boja. La reina de Cardona esborrada» pic.twitter.com/2PUrPomGja
— Nova Història (@inhcat) 3 d'agost de 2026
"Aquesta discrepància entre les fonts alemanyes i les cròniques hispàniques ens porta a qüestionar com es construeix la narrativa històrica, la presència de la censura d'Estat i quins interessos han influït en la representació de figures com la reina Joana", afegeix Capdevila.
De la "conquesta catalana d'Amèrica" al 'Mio Cid' català
Totes aquestes tesis les va exposar el mateix Eudald Roca en una conferència a la "universitat d'estiu" de l'Institut Nova Història, celebrada de l'1 al 5 d'agost passat. Un esdeveniment anual celebrat al convent de Sant Francesc, a Montblanc (Tarragona), que en aquesta 13a edició va congregar uns 200 assistents. I que, en una de les seves jornades, va comptar entre els seus ponents amb l'historiador Frederic J. Porta, afí a Aliança Catalana, que els darrers dies ha estat notícia per haver suggerit en una entrevista que la secessió de Catalunya s'hauria d'aconseguir fins i tot "a trets" si no hi hagués cap altra manera.
![Frederic J. Porta, con un ejemplar de 'Revista de Catalunya', la publicación que dirige](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/562488.jpg?p=w:320\/h:240&h=ArbEs3Lc"])
Les jornades van incloure diverses de les temàtiques habituals d'aquesta entitat revisionista de la història de Catalunya. Unes teories que, els darrers anys, han suscitat la desaprovació no només d'altres historiadors a Espanya, sinó també a països com França i el Regne Unit, la premsa dels quals va denunciar fa un lustre la seva apropiació de l'escriptor anglès William Shakespeare, a qui també atribueix un suposat origen català.
De fet, una de les conferències d'enguany va tractar sobre "L'original català perdut del Poema de Mio Cid", obra mítica de la literatura castellana del segle XIII i d'autoria anònima que narra la llegenda del cavaller castellà Rodrigo Díaz de Vivar. El seu ponent va ser Jordi Bilbeny, director de Universitat Nova Història i "cap de recerca" de l'INH.
Seguidament omplim la sala per escoltar a En Jordi Bilbeny i la seva conferència «L’original català perdut del Poema de Mio Cid». pic.twitter.com/2dqgsecA7F
— Nova Història (@inhcat) 2 d'agost de 2026
Bilbeny també va presentar el seu llibre Gran Manual del Descobriment i Conquesta Catalanes d'Amèrica, en el qual es recullen —entre d'altres— les "llegendes" orals sobre el suposat origen català del mariner genovès Cristòfor Colom i la seva "casa a Barcelona". Unes tesis a les quals, els darrers anys, també han donat crèdit dirigents de Junts com Jordi Puigneró i Joan Canadell.
Una altra de les figures sobre l'origen de la qual ha especulat Nova Història els darrers anys és la del conqueridor de Mèxic, Hernán Cortés, de qui Víctor Cucurull va dir el 2017 que no era extremeny, sinó de Catalunya, i que en realitat es deia "Ferran Cortés" ("Fernando Cortés", en català) i era "un príncep de la Casa Reial Catalana".
![Jordi Canal](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/555586.jpg?p=w:320\/h:240&h=O4it3oW-"])
De l'"imperi dels gals catalans" a Gaudí i els "enigmes" de Montserrat
El programa d'actes de la "universitat d'estiu" de l'INH d'aquest 2026 el van completar una vintena d'actes i xerrades diverses. Entre ells, alguns amb temes com la visita d'Einstein a Catalunya el 1923, els "enigmes sobre la Mare de Déu de Montserrat", el "compromís nacional" de l'arquitecte Antoni Gaudí o "l'imperi dels gals catalans i la seva expansió europea".
L'esdeveniment també va comptar amb conferències d'influencers de l'ultranacionalisme català a xarxes com Diana Coromines, que va recordar el desè aniversari del tancament de les ambaixades catalanes després d'aplicar-se l'article 155 de la Constitució el 2017.
Patrocini de la Diputació de Tarragona
Actualment, Nova Història compta amb el patrocini de la Diputació de Tarragona, que el 2025 li va atorgar una subvenció de 3.780 euros, i la "col·laboració i suport" de gairebé un centenar d'empreses, partits polítics i entitats. Entre elles —segons assegura al seu web— el Cercle Català de Negocis, Petrolis Independents, Solidaritat Catalana, Reagrupament, Patriota Català TV o Catalan Power.
Sigui com sigui, semblen haver quedat enrere els temps en què Nova Història comptava amb amplis espais, altaveus i crèdit en el nacionalisme català i el seu entorn polític i mediàtic. Entre 2003 i 2019, per exemple, TV3 va arribar a pagar 184.280 euros per l'emissió de sis documentals que donaven crèdit a les teories dels membres d'aquesta polèmica entitat, fundada el 2009.
