Miriam González, candidata de Democracia 21 a la presidencia del Gobierno
Política

Miriam González: "Estic a favor dels 'pinganillos' al Congrés i de l'oficialitat del català a la UE"

La candidata del partit Democràcia 21, que integra les restes de Ciutadans, atén 'Crónica Global' després del seu primer acte de campanya a Barcelona

Contingut relacionat: Fundadors de Ciutadans es revolten contra el “populisme” de Democràcia 21

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Miriam González (Valladolid, 1968) era una desconeguda per al gran públic fins fa ben poques setmanes.

Advocada especialista en Dret de la Unió Europea i esposa de l'ex viceprimer ministre britànic Nick Clegg, ha irromput en aquestes eleccions generals de la mà de Democràcia 21, partit que busca ocupar l'espai que va deixar orfe Ciutadans i que, de fet, integra el que queda de la formació d'Albert Rivera en la seva candidatura.

Aquesta nova formació posa el focus en la "regeneració democràtica" i basa el seu discurs en no posicionar-se en cap dels dos blocs que es juguen aquests comicis, el de Pedro Sánchez i el del PP i Vox, encara que des d'ambdós costats l'acusen d'afavorir a l'altre.

Només es presenten a Madrid i Barcelona, amb l'excandidat de Ciutadans David Andrés com a cap de llista i amb l'objectiu d'aconseguir el suport, principalment, d'aquells que se situen en l'abstenció.

González, optimista respecte a aconseguir representació tot i que les enquestes no apunten en aquesta línia, atén Crónica Global després de celebrar el seu primer acte de campanya a Catalunya, on el passat dissabte al migdia va reunir desenes de persones en un local de l'Eixample.

No li sorprenen gens algunes de les preguntes d'àmbit regional, ja que explica que no només trepitja molt Barcelona sinó que, a més, té una propietat a la Costa Brava, on desconnecta de l'activitat laboral que desenvolupa principalment entre Madrid i Londres.

Pregunta: Com ha anat el seu primer míting de campanya a Barcelona?

Resposta: La veritat és que emocionada de veure la il·lusió de la gent i de veure tanta gent de procedències tan diferents. Ideològicament cadascú ve d'un lloc diferent, i estem construint el que realment és Democràcia 21, que és deixar de banda les nostres petites diferències i treballar junts pel futur del país, que tenim coses urgents i importants a fer.

P: De què serveix votar Democràcia 21?

R: És, sobretot, una garantia de neteja. El que volem fer és netejar i modernitzar, i a més estem absolutament convençuts que no es pot modernitzar, no podem mantenir l'Estat del benestar i uns serveis públics de qualitat si no netegem, si no eliminem tota aquesta politització tremenda que tots els partits fan. Posen a tots els seus càrrecs de carnet, a tots els seus assessors... una teranyina política... I després les coses no funcionen. Es dediquen a la polarització perquè no estiguem centrats en el que no funciona. Cal donar-li una volta i solucionar els problemes.

P: Si vostès aconsegueixen representació i els seus vots són decisius, a qui prefereix? A Feijóo de president amb Vox o a Pedro Sánchez governant de la mà d'Ada Colau?

R: A les entrevistes sempre anem a aquesta aritmètica electoral. I crec que tots, i no ho dic com a crítica, hem de fer un exercici de responsabilitat. Ara mateix tenim una campanya electoral i pràcticament no s'està exigint als diferents candidats que presentin els seus programes, perquè anem immediatament als càlculs.

Jo he dit clarament que nosaltres pensem que el president del Govern, Pedro Sánchez, no hauria d'haver-se presentat a les eleccions. Nosaltres portem una limitació de mandats a dos. Crec que una persona que ha estat governant tant temps sense pressupostos, amb un munt de promeses incomplertes, amb corrupció al més alt nivell tant al seu partit com al Govern, no hauria d'haver-se presentat.

Nosaltres, d'altra banda, no estem aquí per facilitar que els extrems arribin al poder; precisament el que volem és facilitar que no hi arribin. I dins de tot això, hi ha moltíssimes fórmules de govern; és que no és o A o B, hi ha moltíssimes fórmules. I nosaltres serem aquí donant suport al primer que dins d'aquestes fórmules, en els 20 primers dies, es comprometi a complir les nostres 21 mesures irrenunciables de neteja.

