El Cercle debat sobre els EUA i Espanya: “Els americans veuen en Trump la mateixa persona erràtica que a Europa"
L'analista Christopher Caldwell i l'exambaixadora Julissa Reynoso disseccionen al Cercle d’Economia l'autonomia d'Espanya davant la incertesa de Washington
Contingut relacionat: Illa anuncia una accelerada en infraestructures amb un nou model de col·laboració públic-privada
Notícies relacionades
Aquest dilluns, al Palau de Congressos de Catalunya, el periodista de The New York Times, Christopher Caldwell, i l'exambaixadora nord-americana a Espanya i Andorra, Julissa Reynoso, han radiografiat les dinàmiques de poder a Washington i el seu impacte directe a Europa.
Durant la jornada del Cercle d’Economia, la geopolítica global i la seguretat de les inversions han centrat una sessió marcada pel cru realisme de l'era Trump.
Anatomia del vot
Caldwell ha desmitificat la suposada ceguesa de l'electorat republicà assegurant que, en realitat, els nord-americans “veuen en Trump la mateixa persona erràtica que a Europa”, reconeixent que als seus propis votants els costa de desxifrar-lo.
Christopher Caldwell i Julissa Reynoso analitzen la situació entre Espanya i els EUA al Cercle d'Economia amb Camino Quiroga com a moderadora Crónica Global
Segons el col·laborador de The New York Times, el trumpisme respon a un tomb estructural profund on el poder s'ha desplaçat de les antigues fàbriques cap a l'hegemonia de la tecnologia i les universitats.
Inflació i fronteres
Per la seva banda, Reynoso ha posat xifres al descontentament social, atribuint l'auge de la dreta a l'impacte d'una inflació que “està pitjor que quan va arribar”, esperonada en part per la guerra de l'Iran.
Julissa Reynoso, al Cercle d'Economia Crónica Global
A això s'hi suma l'escenari migratori complex a les fronteres, un flanc obert on la diplomàtica reconeix obertament que els propis ciutadans nord-americans “consideren que se n'ha anat de les mans”.
Garanties jurídiques
Tot i la retòrica proteccionista agressiva de la Casa Blanca, l'exambaixadora ha llançat un missatge de total tranquil·litat jurídica i industrial per blindar els interessos de les empreses europees.
"Aquestes economies són tan integrades que és gairebé impossible per a qualsevol president colpejar-les i fer-les desaparèixer", ha afirmat taxativament Reynoso, recordant que en el sistema del seu país "encara hi ha controls i contrapesos propis".
Estratègia política
El debat ha aterrat de seguida al fang del pols polític entre la Moncloa i Washington, rebaixant de cop l'alarmisme generalitzat pels darrers desacords bilaterals.
El president dels EUA, Donald Trump, en una recent compareixença davant els mitjans a la Casa Blanca / EP
Caldwell ha sostingut que "un bon percentatge de les diferències del president Pedro Sánchez amb Donald Trump s'han pres en el sentit que ajuden domèsticament" a tots dos mandataris.
Precedents històrics
L'analista ha recordat que el veritable moment de màxima tensió va ocórrer el 2004, amb la retirada de les tropes de l'Iraq decretada de manera fulminant per José Luis Rodríguez Zapatero.
Aquell gir sobirà sí que va posar l'aliança sota una pressió real, des de la perspectiva del periodista; l'escenari actual, en canvi, respon més a una pirotècnia calculada per al consum intern dels seus respectius electorats.
Coherència internacional
Reynoso ha legitimat la fermesa internacional del Govern espanyol davant les pressions de Washington, argumentant que "la crítica del president Sánchez cap a la política dels Estats Units ha estat consistent".
A més, la diplomàtica demòcrata ha subratllat que la postura de Madrid no l'aïlla, sinó que connecta amb la centralitat de la opinió pública nord-americana: "Amb el poble americà estem parlant".
El factor Xina
El gran eix de l'autonomia estratègica europea s'ha centrat en la gestió de les relacions comercials i tecnològiques amb Pequín davant els severs vetos exigits des del Despatx Oval.
La taula sobre els EUA i la Unió Europea al Cercle d'Economia Crónica Global
Caldwell ha elogiat explícitament que Espanya mantingués la seva sobirania comercial i no cedís a les exigències de Washington per trencar llaços amb Àsia, destacant que "Espanya no ha seguit en aquesta direcció".
Aliança futura
L'analista conservador ha conclòs llançant un advertiment clar per als propers anys: la veritable pugna geopolítica de fons no estarà en la retòrica dels discursos, sinó en "la relació amb la Xina".
La sessió del Cercle ha conclòs constatant la resiliència de les institucions nord-americanes i la solidesa dels llaços transatlàntics de cara als reptes de la propera dècada.
