Frederic J. Porta, l'intel·lectual català que defensa la independència a trets
El jove politòleg i historiador, simpatitzant d'Aliança Catalana, reivindica la creació d'un Exèrcit de Catalunya i considera "una tragèdia" la immigració espanyola durant el franquisme: "Ens van alterar la composició demogràfica del nostre país"
Contingut relacionat: Jordi Aragonès desbanca Orriols com a interlocutor d'Aliança entre les elits catalanes
La idea d'assolir la secessió de Catalunya per la via de les armes, i la reivindicació d'un Exèrcit català, comença a ser expressada sense embuts en el nacionalisme català més identitari. Entre els defensors d'aquestes tesis figura Frederic J. Porta (Barcelona, 1996), un jove politòleg, historiador i simpatitzant d'Aliança Catalana (AC) que, els darrers dies, ha estat notícia per expressar el seu convenciment que la ruptura amb la resta d'Espanya s'aconseguirà a trets.
"Sí. Com s'aconsegueix, si no?". D'aquesta manera va respondre Porta en ser preguntat sobre aquesta qüestió en una recent entrevista al digital Nació. "No s'ha de voler la independència sí o sí per aquesta via, però jo crec que és la via a la qual ens empeny l'Estat espanyol. Si es pot pactar, doncs endavant. Però ho dubto moltíssim. Jo plantejo el que sigui per la independència, sigui el que sigui", afegeix.
La immigració espanyola, "una tragèdia" per a Catalunya
Considerat una figura propera al candidat d'AC a Barcelona, Jordi Aragonès, Porta exhibeix obertament el seu rebuig a Espanya en qüestions com la llengua. Quelcom que el porta a concloure que "la població de Catalunya no és un sol poble", ja que part d'aquesta "no parla català" o "no se sent catalana".
Sobre aquests postulats etnicistes ha abundat també Porta aquest estiu en una altra entrevista al digital El Món, en la qual lamentava la immigració espanyola arribada a Catalunya durant el franquisme. Un fenomen que, al seu parer, va suposar "una tragèdia", perquè "ens van alterar la composició demogràfica del nostre país".
"La situació de la llengua i la política fins i tot no es poden explicar sense les onades migratòries del franquisme. Abans teníem un sistema de partits que era netament català. S'havia aconseguit (...) I ara hi ha una divisió i el vot a Catalunya és en funció de la llengua. Hi ha quatre partits espanyolistes i quatre independentistes, i l'element que determina el vot és la llengua", sosté.
Porta, tanmateix, assumeix que, per assolir el seu objectiu de separar-se de la resta d'Espanya, el secessionisme "necessita una part de la immigració", a la qual pretén convèncer, sense "tancar portes a ningú". "El problema és que gran part de la immigració s'està assimilant a la nació espanyola. Això és perillós", considera.
Defensa d'un Exèrcit català
Doctor en Història Contemporània per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i, segons afirma a la seva pàgina web personal, professor de Política Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Porta difon actualment el seu ideari des de dues publicacions: Revista de Catalunya, de la qual és director des de 2025 —càrrec que abans ocupava l'expresident de la Generalitat Quim Torra—, i Esperit.
Des d'ambdues ha reivindicat la necessitat de constituir un Exèrcit català i d'armar-se perquè Catalunya pugui separar-se de la resta d'Espanya. Així ho fa, per exemple, a l'editorial de l'últim número de Revista de Catalunya: "Als catalans que volen formar-se professionalment en aquest àmbit, cal donar-los suport dins el marc que ofereix la integració europea i donar sortida a la seva vocació militar", suggereix.
![La diputada de JxCat en el Congreso, Míriam Nogueras (d) / CG](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/83990.jpg?p=w:320\/h:240&h=sDEcwt-8"])
I, per desenvolupar "una política de defensa catalana", Porta planteja diverses propostes. Com, per exemple, "establir un diàleg amb organitzacions i associacions cíviques d'altres països del nostre entorn geopolític".
Competències en matèria militar
"En diversos països europeus, per exemple, existeixen organitzacions militars voluntàries, preparades per a situacions d'emergència o guerra defensiva. Tenint present l'enorme implantació del voluntariat a Catalunya, aquesta opció s'hauria d'estudiar. El reforçament del paper de moltes institucions o organitzacions catalanes ja existents, com els bombers o Protecció Civil, proporcionaria més seguretat i millors serveis públics en l'àmbit civil".
En aquest sentit, Porta també reclama competències pròpies per a Catalunya en matèria militar, "amb la mateixa naturalitat que assumeix la gestió de l'educació, la sanitat, la policia i la cultura pròpies".
"Políticament, els partits catalans podrien començar per posar sobre la taula la reivindicació política d'unitats militars, catalanes i en català, tant en el marc espanyol —seguint l'exemple de la brigada suecòfona a Finlàndia— com en el de la Unió Europea, per defensar els nostres interessos econòmics i polítics, però també la nostra llengua, els nostres valors i les nostres llibertats. Això representaria un punt de partida assumible en el costerut camí cap a la creació d'unes forces de defensa estrictament catalanes", afegeix.
Ultranacionalisme català
Pel que fa a la seva faceta com a historiador, Porta ha centrat els seus estudis en la Història contemporània de Catalunya, especialment pel que fa al catalanisme i el secessionisme. En aquest sentit, ha publicat llibres sobre tres dels referents de l'ultranacionalisme identitari: les obres completes de Daniel Cardona —partidari de la insurrecció armada contra Espanya a la dècada de 1920 i 1930—, i sengles biografies sobre Josep Dencàs —exdiputat i exconseller d'ERC durant la República considerat afí al feixisme, quelcom que Porta nega— i Carles Muñoz Espinalt. Una figura, aquesta darrera, reivindicada també actualment per l'activista ultra Santiago Espot.
![Daniel Cardona Civit / PABLO PASTOR LUZÓN (CC-BY-SA-4.0)](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/17423.jpg?p=w:320\/h:240&h=OWTwPwPE"])
L'últim llibre de Frederic J. Porta versa sobre la figura a la qual va dedicar la seva tesi doctoral a la UPF: Josep Maria Batista i Roca, polític i antropòleg del segle XX que defensava l'existència d'una "raça" catalana.
