Laura Borràs, Quim Torra, Oriol Junqueras, Pere Aragonès y Jordi Turull, ante el cartel de la UCE de 2026
Política

De la recent indultada Borràs a Aragonès, Junqueras i Torra: la Universitat Catalana d’Estiu arrenca entre laments sobre la seva tresoreria

Polítics i dirigents independentistes tornaran a centrar al llarg d'aquesta setmana les mirades a la UCE, que en l'últim any ha rebut més de 200.000 euros en ajudes de la Generalitat i les Diputacions de Barcelona, Lleida i Girona

Altres notícies: Nova Història torna a la càrrega amb la seva "universitat" d’estiu: de la "conquesta catalana d’Amèrica" al 'Mio Cid' català

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

La plana major de l’independentisme es donarà cita al llarg d’aquesta setmana en un dels seus esdeveniments de referència: la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Una trobada anual que, aquest estiu, tindrà entre els seus protagonistes Laura Borràs, l’exdiputada de Junts al Congrés i expresidenta del Parlament recent indultada pel Govern després d’haver estat condemnada a quatre anys de presó per prevaricació administrativa i falsedat documental per fragmentar contractes i assignar-los a dit a un amic quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

Borràs assistirà a la jornada inaugural d’aquest dilluns a Prada —municipi del sud de França on la UCE es reuneix des de la seva creació, el 1969— per impartir una conferència titulada "Intel·ligència nacional: reconstruir el relat cap a la independència". L’acte serà a les 15:30 hores de la tarda, i l’organitza una fundació anomenada Fundem la República.

Polítics i activistes del 'procés'

Borràs repetirà a la UCE —on va participar per última vegada el 2022, per impartir una xerrada sobre "els límits del parlamentarisme"—, i serà una més de la desena llarga de velles glòries del procés que donaran via lliure als seus postulats nacionalistes.

I és que, entre el mig centenar de membres del "professorat" de la universitat estiuenca que se celebra des d’aquest 17 d’agost i fins diumenge 23 a Prada, figuren polítics, dirigents i exdirigents separatistes com els també indultats Jordi Turull i Josep Rull.

El secretari general de Junts parlarà dimecres sobre "els reptes" de l’independentisme. Per la seva banda, el seu correligionari i actual president del Parlament intervindrà dimarts en una altra taula rodona juntament amb l’expresidenta del Parlament i de l’ANC, Carme Forcadell, i el president d’Òmnium, Xavier Antich, per recordar el desè aniversari de la mort de la seva antecessora, Muriel Casals.

La llengua dels metges, a debat

Tampoc no hi faltarà representació d’una altra de les entitats puntals del nacionalisme lingüístic: la subvencionada Plataforma per la Llengua, el president de la qual, Òscar Escuder, intervindrà aquest dilluns a les cinc de la tarda en una taula rodona titulada "El combat de la llengua en l’àmbit de la salut. Als 90 anys de la publicació del Diccionari de Medicina del doctor Manuel Corachan".

Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua

Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua CG

Expresidents i 'exconsellers'

Entre el mig centenar de "professors" de la UCE hi figuren també els dos anteriors presidents de la Generalitat: Pere Aragonès (ERC) i Quim Torra (Junts). El primer participarà divendres al migdia en una xerrada sobre l’expresident republicà Francesc Macià, amb motiu del centenari del seu intent de separar Catalunya de la resta d’Espanya en els anomenats "fets de Prats de Molló" de 1926.

Torra, assidu a la UCE els darrers anys, intervindrà dijous a les cinc de la tarda en un altre acte titulat "Tres presidents per als Països Catalans" (sic), juntament amb dos altres expresidents autonòmics: el de les Illes Balears Cristòfol Soler, i el de València Josep Lluís Albinyana.

Així mateix, el líder d’ERC i exvicepresident d’Economia del Govern que va protagonitzar el cop secessionista de 2017, Oriol Junqueras, abordarà divendres la seva particular visió sobre una de les seves temàtiques preferides: la Guerra de Successió de 1714 i els posteriors Decrets de Nova Planta "als Països Catalans".