P: Un president socialista que no sigui Sánchez, per exemple, podria rebre els vots de Democràcia 21?

R: El Partit Socialista és més ampli que el president Sánchez.

P: Vostès només es presenten a Madrid i a Barcelona. Es presenten aquí per oportunisme electoral o perquè tenen un projecte per a Catalunya?

R: Doncs ambdues coses. Des de l'inici teníem ben clar que això ha de ser un projecte nacional. Quan es van avançar les eleccions vam pensar: què farem, amb cap i de manera responsable? Hem centrat tots els recursos en les dues circumscripcions que crec que donen un missatge clar de projecte de país. A més, és on hi ha més nombre d'escons, i on la representació és gairebé estrictament proporcional.

Tots els vots per Democràcia 21 són un vot per la neteja, la regeneració i la modernització del país. I el que nosaltres tenim és un pla de país que inclou Catalunya i totes les parts d'Espanya. Un dels missatges més clars que hem volgut donar és que aquí a Catalunya estem apostant per la joventut. No es tracta de tenir joventuts o noves generacions, els joves també han d'estar al capdavant de la política.

A més, tenim un dels majors experts d'habitatge, que és català, a la llista de Madrid, precisament per trencar aquesta polarització tan absurda que hi ha també entre Barcelona i Madrid, que alguns intenten alimentar. Perquè tots estiguem bé, tot ha d'anar bé.

P: Quin pes polític, econòmic i social han de tenir Barcelona i Catalunya en la seva idea d'Espanya?

R: Un pes fonamental. És un dels pols més importants del país, la qual cosa no implica menystenir tota la resta d'Espanya. El que hem de fer és enganxar el país a aquesta nova fase econòmica, amb l'efecte capitalitat de Madrid i tot el que hi ha al voltant i amb una ciutat com Barcelona que ha apostat molt fort per la tecnologia. Si això no treballa junt, tota Espanya patirà. I avui ni tan sols està en l'agenda política.

P: Creu que l'Estat hauria d'apostar més clarament per Barcelona?

R: Crec que l'Estat ha de potenciar tot i també Barcelona, és clar que sí.

P: Quina és la seva posició respecte al finançament autonòmic? Catalunya mereix un concert econòmic com demanen els independentistes? Ha d'haver-hi un finançament homogeni a tot l'Estat?

R: En aquesta matèria, com en tot la resta, el que cal fer és posar sobre la taula propostes de sentit comú. Clarament, el finançament ara mateix el tenim antiquat, i cal entrar a negociar. Jo entenc perfectament que hi ha comunitats autònomes que multipliquen per vuit la població que tenen altres. I això ha de tenir un cert reflex. Però no es pot portar a l'extrem que hi hagi una regió que negocia de manera bilateral amb l'Estat i a la resta se'ls presenti com una cosa ja complerta. Això ho entén la societat, però no la classe política.

P: Descarten doncs donar suport a un concert econòmic com el que tenen el País Basc o Navarra?

R: Nosaltres el que defensem és que es faci en conjunt amb la resta. Entenent les diferències que hi ha. Però segurament el 80% del país estem en això. Perquè en realitat tots aquests que polaritzen no són una part tan important.

P: Està a favor de traspassar la xarxa de Rodalies a la Generalitat de Catalunya?

R: Jo intento no centrar-me tant en les transferències de competències. Sé que a uns els importen més, a altres menys. I ho dic tant en aquest sentit com en el contrari, quan es volen eliminar competències. Estem en un punt en què el que vol el ciutadà és que quan es fan transferències competencials o es queden en un lloc, que funcionin. El que no pot ser és que les coses no funcionin.

Miriam González

Miriam González SIMÓN SÁNCHEZ BARCELONA

Que es posin a treballar, tingui les competències qui les tingui, perquè funcioni. Perquè això és el que volem els ciutadans. La veritat és que m'és una mica igual on està la competència. Vull que funcionin els trens, però també vull que funcioni l'Educació. Està bé que les competències estiguin a prop dels ciutadans, però el prioritari és treballar junts per solucionar els problemes i que les coses funcionin.

