El poble medieval espanyol declarat Patrimoni de la Humanitat: esglésies del segle XII i impressionants llacs glacials per visitar a peu
El municipi funciona com una porta d'entrada a un dels paisatges d'alta muntanya més espectaculars del país
Més notícies: El refugi favorit d'Arturo Pérez-Reverte quan ve a Barcelona: “Sovint penjo el barret”
Notícies relacionades
- Ja és oficial: la via verda espanyola que guanya 27 quilòmetres ideal per recórrer a peu i arriba fins al Delta de l'Ebre
- El poble medieval ideal per recórrer a peu: 430 habitants i un impressionant castell-palau del segle XI
- El poble medieval espanyol on es refugia Sergio Dalma: té menys de 140 habitants i un castell del segle XI
No és l'únic del país, però no per això és menys important. A Catalunya hi ha tota una zona declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i, en ella, hi ha un poble que sobresurt per damunt de la resta.
Taüll apareix, des de fa dècades, com un dels enclavaments més reconeixibles del romànic català i de l'alta muntanya pirinenca.
És un dels municipis més famosos de la Vall de Boí (Lleida), però, ja sigui perquè està en una zona molt aïllada o per les seves reduïdes dimensions, la veritat és que tampoc atrau molts habitants.
A Taüll amb prou feines hi ha uns 250 o 300 veïns, però tampoc és un problema. Potser, gràcies a això, conserva una imatge de poble medieval de muntanya d'aquells que, segons el tòpic, semblen aturats en el temps.
On és
D'entrada, la seva descripció pot no dir res. La seva imatge és la típica d'un poble medieval: cases de pedra, teulades de pissarra i carrers estrets que reforcen el seu caràcter històric. Encara que hi ha molt més.
Per començar, la seva ubicació: està a uns 1.500 metres d'altitud, cosa que garanteix una vida tranquil·la al poble. I al paisatge s'hi uneix l'arquitectura: la presència de dues esglésies del segle XII que formen part del conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.
El símbol de Taüll
El principal símbol de Taüll és Sant Climent, una de les grans referències del romànic català.
Construïda entre els segles XI i XII i consagrada el 1123, l'església destaca per la seva planta basilical de tres naus i per la torre campanar de set pisos, una de les imatges més icòniques de la vall.
Església Sant Climent de Taüll
Al seu interior es trobava un dels frescos més cèlebres de l'art medieval europeu, el Pantocràtor de Taüll, avui conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
L'obra, de gran força visual, va convertir aquest petit poble pirinenc en una referència internacional per a l'estudi de la pintura mural romànica.
Dues vegades romànic
El millor de tot és que no és l'única joia del romànic en aquest petit lloc. A pocs metres es troba Santa Maria de Taüll, també consagrada el 1123 i situada al centre del nucli antic.
Encara que avui presenta intervencions exteriors, el seu valor històric és indubtable i la seva presència completa la lectura patrimonial del conjunt.
Més enllà de l'arquitectura
Ambdues esglésies van ajudar a consolidar la importància religiosa i social de la vall a l'Edat Mitjana, quan la Vall de Boí era un territori de pas i d'organització eclesiàstica en un entorn de muntanya exigent.
Però no tot és arquitectura a Taüll. El poble funciona també com una porta d'entrada a un dels paisatges d'alta muntanya més espectaculars de Catalunya: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Església de Santa Maria de Taüll
Aquest espai protegit reuneix més de 200 llacs glacials, formats per la retirada de les neus durant el Quaternari, i ofereix alguns dels escenaris més reconeixibles dels Pirineus.
Des de Taüll es pot accedir a diferents rutes que condueixen a estanys com el de Sant Maurici, el de Llong o el de Llebreta, a més d'itineraris més exigents com els de Pessó, en què el senderisme adquireix una dimensió més alpina.
Natura i esport
L'atractiu del lloc també s'estén a l'hivern. Molt a prop del nucli es troba Boí Taüll Resort, una estació d'esquí que ha reforçat durant anys la relació del poble amb el turisme familiar i de muntanya.
Tot i que qui vulgui anar-hi s'haurà d'armar de paciència. El viatge pot ser llarg, especialment a l'hivern, quan els esquiadors pugen a les pistes.
Com arribar-hi
La ruta és la mateixa des de Lleida i des de Barcelona; l'únic que varia és la distància i el temps. Des de la capital del Segrià és una hora i 45 minuts de viatge i, des de la ciutat comtal, poc més de tres hores i quart.
Si es parteix des de l'antiga Barcino, cal agafar l'AP-2 o l'A-2 fins a Lleida. A partir d'aquí comença l'itinerari compartit. Cal anar per la N-230 fins a El Pont de Suert, on s'enllaça amb la L-500 en direcció a la Vall de Boí, que condueix directament fins a Taüll.
