L'Índia deixa en evidència la Xina al Cercle d'Economia
El principal rival dels Estats Units i la democràcia més gran del món han exposat davant l'empresariat català dues visions diferents de l'ordre internacional
Més informació: Illa anuncia una acceleració en infraestructures amb un nou model de col·laboració públic-privada
La primera jornada del Cercle d’Economia ha deixat una imatge memorable: Índia i Xina compartint escenari a Barcelona per debatre sobre el nou ordre mundial.
Més enllà de la constatació de la fi de la preponderància occidental, la trobada ha posat cara a cara dues potències asiàtiques marcades per una rivalitat històrica. De fet, actualment ni tan sols existeixen vols directes entre ambdós països.
Mohan Kumar, exambaixador de l'Índia a França i Bahrain, i Jia Qingguo, membre del principal òrgan consultiu polític del Partit Comunista Xinès, al Cercle d’Economia de Barcelona
Dos models
El principal rival estratègic dels Estats Units i la que és considerada la democràcia més gran del món han exposat davant l'empresariat català dues visions diferents de l'ordre internacional, una discrepància que també s'ha reflectit en l'estil dels seus respectius representants.
Mohan Kumar, exambaixador de l'Índia a França i Bahrain i actual director del Motwani Jadeja Institute for American Studies, ha recorregut amb solvència a la ironia, la provocació i les anàlisis més incisives, sense gaire contenció diplomàtica, en una intervenció marcada per una sintonia evident amb el públic, potser reforçada pel recent acord comercial entre la UE i l'Índia.
Jia Qingguo, professor de la Universitat de Pequín i membre del principal òrgan consultiu polític del Partit Comunista Xinès, s'ha mantingut en el terreny més previsible: una defensa ortodoxa de les posicions de Pequín.
"Ens deveu diners"
Kumar ha resumit les prioritats estratègiques del seu país amb una frase demolidora: "Tenim 500 milions de persones vivint en la pobresa. La nostra feina és treure-les d'aquí". Però, davant el representant xinès, no ha tingut cap problema a subratllar que l'Índia no pot fer-ho replicant la recepta que va convertir la Xina en la fàbrica del món.
"Si l'Índia consumís la mateixa quantitat de carbó, ciment i acer que ha consumit la Xina, que Déu ajudi Barcelona. No hi hauria clima en aquest planeta. Val més que resin perquè l'Índia segueixi un camí completament diferent."
El dard també anava dirigit a Europa. “Ens deveu diners”, ha dit, en referència a la necessitat de suport per complir els Acords de París. “Si no, semblem un amant menyspreat que es posa un revòlver al cap i li diu a una noia: 'Més val que et casis amb mi perquè, si no, em disparo'”.
El representant indi ha aprofitat també la seva intervenció per defensar una estratègia d'autonomia basada en el ‘multi-alineament’: no enquadrar-se exclusivament ni amb els Estats Units ni amb la Xina, sinó preservar el màxim marge de maniobra possible.
Mohan Kumar, exambaixador de l'Índia a França i Bahrain al Cercle d’Economia de Barcelona
"La democràcia liberal ha mort"
Mentrestant, Jia ha defensat que l'ordre liberal impulsat per Occident està perdent pes, ha reivindicat la sobirania nacional com a principi rector de les relacions internacionals i ha qüestionat la idea que la visió occidental dels drets humans hagi de ser universal.
“Molta gent a Occident diu que l'ordre internacional liberal ha mort. Bé, la realitat és que sí, però depèn del que s'entengui per ordre internacional liberal”, ha dit.
Al seu parer, el món està assistint a un canvi de prioritats. Si durant dècades el discurs internacional ha estat dominat pels drets humans, ara la sobirania dels Estats ha passat a ocupar un lloc central. En la seva opinió, no és una cosa que s'hagi de lamentar, ja que la concepció predominant dels drets humans ha estat històricament "molt vinculada a la visió dels Estats Units".
Jia Qingguo, membre del principal òrgan consultiu polític del Partit Comunista Xinès, al Cercle d’Economia de Barcelona
Els Estats més petits
Quan el moderador, Pol Morillas, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, li ha preguntat si un ordre internacional en què la sobirania pesi més que els drets humans no acabaria perjudicant els països més dèbils, Jia ha respost que passa precisament el contrari. Al seu parer, principis com la integritat territorial i la no ingerència són especialment beneficiosos per als Estats petits.
També ha intentat seduir l'empresariat català afirmant que Europa hauria de tenir un paper més rellevant a l'escena global, alhora que ha responsabilitzat els Estats Units d'haver iniciat la competició estratègica amb la Xina. Així mateix, ha qualificat de “conspiranoic” el discurs nord-americà sobre seguretat en relació amb el país asiàtic.
Tanmateix, no està clar que hagi convençut l'auditori: la imatge d'una Xina com a defensora dels Estats petits ha resultat menys convincent que la defensa índia de la multilateralitat.
