Els opositors a Junqueras amenacen amb rebel·lar-se si ERC aprova els pressupostos sense l'IRPF

L'acord entre el Govern i ERC per retirar el projecte de pressupostos de la Generalitat de 2026 a canvi de desvincular la cessió de l'IRPF de les negociacions, que han començat aquesta mateixa setmana amb l'objectiu d'aprovar els comptes a l'estiu, ha animat els grups de WhatsApp de Nova Esquerra Nacional (NEN).

Es tracta de la candidatura que va estar a punt d'arrabassar a Oriol Junqueras la presidència del partit republicà en el darrer congrés després d'aliar-se amb Foc Nou, la tercera en discòrdia, que no va passar el tall.

ERC, Comuns i la CUP 'planten' la Flotilla d'Open Arms en la seva nova expedició a Gaza

Aquests opositors --rostres coneguts del partit al Parlament i les Corts Generals, però discrets a l'hora de criticar en públic la cúpula de la seva formació-- ja es van enfadar amb l'acord subscrit amb el Govern pel nou model de finançament. Al seu parer, aquest és molt diferent del que va dissenyar l'exsecretària general i ideòloga d'aquest grup, Marta Rovira, quan, abans de retirar-se de la política i establir-se definitivament a Suïssa, va avalar a canvi la investidura de Salvador Illa.

Van alçar la veu tímidament a principis de gener, quan aquests canvis no van ser sotmesos al referèndum de la militància, com sí es va fer aleshores. Creuen que el nou finançament català no és prou singular, que la Generalitat no es queda "la clau de la caixa", i que el principi d'ordinalitat no està blindat.

I ara temen que ERC aprovarà els comptes del Govern sense tancar la cessió de l'IRPF; la qual cosa, diuen, els empenyerà a una rebel·lió interna.

Un any de discreció

Des que van perdre el congrés en segona volta amb el 42,2% dels vots (Junqueras va superar per poc el 50%), els diferents partidaris de renovar el lideratge del partit --sobretot, perfils joves propers a Pere Aragonès-- van prioritzar la pax interna que els va proposar el reelegit Junqueras, que també va posar de la seva part mantenint en llocs de responsabilitat a díscols com Josep Maria Jové, encara cap de files al Parlament, o Sara Bailac, portaveu al Senat.

No es va saber res més de Xavier Godàs, qui va encapçalar la candidatura rovirista el 2024; i el nom d'Alba Camps, candidata a secretària general, només va tornar a sortir quan va dimitir com a diputada l'exconsellera Tània Verge i li va tocar ocupar el seu escó al Parlament, fa un mes, tot i que el seu protagonisme es preveu "molt limitat".

El Govern aprova un suplement de 6.000 milions per aguantar fins als pressupostos

Igual que altres figures, com l'exportaveu Marta Vilalta --la més perjudicada per la derrota de NEN, i rellevada per Ester Capella--, la diputada al Congrés Teresa Jordà, o els mateixos Jové i Godàs estan per la labor, tanmateix, de reorganitzar-se després d'un any "sense massa activitat".

I l'aprovació dels pressupostos, que donen per feta hi hagi o no renúncies, serà el detonant per tornar a fer "soroll", amb unes eleccions municipals a l'horitzó que seran "molt importants" per a aquesta facció, que sí es mobilitza a l'àmbit local davant els junqueristes.

Arguments

La seva intenció és acabar amb el "personalisme" de l'actual president que, diuen, "ha anat a més". Més enllà de l'eix ideològic --l'actual direcció és més favorable a entendre's amb els socialistes i confrontar amb Junts--, aquesta és la principal queixa dels roviristes, ja que sospiten que el moviment d'ERC amb els comptes està íntimament relacionat amb la impossibilitat de Junqueras de presentar-se com a candidat a la Generalitat, que és la seva voluntat, com ell mateix ha admès reiteradament.

Independentment de les negociacions per la cessió de l'IRPF, el líder dels republicans ha plantejat en diverses ocasions a Pedro Sánchez, en aquest sentit, un segon indult que li permeti esquivar la inhabilitació.

I per això, encara que es tracti d'una negociació privada com ho va ser la primera mesura de gràcia, ha de cedir. I haver provocat un avançament electoral, que mai va ser la intenció de l'exvicepresident del Govern, li hauria impedit qualsevol possible maniobra.

El Parlament, amb els vots de PSC, Junts i ERC, recorre la sentència que va rebaixar el nivell de català exigit als xofers

Tot i que ERC ha assegurat els darrers dies que, a canvi dels pressupostos, demanaran "nous espais de sobirania" --és a dir, que d'una manera o altra tornaran a dependre de Moncloa al juliol--, la manca de línies vermelles obre el ventall de possibilitats.

I un acord pels comptes al marge de l'IRPF reforçarà el tan juntaire "a canvi de res" --l'eslògan amb què els de Carles Puigdemont pretenen projectar els republicans com a dòcils respecte als socialistes, tant a Catalunya com a Madrid--, amb el qual els roviristes creuen poder, eventualment, imposar-se al líder.

Poques opcions d'èxit

Les seves opcions d'èxit, almenys a curt termini, són molt escasses. El proper congrés ordinari se celebrarà, segons dicten els estatuts del partit, el 2028. I per forçar-ne un d'extraordinari s'haurien de recollir més de 2.500 signatures de militants --un terç del cens--.

L'opció més viable, i que també està sobre la taula, és la de constituir una corrent interna pròpia, la qual cosa automàticament els donaria veu i vot al Consell Nacional. És l'opció que ha posat en marxa pel seu compte Joan Tardà amb el suport del seu exalumne Gabriel Rufián, ambdós junqueristes, amb l'objectiu d'impulsar fronts d'esquerres.

I seria el primer pas per, d'alguna manera, institucionalitzar el "creixent malestar" que manifesten les restes de Nova Esquerra Nacional. Una facció que, de moment, s'ha tornat a reunir per debatre la seva resposta davant el que consideren una "presa de pèl" per part de Junqueras i els seus, a qui acusen de "donar estabilitat" al Govern mentre "obren la porta a renunciar als compromisos adquirits en els pactes d'investidura que van votar les bases".