P: Quina posició té el seu partit respecte al model d'immersió lingüística a l'escola catalana?

R: Jo vinc d'una família absolutament bilingüe. Els meus fills tenen un pare britànic i jo sóc castellana, espanyola, i sempre hem parlat dues llengües. Sempre he volgut per a tots els ciutadans el que vull per als meus fills, que és que parlin el màxim nombre de llengües possibles. No em centraria només en el castellà i el català, intentaria que parlessin totes les que poguessin: anglès, francès, xinès si es pot...

Crec que empènyer l'educació al coneixement de llengües més ampli possible és boníssim per a tothom. A més, t'ajuda molt a la vida, t'ajuda molt parlar diferents llengües per a la resta dels coneixements que un ha d'adquirir. Sempre estic a favor d'això.

P: Però vostè impulsaria un canvi en el model que hi ha hagut a Catalunya els darrers anys, on la llengua prioritària és el català?

R: Cada cosa té un moment determinat. Crec que hi ha hagut clarament un efecte positiu de la immersió, però també penso que tots els estudiants han de parlar bé totes les llengües. Jo reconec la importància del català, amb una tradició estupenda. Estic a favor dels pinganillos al Congrés i també estic a favor que es reconegui com a llengua oficial a la Unió Europea, crec que no costa res i que és important fer tot el possible perquè tothom se senti igual de representat. Però no cal centrar-se en les divisions.

P: Quina posició té vostè respecte a arribar a acords amb partits independentistes com Junts o Esquerra Republicana?

R: Estem oberts a parlar amb tothom, sempre que tinguin una voluntat clara de neteja. Jo crec que cal estar obert a parlar amb tothom, fins i tot partits amb els quals no compartim res, per arribar a acords sectorials. No entenc, per exemple, que en assumptes com la política d'habitatge prevalgui la ideologia sobre donar solucions efectives al que és un problema capital en termes d'importància i d'urgència.

Tampoc cal estar d'acord en tot com estaries en una investidura per tirar endavant acords. Nosaltres som gent que ve de diferents ideologies, que potser en el passat han estat els uns contra els altres. Però deixem això de banda perquè tenim coses a fer que són importantíssimes. Cal impedir que es desfilin els serveis públics abans que sigui irrecuperable. Hem de fer, per exemple, un Pla Nacional de Barris, que és el que nosaltres defensem per a la construcció d'habitatge social i el que portem al programa.

P: Parlem d'habitatge, que a més és un dels seus temes estrella. Què cal fer per solucionar aquest problema? Quines són les principals mesures a més de la que ara comentava?

R: El nostre programa es resumeix en tres eixos: construir, facilitar i protegir. Està organitzat en dos grans pilars. El primer és a mitjà termini: un Pla Nacional de Barris que impliqui totes les administracions, amb seguretat jurídica a 10 anys per construir habitatge social de mil en mil i no de cinquanta en cinquanta. Aquest pla, elaborat juntament amb els majors experts en habitatge del país, inclou mesures per agilitzar els tràmits: permetre que els ajuntaments actuïn com a agents urbanitzadors, recuperar polígons industrials ja urbanitzats a les perifèries o dins de les ciutats, i transferir la competència municipal a l'autonòmica si existeixen retards excessius.

Tanmateix, l'habitatge és un problema excepcional i urgent que exigeix mesures del mateix calibre. Per això, proposem la retirada d'impostos a l'habitatge per als joves i una baixada generalitzada. És de sentit comú, ja que els tributs lligats a la construcció són els que abans es recuperen per tota l'activitat econòmica que generen al seu voltant. També plantegem un pla de conciliació entre llogaters i propietaris; creiem que la polarització electoral entre ambdues parts és absurda. Si s'apliquen topalls al lloguer, han de ser limitats, temporals i excepcionals, acompanyats de protecció jurídica per al petit propietari —que representa el 80 % del total—, amb accés a mediació en 30 dies i resolució judicial en 60.

