El Govern destaca l'interès dels promotors d'habitatge pel pla 50.000: "Els resultats ens animen a seguir"
La presentació de vuit licitadors al primer concurs de solars avala, segons Paneque, el model del Govern per incrementar el parc públic a Catalunya
T'interessa: Illa recepta més habitatge contra l'extrema dreta: "Cal construir més pisos i més ràpid"
Notícies relacionades
El Govern de la Generalitat ha tret pit aquest dimarts dels resultats de les seves polítiques d'habitatge, després que vuit empreses licitadores hagin respost al primer concurs de solars per construir 50.000 pisos protegits, de manera que cap lot quedarà desert.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha asseverat que aquesta resposta, juntament amb la contenció dels preus del lloguer i l'increment del nombre de contractes, "animen a continuar amb aquesta política integral per respondre al principal problema dels catalans".
La també portaveu ha destacat "l'interès" que la missió ha despertat en l'àmbit privat, a més de promotors socials, cosa que "avala" els esforços en la matèria de l'Executiu presidit per Salvador Illa.
Rendibilitat ajustada
Aquest primer concurs de solars municipals llançat per l'Administració catalana servirà per aixecar 1.940 habitatges de lloguer públic assequible a 75 anys a les quatre províncies catalanes. Concretament, al Barcelonès, el Vallès, el Camp de Tarragona, el Penedès, comarques gironines, Catalunya central, Ponent i l'Alt Pirineu.
El model, segons Paneque, garanteix una rendibilitat "ajustada" perquè tant grans com petits promotors construeixin en solars de tota mena de mida. "Té seguretat jurídica i està ben articulat", ha afegit.
Escoltarà els promotors
Malgrat "l'èxit" que cap dels quatre lots hagi quedat desert i que tres de les licitadores s'hagin presentat a tots ells, APCE ha alertat que alguns generen una demanda més gran que d'altres. La patronal dels promotors, així, fa una crida a introduir algun mecanisme que corregeixi aquesta resposta desigual del sector.
Preguntada per això, Paneque ha assegurat que escoltarà les seves aportacions "si hi ha alguna qüestió a millorar", obrint la porta a modificar les bases dels pròximos concursos, amb els quals el Govern pretén incrementar fins al 9% el parc públic d'habitatge a Catalunya.
Topall al lloguer
En l'inici de la roda de premsa aquest dimarts, la consellera del ram ha incidit que el preu dels lloguers es va reduir més d'un 2% fins al quart trimestre de 2025 a Barcelona mentre que a la resta de municipis declarats zona de mercat residencial tensionat "s'han contingut".
Això, tot i que la inflació ha pujat un 1,4% acumulat.
Paneque també ha desmentit que "aquestes polítiques facin disminuir el nombre de contractes de lloguer habitual". Segons dades de l'Incasòl, el mercat presenta un saldo positiu de 1.800 nous contractes a tot el territori, 1.500 a les localitats sobre les quals pesen les mesures correctores emparades per la Llei d'Habitatge.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque
Reunió amb el comissari europeu
Ahir dilluns, el president Illa va poder compartir impressions de la seva política d'habitatge amb un alt càrrec de la Unió Europea. Va rebre al Palau de la Generalitat a Dan Jørgensen, comissari europeu d'Energia i nomenat recentment com el primer comissari d'Habitatge. Avui, el directiu danès ha visitat la ministra Isabel Rodríguez.
Precisament a Madrid, el Consell de Ministres ha aprovat el nou Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030, que mobilitza 7.000 milions d'euros --amb una aportació del 60% del Govern i del 40% de les comunitats-- i dels quals una mica més de 1.000 milions seran per a Catalunya.
Pla Estatal d'Habitatge
La consellera Paneque ha celebrat que el nou pla dobla els recursos del quinquenni anterior, assegurant que ajudarà Catalunya a continuar sent "la comunitat autònoma que més recursos destina a l'habitatge".
En aquest sentit, ha assegurat que els nous fons no permetran únicament incrementar el parc públic, sinó també rehabilitar edificis i ampliar els préstecs emancipació per ajudar joves de fins a 35 anys a adquirir el seu primer pis.
