La immersió lingüística, el primer autogol de Feijóo davant el 29N
"Quina credibilitat té en aquesta matèria (i en d'altres)? La mateixa que la d'aquells que defensaven que no hi hauria amnistia 'ni res d'això' i ara aplaudeixen amb les orelles aquesta mesura que fa diferències entre ciutadans"
La política és un disbarat. Feijóo ha arrencat la cursa cap a les urnes en la seva línia, perdut, desorientat, amb mitges propostes i propostes mitjanes que sonen bé, però estranyament aplicarà si arriba a la Moncloa. A més, estan mal desenvolupades.
S'ha armat la de Déu és Crist arran de l'exposició del Contracte amb Espanya que el dirigent popular ha presentat com a promesa signada si aconsegueix governar. Fum. Molt bones intencions, fins a 12 conceptes, però pur fum. Res concret.
D'entre tots aquests punts, el nacionalisme català, en què cal incloure sempre el PSC, s'ha fixat en el 8. En el que es refereix a l'educació i a la llengua. I diu una cosa tan transgressora com “es garantirà l'ensenyament del castellà a tot Espanya i de les llengües cooficials a les seves respectives comunitats autònomes”.
Cal notar que el que s'ha dit és una obvietat. L'ensenyament DEL castellà ja es garanteix. El que no passa –i potser és el que volia dir, però no sap, d'aquí l'enuig dels defensors de la llengua– és la garantia d'un ensenyament EN castellà. La cosa canvia.
De tota manera, no és creïble. Quan el PP ha governat amb majoria absoluta, no ha aconseguit convertir la seva defensa del castellà en una aplicació general i efectiva d'un model bilingüe a Catalunya. Tampoc Feijóo ha estat mai gaire taxatiu al respecte. Vol tenir contents a tots, i així aconsegueix el contrari.
Fa uns anys va proposar traslladar a Catalunya el model que havia fixat a Galícia, que consisteix a equilibrar les dues llengües oficials. No necessàriament han d'estar al 50%; en alguns llocs cal reforçar-ne més una que l'altra.
Ara bé, a Galícia governava sense rival. Tocar l'assumpte de la llengua a Catalunya no li serà tan fàcil. Tampoc explica com pretén fer-ho. Qui sap si fins i tot necessita els vots de Junts per succeir Sánchez. Inviable és una manera de veure-ho.
Tampoc encerta amb el seu candidat per Barcelona si vol abordar l'assumpte de la llengua. Xavier García Albiol no és precisament un sospitós habitual de connivència amb el nacionalisme català, però en mesos recents ha constatat el descens de l'ús del català i fins i tot va mostrar el seu suport al Pacte Nacional per la Llengua.
El PP català li va estirar les orelles i l'alcalde de Badalona va haver de rectificar. De sobte, només li agradaven “alguns punts” d'aquest pacte nacionalista, però no tot el paquet.
Per a qui ho hagi oblidat, aquest pacte lingüístic defensa que el català és “llengua pròpia” de Catalunya i un dels seus objectius és “garantir que sigui la llengua normalment utilitzada com a vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu”.
![Salvador Illa y Miquel Iceta, en una imagen de archivo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/303162.jpg?p=w:320\/h:240&h=lw5FhWtM"])
Dit això, quina credibilitat té Feijóo en aquesta matèria (i en d'altres)? La mateixa, imaginem, que la d'aquells que defensaven que no hi hauria amnistia “ni res d'això” i ara aplaudeixen amb les orelles aquesta mesura que fa diferències entre ciutadans. En política, les promeses es signen abans de governar. La credibilitat es demostra després.
