De la guardiola a l'algoritme: el repte de l'educació financera dels joves
Experts d'imagin, l'IEF, Junior Achievement i emprenedoria analitzen en una taula rodona de ‘Crónica Global’ les claus financeres de les noves generacions
Els joves espanyols parlen més de diners que els seus pares, però ho fan en un escenari molt més hostil, amb dificultats com l'accés a l'habitatge, salaris estancats o l'encariment de la vida.
En aquest context, emmarcat a més en l'era de la digitalització i els criptoactius, la gestió de les finances personals ha deixat de ser una opció per convertir-se en un mecanisme de supervivència.
Una generació més exposada, menys protegida
Per això, Crónica Global ha reunit quatre especialistes en una taula rodona per abordar l'educació financera dels joves, encara que els consells són extrapolables a totes les franges i estrats poblacionals.
Ells són Jordi Martínez, director d'educació financera de l'Institut d’Estudis Financers (IEF); Inés Bertrand, directora executiva de Junior Achievement; Samuel Lacarta, Chief Digital Marketing Officer d'imagin, i Johnny Rosell, jove emprenedor i empresari.
Nadius digitals des dels 12 anys
Aquest darrer apunta que la relació dels joves amb els diners ha canviat d'arrel, ja que “avui els diners són, sobretot, digitals”. A més, suggereix —com la resta de ponents— que la presa de decisions financeres comença molt abans de la majoria d'edat.
Per aquest motiu, el representant d'imagin explica que el neobanc de Caixabank ha adaptat l'ús de serveis com Bizum fins als 12 anys: “A aquesta edat ja comencen a gestionar d'alguna manera eines financeres”, assenyala.
Samuel Lacarta, chief digital marketing officer d'imagin
Entre l'autonomia i la incertesa
Igualment, Lacarta destaca una “ambivalència” generacional: el desig d'independència xoca amb la manca de previsió. En aquest sentit, des de Junior Achievement adverteixen que, sense formació, aquesta gestió precoç genera “incertesa i por”.
Els quatre ponents coincideixen que la responsabilitat de l'educació financera ha de ser compartida entre famílies, institucions i bancs. Per això, imagin, per exemple, ha llançat recentment un programa escolar d'educació financera gamificat per a adolescents d'entre 12 i 17 anys.
Inés Bertrand, directora executiva de Junior Achievement
imagin impulsa, a més, formats adaptats a les noves generacions: píndoles a TikTok, Instagram i podcasts. És l'única manera que el missatge arribi als més joves.
Educar també és fidelitzar
“Un client informat és un millor client a llarg termini; genera confiança”, afirma Lacarta. En això coincideixen els quatre, cadascun des de la seva experiència i visió, i defensen la formació obligatòria a les escoles.
Martínez defensa, per exemple, una assignatura troncal de Finances a l'ESO. Per a l'expert, la formació escolar és també clau per evitar que la precarietat cronifiqui problemes com l'accés a l'habitatge, convertit ja en “una quimera”.
Espanya, a la cua d'Europa
Les dades parlen. L'Eurobaròmetre de 2023 situa Espanya com el quart país per la cua en educació financera a la UE. A les proves PISA, està per sota de la mitjana.
“Falten habilitats personals: autorregulació, planificació i gestió del risc”, sosté Bertrand. No n'hi ha prou amb la teoria; cal pràctica.
Jordi Martínez, director d'educació financera de l'IEF
L'error de la immediatesa
Martínez assenyala que la manca de planificació és el principal enemic dels joves en particular i de la població en general sense educació financera. Ell posa el focus en el FOMO (por de perdre's alguna cosa): gastar en oci només per no sentir-se exclòs del grup.
“És la decisió de no perdre's l'oci dels amics, com comprar entrades cares per a concerts encara que no se'n sigui fan”, exemplifica. És un dels errors més comuns.
Disciplina davant quantitat
Lacarta proposa la creació d'un coixí de seguretat. No es tracta d'estalviar grans sumes, sinó de ser constants. “El millor dia per haver començat a estalviar és ahir”, recorda. Cada cèntim compta.
La clau, insisteixen tots, és la disciplina, no la quantitat. Interioritzar hàbits petits però sostinguts en el temps marca la diferència.
Johnny Rosell, jove empresari i emprenedor
En aquesta línia, també es promou l'anomenat estalvi invisible: automatitzar petites quantitats sense que suposin un esforç conscient.
La regla del 4% contra l'impuls
Un dels moments més destacats del debat va ser l'exposició d'estratègies pràctiques per frenar el consum impulsiu. Lacarta suggereix un truc senzill: la regla del 4%.
“Si un caprici supera el 4% del teu salari, obliga't a pensar-ho durant tres dies”, recomana. Segons les seves dades, en el 80% dels casos l'impuls de compra desapareix després d'aquest període de reflexió.
Tornar al bàsic per ser més lliures
Una altra estratègia és assumir que es guanya un 10% menys de salari i bloquejar aquesta part directament mitjançant guardioles digitals o l'arrodoniment automàtic de les compres.
D'esquerra a dreta: Gerard Mateo, sotsdirector de Crónica Global; Jordi Martínez, director d'educació financera de l'IEF; Inés Bertrand, directora executiva de Junior Achievement; Samuel Lacarta, chief digital marketing officer d'imagin, i Johnny Rosell, jove emprenedor
“L'educació financera farà aquests joves ciutadans més lliures”, conclou Bertrand. Perquè, en un món d'algoritmes, tornar a la comptabilitat bàsica es converteix en el nou acte de rebel·lia de la generació Z.
