Passa’t al mode estalvi
Alejandro Tercero opina sobre el doble rasero de Montse Mínguez
Zona Franca

Montse

"Resulta fascinant veure Mínguez a la televisió deixant-se la veu per explicar les bondats del negoci d'habitatges de la seva parella i, alhora, llegir al web del partit del qual és portaveu un editorial titulat 'L'habitatge no és un negoci'"

Publicada

Si no fos per les greus conseqüències que tindrà per als petits estalviadors i per a les persones que busquin un pis de lloguer, això del decret d'habitatge seria per riure.

Fa un parell de setmanes, la portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, va qualificar Urbagestión —l'empresa familiar que va desnonar legalment la Maricarmen— de “pime voltor, molt carronyaire”.

Dies després, la portaveu del PSOE, Montse Mínguez, va defensar l'empresa de la seva parella -Nest Capital, una immobiliària amb desenes d'habitatges que també desnonen qui no paga o a qui se li acaba el contracte- amb l'argument que és una empresa familiar que actua dins de la legalitat.

Resulta fascinant veure Mínguez a la televisió deixant-se la veu per explicar les bondats del negoci d'habitatges de la seva parella i, alhora, llegir al web del partit del qual és portaveu un editorial titulat L'habitatge no és un negoci.

Hi ha qui retreu a Mínguez la seva manca de coherència. Qui l'acusa d'incórrer en la contradicció de demanar a la gent que faci el que diu, no el que fa.

Però no li falta raó a la portaveu. Comprar pisos per llogar-los al preu de mercat no només és un negoci legítim i digne, sinó imprescindible perquè hi hagi oferta d'habitatge. Sobretot perquè hi puguin accedir aquells que no tenen capacitat de compra.

El cas de Mínguez demostra que ni els dirigents del partit de Sánchez es creuen que el decretàs sigui eficaç ni raonable, i que la mesura només respon a l'objectiu d'evitar les fotos d'altres Maricarmens durant un temps. Un simple pedaç cosmètic.

Legislar contra els interessos generals (tant dels petits estalviadors com dels inversors i de les persones que busquin habitatge) és criticable.

Però fer-ho, a més, contra els propis interessos (entre els càrrecs públics socialistes —així com entre els seus votants— abunden els petits i grans tenidors d'habitatge) és de bojos.