En casos de vulnerabilitat, ha de ser el poder públic qui ofereixi una solució habitacional o pagui directament la renda. Finalment, el més bàsic és negociar amb Brussel·les perquè els romanents no executats dels fons europeus Next Generation no es retornin, sinó que es destinin a un fons sobirà d'habitatge social a Espanya i a la resta d'Europa, ja que es tracta d'un problema comú.

P: A Catalunya, les enquestes apunten que no només creix l'extrema dreta de Vox, sinó també una nova extrema dreta independentista que basa el seu discurs en la islamofòbia. Què proposa el seu partit per a aquells que consideren que la immigració magribina suposa una amenaça per a la societat?

R: Plantegem una política d'immigració amb cap i amb una visió general. A Espanya tenim la sort de comptar amb una immigració que és un actiu: el país creix gràcies a ella; sense ella, tindríem les taxes de creixement de la resta d'Europa. Més enllà de la polarització, les xifres parlen per si mateixes. Ara bé, això és compatible amb que l'Estat mantingui el control de la política migratòria, decidint qui entra, quan entra, com es queda i quan ha de sortir.

Miriam González

Miriam González SIMÓN SÁNCHEZ BARCELONA

Per agilitzar l'arribada dels qui necessitem, proposem visats d'oportunitat com els d'Alemanya: permisos temporals per buscar feina que obliguen a sortir del país si no s'aconsegueix, evitant entrades irregulars pels aeroports mentre els polítics miren cap a una altra banda. També defensem la formació a origen per cobrir llocs específics i una targeta d'oportunitat per als menors estrangers en la formació dels quals ja hem invertit, evitant deixar-los sense documents i convertir-los en un problema.

Entenc que la por i l'alarma donin rèdit electoral, però cal donar solucions en ambdós sentits: igual que integrem, si es dicten ordres d'expulsió, no pot ser que només s'executi al voltant del 10 %. Si es decideix que una persona ha de sortir del país, l'ordre s'ha de complir.

P: Li parlava concretament dels problemes de convivència en certs barris i de com encaixen certes cultures com la musulmana.

R: Per això calen programes d'integració lingüística i social, treballant directament des de les escoles. Portem mesures de suport escolar per integrar aquesta població. Els problemes es resolen actuant, no limitant-se a assenyalar-los per treure rèdit electoral sense fer res al respecte.

P: Des de la dreta l'han acusat de ser un destorb per aconseguir un canvi polític a Espanya. Què els respondria?

R: Uns m'acusen de ser un destorb per a la dreta i altres per a l'esquerra; segons a qui doni suport cadascú, som una cosa o una altra.

P: Però vostè no vol que Pedro Sánchez segueixi sent president del Govern. És a dir, entra dins del bloc que busca un canvi.

R: No volem que segueixi, però l'altra fórmula inclou Vox al Govern, i hem deixat clar que no facilitarem l'entrada dels extrems. Des de l'inici hem defensat que no es pot fer ni un pas enrere en els drets socials, que han costat molt d'aconseguir en aquest país i s'han de mantenir governi qui governi.

Nosaltres representem la gent defraudada amb la política. Ciutadans que miren a un costat i veuen un president a qui no volen votar perquè ha traït les seves promeses de regeneració, governa sense pressupostos i torna a veure's esquitxat per la corrupció al més alt nivell, i quan miren a l'altre costat, veuen un PP que simplement espera que li caigui el poder pels errors del rival, sense haver-se regenerat després dels seus propis casos greus de corrupció.

A totes aquestes persones que es plantegen abstenir-se els diem que existeix una alternativa il·lusionant per centrar-se en els problemes reals del país i atrevir-se a votar sense tapar-se el nas.

P: Vostè va afirmar que Ciutadans va defraudar molta gent. Com explica la seva aliança amb un partit que, segons vostè, no va estar a l'altura?

R: Ciutadans va sorgir en un moment específic com una suma d'interessos i persones; molts d'ells buscaven la regeneració, la neteja i les reformes que nosaltres també defensem. És cert que, a causa de la conjuntura territorial d'aquell moment, bona part dels seus membres van acabar a la dreta, fins i tot a l'extrema dreta...

