El Consell de Garanties Estatutàries desmunta la llei que vigilarà les empreses catalanes a l'estranger
L'ens consultiu avala la creació del Centre Català d'Empresa i Drets Humans, però censura els seus poders d'investigació i sanció
T'interessa: Level, l'única gran empresa catalana colpejada per la guerra de Trump
El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha declarat inconstitucionals i contraris a l'Estatut d'Autonomia els poders de recerca i de sanció sobre les empreses que planeja la llei de creació del Centre Català d'Empresa i Drets Humans.
L'organisme, de tipus consultiu, n'avala la creació, però assenyala la manca de competències de la Generalitat per supervisar les companyies catalanes que vulneren els drets humans en la seva activitat a l'estranger. Aquesta competència vulnera el principi de territorialitat.
El CGE ha emès aquest divendres el dictamen, després que el Partit Popular de Catalunya (PPC) i Junts per Catalunya recorreguessin el text, impulsat pel PSC, ERC, Comuns i CUP i que s'havia de votar al Parlament el passat 17 de març.
PP i Junts, contra les sancions
Els populars celebren el sentit del dictamen. El partit d'Alejandro Fernández ja es va oposar durant la tramitació parlamentària a la iniciativa, i va assenyalar que la Generalitat no té competències en la matèria, tot censurant la funció sancionadora.
A més, el seu ponent en comissió, Míriam Casanovas, va incidir que el teixit empresarial català està conformat majoritàriament per pimes que respecten els drets humans, i que la directiva europea que crida els estats a legislar en la matèria "es dirigeix a grans empreses".
El líder del Partido Popular en Cataluña, Alejandro Fernández
Per part seva, els independentistes van valorar votar a favor, però finalment no ho van fer perquè no van aconseguir eliminar de la llei el règim sancionador, contra el qual esgrimeixen els mateixos motius que els populars, o almenys modificar-lo.
La formació liderada per Mònica Sales, amb Joan Canadell com a ponent, el titlla de "desproporcionat" --arriba als 50.000 euros sense tenir en compte la dimensió de l'empresa-- i assegura que genera inseguretat jurídica per no respondre a "criteris clars".
La diputada de Junts, Mònica Sales, durante una sesión de control al Govern, en el Parlament
Multes per no col·laborar
Coneixedors que la Generalitat ni cap dels seus organismes no tenen competències per multar a l'estranger per vulneracions dels drets humans, els grups de l'esquerra parlamentària, amb la diputada de Comuns Susana Segòvia com a relatora, van reformular el text.
L'alternativa trobada, que les multes responguin a la manca de col·laboració de les companyies investigades. És a dir, aquestes seran sancionades per obstaculitzar les indagacions o respondre de forma insuficient o fora de termini. El CGE, però, no ho ha acceptat.
Foment de bones pràctiques
Sí que compra la funció de sensibilització i de foment de les bones pràctiques empresarials. Per exemple, mitjançant l'elaboració de propostes per garantir que les empreses que operen a Catalunya respectin els drets humans i el medi ambient.
També impulsant propostes d'innovació normativa que afavoreixin el compliment de les obligacions d'empreses transnacionals i altres entitats.
El Consell determina que l'exercici d'aquestes funcions està plenament justificat, ja que deriven de la capacitat de la Generalitat per impulsar la projecció institucional de Catalunya a l'exterior i promoure els seus propis interessos.
Òrgan consultiu
Ara, els impulsors analitzen el dictamen per dibuixar els seus següents passos després de la garrotada. Davant seu, tenen tres escenaris: tornar la llei a la comissió per modificar-la, desistir de la missió o portar-la al ple igualment, ja que el CGE és un òrgan consultiu i els seus informes no són vinculants.
Es tracta del tercer intent de creació del Centre Català d'Empresa i dels Drets Humans, organisme llargament reclamat per plataformes d'esquerres com Lafede.cat. I aquesta és la vegada que més a prop està de la votació definitiva.
