La utopia de criar avui nens sense pantalles
"Resulta força complicat aïllar els nens en un entorn en què hi ha pantalles per tot arreu"
El Govern es llança ara a per una iniciativa tan interessant com utòpica. Després d'anunciar 50.000 pisos per a tothom, el següent pas consisteix en un pla per allunyar els nens de les pantalles. A l'Europa del segle XXI.
El plantejament és necessari. És evident que les pantalles atonten. Poden resultar molt beneficioses, però per comoditat s'han convertit en el contrari. És fàcil entrar al dispositiu per buscar una cosa i acabar consumint-ne una altra sense voler.
Diu la Generalitat, amb base en un munt d'articles, que l'excés de les tecnologies és molt dolent, nefast, per als nens. Són un problema de salut pública. Generen complexos, addiccions, distraccions i atontament exponencial.
Per aquest motiu vol allunyar els nens de Catalunya –primera comunitat que es posa tan seriosa amb aquest assumpte– de qualsevol pantalla. No es tracta només de seguir la línia de prohibir les xarxes socials als menors, sinó de regular l'accés als aparells.
Per exemple, es recomana que cap menor de tres anys accedeixi a les pantalles, i que l'ús es reguli gairebé fins a la majoria d'edat. El mòbil apareix així com un dels factors que poden estar darrere dels greus problemes de comprensió lectora que tenen alguns estudiants.
Serà possiblement aquest un dels factors de la idiotització progressiva de la societat, però no l'únic. Ni de bon tros. El model educatiu, en què la cultura de l'esforç brilla per la seva absència, tampoc sembla ajudar a sortir del fangar intel·lectual.
Restringir certes eines a l'entorn escolar és positiu, perquè l'educació se'n va anar de mare fa molt de temps. Així ens va. Si serveix per tornar a un model més tradicional, de buscar, llegir, esforçar-se i comprendre, benvingut sigui.
Tanmateix, el que subjau aquí és que és més fàcil prohibir que educar. És més senzill tallar d'arrel que ensenyar a les noves generacions a utilitzar aquesta tecnologia per al bé. Però resulta força complicat aïllar els nens en un entorn en què hi ha pantalles per tot arreu. A casa. Al cotxe. Als comerços. A la butxaca dels seus pares.
En altres paraules: és impossible. Hauria de canviar tot. Començant per educar els pares de les criatures perquè no es mostrin tot el dia enganxats al mòbil davant dels seus fills ni els donin els terminals per distreure'ls quan es posen intensos.
En definitiva, és molt convenient posar atenció sobre aquest assumpte i s'agraeix que algú prengui alguna iniciativa de tant en tant. No obstant això, la prohibició o semiregulació no hauria de ser la solució a tots els mals. Perquè moltes vegades no ho és.