Tornant a Sijena i premis al diari Avui i La Bressola

Una altra de les qüestions que es tractaran en aquesta edició de la "universitat catalana d’estiu" serà la sentència que obliga la Generalitat a retornar les obres d’art i murals del monestir aragonès de Sixena exposades al MNAC de Barcelona al seu emplaçament original a l’Aragó. Sobre aquesta qüestió parlarà dijous Lluís Puig (Junts), absolt l’any passat de desobediència en aquest afer durant la seva etapa com a conseller de Cultura del Govern del avui fugit Carles Puigdemont.

La jornada de cloenda, el proper diumenge al migdia, tindrà entre els seus protagonistes una altra exconsellera, l’actual presidenta de l’Associació Catalana de Municipis, Meritxell Budó (Junts), que assistirà al lliurament del Premi Canigó al diari El Punt Avui i a La Bressola —l’entitat subvencionada per la Generalitat que imparteix classes en català a escoles infantils del sud de França—.

El Govern català estarà representat en aquest acte final pel seu conseller de Política Lingüística, el nacionalista Francesc Xavier Vila.

Queixes sobre la tresoreria

Aquesta 58a edició de la Universitat Catalana d’Estiu de 2026 arriba envoltada per certa controvèrsia a causa dels suposats problemes de tresoreria que posarien en risc la seva continuïtat.

Segons va denunciar el seu gerent, Joan Maluquer, a finals de juliol, l’administració de la Regió Occitània francesa ha disminuït la seva aportació econòmica a l’esdeveniment en dos terços al llarg dels darrers cinc anys. Maluquer també es va queixar de suposats retards per part de la Generalitat de Catalunya, a la qual va retreure fa tres setmanes a Ràdio Arrels no haver abonat encara un 20% de les seves ajudes de l’any passat, ni el 80% avançat per a l’edició de 2026.

Segons va dir, a més, la seu permanent de la UCE, l’edifici Vallroc de Prada, necessita una rehabilitació d’uns 29.000 euros per complir les normes de seguretat.

Més de 160.000 euros en ajudes de la Generalitat en l’últim any

Malgrat això, el Govern fa més d’una dècada que és una de les principals fonts de finançament de la Universitat Catalana d’Estiu. Només en els darrers 12 mesos, la Generalitat de Catalunya li ha concedit ajudes per un valor total de 161.779 euros.

La major part d’aquestes procedeix de la conselleria de Recerca i Universitats, que l’ajuda amb una partida anual de 120.000 euros. A aquests s’hi sumen altres 24.908 de Presidència, 6.823 d’Inclusió i altres 10.045 de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), segons consta al portal del Sistema Nacional de Publicitat de Subvencions i Ajudes Públiques del Ministeri d’Hisenda.

L’aportació d’AGAUR, en concret, serveix per cobrir el 75 % del cost de la matrícula per als alumnes de la UCE, i també el 75 % de les despeses d’estada, que inclouen l’allotjament i la manutenció al centre designat per la convocatòria.

A més d’aquestes quantitats, al juliol de 2025 l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural li va atorgar altres 35.800 euros, que elevarien la suma a gairebé 200.000 euros en un any.

Altres 50.000 euros de les Diputacions

El web de la UCE, per la seva banda, porta des de 2021 sense actualitzar a la seva pàgina de Transparència les subvencions que rep. La Generalitat no és l’única que la finança, ja que també rep aportacions d’altres administracions locals, com les Diputacions de Barcelona, Girona i Lleida. Cadascuna d’elles ha contribuït a les seves arques en l’últim any amb 20.000, 10.000 i 21.000 euros, respectivament. És a dir: 51.000 euros en total. I entre els seus patrocinadors figuren altres entitats com l’Associació Catalana de Municipis (ACM), entre d’altres.