Metges de Catalunya s'ha ficat en un embolic. La bona gent del sindicat majoritari de metges --ho són en aquesta categoria laboral-- encadena deu jornades de vaga i sis mesos de conflicte amb el Departament català de Salut.
Les seves reivindicacions són conegudes, i en certa manera, raonables. Els galens demanen avenços en matèria laboral, millores que podrien penjar-se d'una mena de conveni mèdic que ordenés la categoria i inclogués avenços per al col·lectiu.
El problema és estratègic. Metges, a qui hem tingut el plaer de donar veu en aquest mitjà --i ho seguirem fent--, manca de tàctica i estratègia i suports per aconseguir les fites traçades en una i altra.
El sindicat s'ha llençat a la muntanya sense saber on arribarà ni quan. Apunta al Departament de Salut, però la conselleria pot respondre argumentant que manca de les competències per dibuixar un conveni mèdic. Aquestes són estatals.
De fet, ho diuen diversos directius del sector sanitari poc sospitosos de propers a l'actual pont de comandament a Travessera de Les Corts: la Sanitat ha desaparegut de la conversa pública aquesta legislatura a Catalunya.
En aquest context, Metges s'ha equivocat i ha iniciat un conflicte que no té possibilitats de guanyar. Pocs en el sector sanitari comprenen la seva metodologia, per bé que puguin estar d'acord amb el fons de les seves reivindicacions.
Ho detallen sindicalistes de pura raça de la sanitat catalana: "Els metges volen més diners, però només per a ells". Asseguren que aquest conveni que planteja Metges és una reivindicació extemporània i, en certa manera, massa autocentrada.
En la ciutadania, ningú entén res. En la vaga de dilluns, amb prou feines 50 metges dels centenars que treballen en un enorme hospital català van faltar al seu lloc de treball. Va ser un fracàs a totes llums que amb prou feines va impactar en una comunitat confosa per aquest conflicte.
Cal oferir una sortida a Metges. Per bé que hagi errat en l'execució dels seus anhels, les administracions han de vetllar per l'aterratge de les reivindicacions del sindicat, conjurar-se per millorar la situació del col·lectiu. Encara que deixeu-me ser clar: la vaga mèdica a Catalunya ha d'acabar. La protesta ni té suport, ni visió, ni context ni arriba enlloc.
Proposo humilment encarrilar les peticions facultatives i tancar una conflictivitat absurda que provoca cansament i en la qual fins i tot els periodistes estem perduts. Imagineu el ciutadà.
