Alexandre Deulofeu, el futuròleg al qual invoca l'independentisme per "trencar Espanya" el 2029
Aquest farmacèutic de professió, alcalde republicà de Figueres (Girona), i exiliat després de la Guerra Civil, va predir que "els imperis només duren 550 anys" en el seu molt qüestionat treball ‘La Matemàtica de la història’
Arran de la crisi migratòria de Ceuta, el nacionalisme ha posat de moda a les xarxes socials l'etiqueta #Deulofeu2029, cridant a "aprofitar la debilitat de l'Estat" i tornar a l'embat els pròxims anys
Contingut relacionat: El suport a la independència, en màxims des de la pandèmia
La crisi migratòria a Ceuta —pendent d'una nova amenaça marroquina aquest dissabte— i les vacances —hi ha molta gent amb temps lliure a l'agost— han ressuscitat a les xarxes socials la peculiar figura d'Alexandre Deulofeu, un futuròleg que va predir la desintegració d'Espanya el 2029.
En l'àmbit del nacionalisme català, des dels clàssics bots fins a diputats de Junts com l'expresident de la Cambra Joan Canadell, han posat de moda el hashtag #Deulofeu2029, amb el qual es crida a aprofitar la "debilitat de l'Estat" per fer realitat les prediccions d'aquest home.
Deulofeu és l'autor de La Matemàtica de la Història, una teoria desenvolupada a la dècada dels anys 50 en base a la qual aquest farmacèutic de professió, alcalde de Figueres per ERC durant la Guerra Civil i, posteriorment, exiliat a França, assegura que els imperis tenen una durada mitjana d'uns 550 anys. I arriba a la conclusió que el "cicle vital" d'Espanya, al seu parer conformada com a tal el 1479, estaria avui a menys de mil dies d'arribar al seu final.
Després de tornar a Girona, Deulofeu va publicar el 1954 el llibre Europa al descobert, esquivant la censura franquista a través de l'autoedició i l'ús d'un llenguatge molt acadèmic. En aquesta obra va aplicar les seves fórmules matemàtiques a la península Ibèrica, aventurant-se a predir que l'actual regne es transformarà en una confederació de petites regions que només seran pròsperes després d'un període de caos, després de perdre les últimes colònies africanes i les illes Canàries.
![Disturbios en la plaza Urquinaona de Barcelona durante una manifestación contra la sentencia del proceso independentista](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/561280.jpg?p=w:320\/h:240&h=Ox_6L1OE"])
El debat encès les darreres setmanes pels EUA, Israel o el mateix Govern del Marroc sobre si les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla són susceptibles de "descolonitzar-se", encara que això no tingui base jurídica, ha donat ales als qui decideixen confiar en la predicció de Deulofeu.
Historial d'encerts
Juga a favor dels fans d'aquest home, igualment, que va encertar la gran majoria dels seus pronòstics, començant per una derrota de l'Alemanya nazi d'Adolf Hitler el 1939, quan el III Reich dominava territorialment Europa i res feia pensar que poguessin perdre la Segona Guerra Mundial; o, segons va afegir posteriorment, que aquest país acabaria reunificant-se després de la derrota davant els aliats i lideraria el continent per la via pacífica.
![Santiago Espot, en el despacho de su abogado](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/543880.jpg?p=w:320\/h:240&h=JYgkZW0B"])
També va advertir, anys abans que passés, la pèrdua de les colònies franceses i britàniques, el fracàs dels EUA en el seu intent de consolidar la seva influència militar al sud-est asiàtic —Guerra del Vietnam—, l'auge de països com la Xina o l'Índia —que aleshores no s'assemblaven gens a les potències que són avui—, o el col·lapse de l'URSS, un vaticini que també va contribuir a que pogués publicar a Espanya.
Controvèrsia acadèmica
En qualsevol cas, en termes generals, la seva obra acadèmica es considera una "teoria determinista, fal·lible i friki", que projecta "esquemes rígids sobre esdeveniments socials complexos" i que, més enllà del seu extens anàlisi en política internacional, "només té el ganxo de la secessió de Catalunya".
![El papa León XIV en la Catedral de Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/552002.jpg?p=w:320\/h:240&h=EN6jc1sM"])
El seu nét, l'historiador i físic Juli Gutiérrez Deulofeu —qui més ha treballat a posteriori per recuperar i divulgar la seva obra a través de llibres com la biografia L'home que no llegia els diaris, la custòdia del seu arxiu personal i el documental El farmacèutic de Figueres (TV3), estrenat el 2017— ho nega: "La seva obra és empírica, els 550 anys són aproximats i el meu avi mai no va predir com a tal la independència, sinó la caiguda d'Espanya".
Es complirà?
En conversa amb aquest mitjà, Gutiérrez assegura que sí creu que el pronòstic es complirà: "No sé si el 2029 o el 2032, però passarà aviat". Al seu parer, "Espanya és un Estat fallit". Però es desmarca d'un "processisme" que, afegeix, li va girar l'esquena a partir del 2017, quan a les seves conferències va començar a dir coses "que no agradaven". Especialment, per la seva posició llibertària propera, avui, a figures com Donald Trump o Javier Milei.
![Imagen de archivo de una manifestación del independentismo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/469531.jpg?p=w:320\/h:240&h=R62NujTi"])
El nacionalisme clàssic, però, no veu tan clara la independència de Catalunya. O això sembla, ja que queden lluny els anys en què partits com Junts o la mateixa ERC van abandonar per complet la lògica autonomista i es van abocar a desafiar l'Estat amb un referèndum il·legal. Avui, malgrat el lleuger repunt que va projectar el darrer baròmetre del CEO, les dades de suport a la secessió ja no estan en les xifres que van assolir en ple procés.
A molts, doncs, només els queda invocar Deulofeu. Gairebé com un somni irrealitzable quan per a la majoria, no fa tant, estava "a tocar".