P: A l'esquerra, pocs.

R: Sí, per aquestes mateixes circumstàncies territorials. Jo no formava part d'aquell projecte, però allà hi havia molta gent que treballava pels mateixos objectius que nosaltres. Per això hem decidit unir forces no només amb Ciutadans, sinó també amb UCIN i altres partits petits que, fins i tot sense acords formals, estan treballant intensament a la campanya. La nostra filosofia és deixar de banda les petites diferències ideològiques per centrar-nos en els problemes reals del país.

P: Més enllà de Ciutadans, per què creu que el centre polític pràcticament mai ha triomfat a Espanya?

R: En realitat em sembla positiu que no hagi triomfat, perquè a Espanya el concepte de centre —que mai he entès del tot— sol interpretar-se com a equidistància.

P: Vostè no es considera de centre?

R: En cap cas. No em considero equidistant, sinó distant de tot el que fan ells. El positiu d'aquest espai polític és que no hi ha addictes a unes sigles ni a unes altres. La veritable pregunta hauria de ser per què hi ha ciutadans que segueixen votant el PP i el PSOE malgrat el que han fet en aquest país. La resposta és que ambdós partits han creat addictes a la política i a les xarxes clientelars amb què els compren.

P: Si no es considera de centre, és de dretes? d'esquerres?

R: No m'identifico amb cap d'aquestes etiquetes. Entenc que vulguin posar una etiqueta, però em pregunto: exigir mèrit, capacitat i processos oberts a totes les administracions, és d'esquerres o de dretes? Eliminar el 90 % dels assessors polítics, és d'esquerres o de dretes? Crear jutjats especialitzats en corrupció i dotar la Intervenció General dels mateixos mitjans que té Hisenda, és d'esquerres o de dretes? Establir l'escolta obligatòria als ciutadans, és d'esquerres o de dretes? M'és exactament igual l'etiqueta.

P: Llavors no es defineix políticament de cap manera?

R: El lloc que ens vulguin assignar a l'espectre ideològic és molt menys important que les idees que defensem: neteja i modernització. En altres països aquestes propostes s'associen al centre, una mica més a la dreta o una mica més a l'esquerra. Al nostre projecte tenim persones de totes les sensibilitats: exvotants del PSOE, del PP, de Ciutadans, de Podemos i fins i tot gent que va tenir algun acostament a l'extrema dreta i va comprovar de seguida que aquesta no era la solució.

El país travessa una tessitura molt complexa. Amb la polarització han aconseguit que no vegem la crisi que s'acosta ni les oportunitats que encara tenim. Volem centrar-nos en això, i que cadascú ens posi l'etiqueta que prefereixi.

P: Si la defineixo com a liberal en l'econòmic i progressista en el social, se sent còmoda?

R: No gaire còmoda, perquè a Espanya el terme «liberalisme» és un dels pitjor entesos, la qual cosa resulta sorprenent sent aquest el país on va néixer el concepte. Jo comparteixo el liberalisme entès com un sistema de controls i garanties davant el poder, però avui dia molta gent a Espanya s'autodenomina liberal sense tenir res a veure amb això. Així que tampoc és una etiqueta amb la qual em senti còmoda.

P: Per acabar, si no aconsegueixen representació com apunten les enquestes, quin futur espera a Democràcia 21?

R: Acabem de néixer i entenc perfectament que no ens vulguin incloure als sondejos.

P: No es creu les enquestes que s'han publicat?

R: Segons qui les publiqui, dibuixen panorames molt dispars. Crec que les enquestes mai mesuren bé tota aquesta gent que està farta dels partits tradicionals, perquè se centren únicament en els votants ja posicionats en un bloc o un altre. Des que vam començar a recollir avals hem practicat la democràcia a peu de carrer, i no hi ha res més revelador que el contacte directe amb el ciutadà.

P: Però hi haurà qui vulgui saber si vostès només busquen donar la campanada o si el seu projecte mira més enllà.

R: Percebem una il·lusió enorme, especialment entre els joves. Ja veurem què passa el dia de les eleccions, però passi el que passi —bé, malament o regular—, continuarem treballant.