La carretera més llarga de Catalunya i una de les més boniques: 340 quilòmetres, desenes de túnels, tres províncies i vistes al Mediterrani
El corredor connecta bona part de les comarques catalanes i els seus paisatges tan diferents
Més notícies: L'espai protegit més bonic de Lleida: recorregut de 3 quilòmetres entre 4 gorgs esglaonats d'aigua cristal·lina i cascades idíl·liques
Notícies relacionades
- El refugi de Franco a Catalunya: un castell medieval abandonat envoltat per milers d'hectàrees de vinyes, símbol de la burgesia catalana
- La bassa secreta de les muntanyes de Lleida: una cova natural de 100 metres entre aigües turqueses i canons
- El racó de Catalunya amb una ermita amagada a 1.500 metres d'altura: estil romànic, del segle XII, Patrimoni de la Unesco i amb vistes d'infart
Catalunya compta amb algunes de les carreteres més espectaculars del nord-est peninsular. S'ha parlat molt de la carretera del Garraf o de la carretera de revolts que es troba camí de Cadaqués.
La majoria d'elles estan envoltades de paisatges naturals que converteixen cada trajecte en una experiència única.
És clar que, si es circula per la carretera més llarga de Catalunya, es podrà gaudir d'un recorregut entre muntanyes escarpades, extensos camps de vinyes i vistes obertes al curs del riu Ebre.
Es tracta d'una via que comença al sud de Tarragona i arriba fins a la mateixa França, o a l'inrevés.
Quants quilòmetres té
En qualsevol cas, ofereix més de 340 quilòmetres de contrastos, passant dels camps de tarongers de la Comunitat Valenciana a les escarpades muntanyes dels Pirineus que separen Catalunya de França. Gairebé sempre amb vistes al mar.
No debades, la carretera més llarga de Catalunya, la AP-7, és coneguda també com l'Autopista del Mediterrani al seu pas per Catalunya. Recorre bona part del litoral i de l'interior proper al mar i és una de les més boniques d'Espanya, si no del món.
Menys revolts, més paisatge
Per sort, aquesta carretera no destaca tant pels seus revolts, sinó per la diversitat del paisatge que ofereix en creuar el territori català: muntanya suau al nord, planes agrícoles, ciutats mitjanes, àrees metropolitanes, zones industrials i, al sud, l'ambient de la Costa Daurada.
És una carretera com qualsevol altra, sí, però també un corredor que connecta bona part de les comarques catalanes i els seus paisatges tan diferents, creuant desenes de túnels i amb gairebé cap revolt.
Trànsit fluid a l'AP-7 a l'alçada de Sant Cugat
Per què és tan llarga
L'AP-7 no és més que una infraestructura viària, però amb la peculiaritat de ser una de les més extenses de Catalunya, juntament amb la N-340. Totes dues travessen la comunitat de nord a sud seguint l'eix mediterrani.
En el seu tram català, enllaça Girona, Barcelona i Tarragona, tres dels grans pols del territori i, pel camí, connecta amb l'AP-2, que porta a Lleida.
Més que una carretera
Per això, la seva importància no s'explica només pels quilòmetres, sinó per la funció que compleix. De fet, és la gran columna vertebral del transport de llarg recorregut a Catalunya.
Per aquí circulen centenars de camions cada dia amb destinació a França o a qualsevol racó d'Espanya. I és que, a més de ser una via fonamental per al trànsit local i turístic (connecta amb les platges de bona part de Catalunya), és un eix logístic.
Autopista gratis (per ara)
Després de la liberalització de diversos peatges, el seu paper s'ha reforçat encara més. El problema és que cada vegada hi ha més retencions i, sobretot, més accidents.
De fet, el Govern català ja estudia tornar a convertir aquesta carretera en una via de pagament, cosa que ha generat controvèrsia.
Trànsit a l'AP-7 Europa Press
La via és extraordinària. El recorregut comença a la frontera de La Jonquera, on el paisatge encara conserva el caràcter de pas entre països i de porta d'entrada a la comarca de l'Alt Empordà.
Des d'aquí, l'autopista avança cap a Figueres i Girona entre camps, turons suaus i un entorn cada vegada més obert, amb la presència propera dels Pirineus a l'horitzó en alguns moments del trajecte.
Primer tram: Pirineus-Costa Brava
Aquesta primera part del viatge té un aire clarament rural i ampli, especialment fora dels nuclis urbans.
En aquest primer tram, a més, es condensa part de l'essència de Catalunya. Aquí queden les muntanyes del Pirineu, que van perdent alçada fins a arribar al mar. L'AP-7 té sortides cap a pobles com Llançà, Portbou i la màgica Cadaqués.
Segon tram: Entre Girona i Barcelona
La secció central del recorregut guanya intensitat a mesura que s'aproxima a l'àrea metropolitana de Barcelona. Primer apareix Girona, pol cultural i arquitectònic, amb un dels barris jueus millor conservats de Catalunya.
Abans d'arribar a la capital, l'AP-7 torna a donar l'opció de desviar-se cap a la Costa Brava. A l'alçada de Maçanet, apareixen les sortides que porten a Tossa de Mar, Palamós i Platja d’Aro.
Retencions a l'AP-7
Després arriben les zones de gran pes econòmic i demogràfic, com el Vallès, on el paisatge es transforma en una successió de polígons, enllaços, accessos i vistes de l'interior barceloní. Un dels referents més coneguts de la zona és el centre comercial La Roca Village.
També apareixen alguns dels punts més reconeixibles del corredor, com els túnels i accessos associats a l'entorn metropolità. Una cosa que va en detriment del paisatge i de les grans panoràmiques.
Tercer tram: el Penedès
Més al sud, el viatge torna a obrir-se al Penedès i al Camp de Tarragona, dos paisatges molt diferents, però igualment representatius de Catalunya.
En el primer, l'autopista passa al costat d'un entorn marcat pels vinyes, les masies i un paisatge agrícola ordenat i lluminós, molt diferent del de l'àrea barcelonina.
Quart tram: Tarragona-Costa Daurada
En arribar a Tarragona i el seu entorn, l'AP-7 s'acosta a una zona on conviuen patrimoni romà, activitat portuària, turisme de costa i grans infraestructures.
La Costa Daurada fa que el paisatge torni a recuperar protagonisme, permetent al viatger gaudir d'una llum més oberta mentre s'acosta el final del recorregut.
L'AP-7
Tram final: el Delta
Aquest es troba en una de les zones més especials de Catalunya: el Delta de l'Ebre, riu que es creua per un dels últims ponts construïts a l'AP-7. Aquí, on el riu desemboca, el paisatge es transforma i apareixen els aiguamolls i arrossars.
El Mediterrani torna a sentir-se molt a prop i ja comença a percebre's una altra aroma. La de la sal del mar, sí, però també la de la flor del taronger que arriba des dels ja propers camps de Castelló, per on l'AP-7 prossegueix el seu camí allunyant-se de Catalunya.
