Un dia amb Anglada al nucli històric de Vic: "Fixa't, la gent reconeix el meu 'sex appeal'"

A Josep Anglada li va fer molta gràcia que la seva última entrevista amb Crónica Global, que inicialment havia de durar mitja hora —com és habitual— acabés allargant-se una altra mitja, però va considerar que per reforçar la seva tesi que té el suport dels veïns i veïnes de Vic —cosa que dictaminaran les urnes a les pròximes eleccions municipals— calia comprovar-ho in situ, als carrers del centre històric de la ciutat. És dia de mercat a la famosa plaça major, i assegura que "ve gent de tots els pobles a comprar". Fa sol.

Després de gravar la conversa amb el regidor de la plataforma xenòfoba Som Identitaris en una sala contigua al despatx del seu grup municipal, l'equip d'aquest mitjà desplaçat a la capital de la comarca d'Osona accedeix a acompanyar-lo si a canvi ell recomana una botiga on comprar embotits, que acaba convertint-se en la primera parada. Abans, ironitza sobre la proximitat de les seves dependències locals amb les de la CUP —"per sort, no venen gaire per aquí"— i sobre unes dones que porten el vel islàmic que ell defensa prohibir.

Josep Anglada, el primer ultra modern: "D'aquí a quatre dies hi haurà alcaldes musulmans per tot Catalunya"

—Volem secallona i llonganissa, senyor Anglada. Ens han dit que és molt típic de la zona—.

Sap on comprar-la. Hi ha cua i el regidor, elegant en el vestir, com en els vells temps, aprofita per saludar les senyores que la serveixen. Unes li fan més cas que altres.

—Fixa't, la gent reconeix el meu sex appeal—, assegura, somrient.

Al respecte afegeix que acaba de canviar-se la dentadura i que, si li volen convidar a dinar, no podrà ser en un lloc de carns. Diu conèixer una taverna molt propera on potser podrà prendre alguna cosa de peix. I cap allà s'encamina deixant enrere la càlida xarcuteria de poble, on continuen entrant clients.

—Ningú ha proposat asfaltar el terra de la plaça?.

—No! Porta tota la vida així, i ja ens agrada—, respon.

Segueixen penjant lones amb les cares de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l'exconseller Lluís Puig, ambdós fugits a Bèlgica i pendents de l'aplicació de la llei d'amnistia, als edificis de la plaça, on un dia hi figuraren tots els condemnats pel referèndum il·legal de l'1-O entre estelades, llaços grocs i altres proclames secessionistes.

—Jo vaig proposar treure-les fa poc en un ple, però em van dir que encara no. Evidentment, jo no les hauria posat des d'un principi—, assegura.

Josep Anglada, als carrers de Vic Simón Sánchez

—Devia ser complicat viure el procés aquí sense ser independentista.

—Va ser molt incòmode per a mi. Sóc molt català, però no sóc separatista. Tenia molt clar que estaven enganyant la ciutadania, però tothom es va obsessionar, només es podia parlar d'independència. Ara la cosa està calmada una altra vegada, i a mi políticament em beneficia, perquè aquesta qüestió ja no forma part del debat, i en llocs com Vic sempre tens les de perdre. Va ser una pèrdua de temps, no ens va portar a res més que a barallar-nos.

—Puigdemont té previst fer un tour per Catalunya quan torni, i m'imagino que passarà per Vic. Com creu que el rebrà la gent?

—Jo partiria de la base que està acabat—, assegura, mentre segueix saludant gent a qui possiblement no saludaria en un altre context, —però igual que Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull... tots els que van participar d'aquell fracàs haurien de fer un pas al costat. Crec que Puigdemont en aquests moments no fa cap bé a Junts, i ho pagaran car a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya—.

La taverna on li venia de gust dinar al fundador de Plataforma per Catalunya està tancada. Devien estar de vacances per Setmana Santa, diu.

—Acompanyeu-me, conec un altre lloc que us agradarà.

—És insegur caminar per aquests carrers de nit, senyor Anglada?.

—Moltes persones han deixat de sortir a les tardes perquè tenen por que els robin el mòbil o els apunyalin. Les estadístiques oficials ho diuen, han pujat els atracaments a botigues... tot tipus de delictes. I, quina curiositat!, sempre són els mateixos.

—Què poden fer des de l'ajuntament per corregir aquesta inseguretat?

—Pràcticament no hi ha presència de la Guàrdia Urbana, per exemple. Ara tindrem una nova llei de multireincidència, a veure què tal. Cal continuar endurint les lleis perquè la gent pugui estar tranquil·la. Qui cometi delictes els ha de pagar, i això no es fa des de l'ajuntament. Està clar que amb un president tan inútil com Sánchez, ho tenim fotut.

El segon restaurant està obert i els propietaris el coneixen. Menú del dia. Comenta amb el cuiner el seu problema dental, i confirma que no hi haurà cap incident amb l'arròs, de primer, i el bacallà, de segon. Que acompanyarà amb un vi blanc de la casa, "que paguen els periodistes".

—Quan va deixar de ser franquista?.

—Fa molts anys... No vaig viure pràcticament la dictadura. En aquell moment creia en una manera concreta de pensar i després vaig considerar que ja no tocava allò i em vaig posar al dia políticament. Quan era jove pels carrers cridàvem ''llibertat, amnistia, estatut d'autonomia". Jo no sabia res de política amb 16 o 17 anys, però tenia dos amics que m'insistien perquè m'afiliés a algun partit. Un era d'Esquerra Republicana i l'altre de Fuerza Nueva, i diguem que el segon, un tio que tenia dos pubs, jugava a tennis i em portava amb cotxe a tot arreu, m'ho va vendre millor. A Fuerza Nueva llavors militava la gent de classe alta, ja saps com són les joventuts dels partits. Però de seguida em vaig adonar que ja no tocava cantar el Cara al sol i vaig passar de la política fins que vam fundar Plataforma Vigatana, que va donar origen al seu torn a Plataforma per Catalunya.

—He llegit que vostè portava armes a sobre en aquella època.

—Un bazuca!—, diu rient, mentre li serveixen la paella marinera i acaba l'aperitiu de la casa, —es diuen moltes coses, però és rotundament fals... no tinc punteria—.

Entre anècdotes inconfessables transcorre el dinar, al qual s'afegeixen el xef i la seva dona, cap de sala, després de servir els cafès. Són dos votants d'Anglada, i es retroalimenten en les seves tesis fins que el regidor, a qui acaben de regalar una ampolla de cava, opta per recuperar la nostra atenció.

Josep Anglada, ara regidor a Vic (Barcelona) Cedida / Agencias

—La de que gairebé em maten us la sabeu?—, diu. I comença, tot i que volen tancar i es fa tard per tornar a Barcelona.

La explica igualment.

Ja de camí a l'estació, mentre segueix saludant veïns i veïnes —"sóc el rei de Vic", es diu, quan li corresponen—, una última pregunta.

—Senyor Anglada, és el tema del dia: què li van semblar els càntics d'ahir a la nit a l'estadi de Cornellà?.

—Voleu la veritat? També m'hauria apuntat a cantar "bote, bote, bote, musulmà el que no boti", com estic convençut que farien una gran majoria de ciutadans.

I riu.

—Espero que us ho hàgiu passat bé i que torneu a entrevistar-me quan sigui alcalde.