Desastre de l'andorrana María Reig a Barcelona
“En l'àmbit dels negocis, les herències obren portes, però la incompetència les tanca… a vegades amb fallida inclosa”
Acaben les penoses peripècies econòmiques de l'andorrana María Reig Moles per Barcelona. Un auto del Jutjat Mercantil número 3 ha acordat la conclusió del concurs de creditors que Flikat Invest, ex Reig Capital Group, va presentar el 2024.
La mateixa resolució acorda el cessament de l'administrador i l'extinció de la societat. Amb aquesta providència, es posa punt final a les activitats de Flikat, que desapareix per sempre del cens d'entitats espanyoles.
Fins a l'estiu de 2023 va ser propietària de l'opulent hotel Mandarin Oriental, situat al cor del passeig de Gràcia, de cinc estrelles gran luxe.
L'establiment va obrir les portes el 2009, després d'unes obres de construcció indegudament dilatades. Aleshores, la crisi financera i immobiliària arremetia amb intensitat.
María Reig va haver de suplicar moratòries als seus creditors bancaris diverses vegades durant la dècada següent, per alleugerir les càrregues embassades. Però la seva capacitat de resistència es va esgotar i l'hotel va acabar en mans del grup saudita Olayan.
En els gairebé tres lustres que va romandre sota control de Reig, el Mandarin mai va guanyar diners. Al contrari, va encaixar una allau de resultats deficitaris.
Aquest és un dels botons de mostra dels avatars viscuts per Flikat.
Un altre el brinda una funesta inversió realitzada en un complex turístic situat a Puerto Rico. La mala sort es va acarnissar amb el projecte. Es trobava en plena execució quan un terratrèmol va destruir completament les instal·lacions. La seqüela va ser un forat de 120 milions d'euros als comptes de Flikat.
Les pèrdues que Reig va acumular en les seves desventures barcelonines i caribenyes s'enfilen a la forta suma de 300 milions. Aquesta quantitat constitueix un rècord històric, ja que fins ara cap empresari o cacic del Principat veí havia patit un desastre de tanta envergadura.
Reig Capital Group va canviar el seu nom fundacional pel de Flikat Invest poc abans de portar els seus estats comptables al jutjat de la Ciutat Comtal, per declarar-se en fallida i sol·licitar la liquidació dels seus escassos béns.
Aquest camuflatge és una pràctica relativament habitual en aquest tipus d'episodis corporatius, quan es pretén passar tan desapercebut com sigui possible. Es confia, amb grans dosis de candidesa, que el simple canvi de rètol permeti abaixar la persiana sense massa soroll i sense suscitar preguntes incòmodes.
Alhora que es mudava de denominació, cessava l'administrador Carlos Enseñat Reig, fill únic de María Reig. Carlos va abandonar el vaixell familiar en ple naufragi per centrar-se en el desenvolupament de les seves tasques polítiques a Andorra. Exerceix des de 2023 de Síndic General, figura equivalent a la de president del Congrés. Així mateix, és conseller general o diputat des de 2009.
María Reig conserva un gruix important d'immobles i finques a la seva terra natal. També va figurar entre els principals accionistes del banc Crèdit Andorrà, conegut com Creand, líder del sistema financer del país.
Quan va arribar a Barcelona als inicis d'aquest mil·lenni, ho va fer envoltada de les aromes d'una pubilla acabalada i amb ambicions d'aparador. Sempre va creure que la ciutat mediterrània no era una simple extensió natural de les valls pirinenques, sinó una realitat molt més transcendental i influent. Ella venia disposada a jugar a la lliga dels grans. Tanmateix, va acabar signant una col·lecció de despropòsits que ni el més entusiasta dels seus assessors hauria estat capaç de maquillar.
Va voler codejar-se amb l'elit i va acabar subsidiant pèrdues. Va apostar per plans “estratègics” que es van revelar ruïnosos abans de tallar la cinta inaugural. I, per si faltava alguna cosa, va confiar les tasques de gestió a un cercle d'aduladors el talent dels quals era un bé escàs.
Entre un hotel convertit en un pou sense fons, un resort volatilitzat i uns deutes d'escàndol, l'imperi hispànic articulat per María Reig es va desfer amb la mateixa velocitat amb què s'havia inflat.
La dama deixa rere seu una estela de xifres marejadores i de creditors espoliats. La lliçó és força terrenal. Es resumeix dient que en l'àmbit dels negocis, les herències obren portes, però la incompetència les tanca… a vegades amb fallida inclosa.