Paisatge en temps de pau
"No s'ha de descartar que la immersió lingüística obligatòria acabi aplicant-se també al fornici"
Diuen que els nacionalistes estan més calmats que mai encara que, en realitat, no hi ha setmana que no la facin grossa. Com sempre.
Puigdemont i els seus amics han posat el crit al cel perquè l'Audiència Nacional ha citat a Pujol a declarar a Madrid, malgrat el seu deteriorament físic.
“No poden ser més miserables”, diu el tipus de la DUI. Tanmateix, fa tot just unes setmanes, quan va acompanyar a Laporta a votar a les eleccions del Barça, l'expresident de la Generalitat fugit no va dir ni piu.
Tampoc hi ha hagut gaires protestes per la xiulada que la majoria dels aficionats de la Reial Societat va dedicar a l'himne d'Espanya a la final de Copa.
No va passar el mateix quan alguns espectadors de l'Espanya-Egipte van cridar “musulmà qui no boti, eh, eh”, tot i que ambdues ofenses -una cap als espanyols i l'altra cap als mahometans- són similars.
En el cas dels simpatitzants txuriurdines, a més, cal afegir alguns insults amables del tipus “puta Espanya” i càntics com “somos la banda de Anoeta, eta”.
“Eta és ‘i’ en euskera”, es justifiquen alguns. És clar, és clar. Com quan els ultres diuen que no fan la salutació nazi, sinó la romana.
Per acabar-ho d'adobar, el president del Govern continua comprant la narrativa dels nacionalistes catalans. “Aquest Govern farà de Catalunya i d'Espanya països millors. Sí, països millors”, ha dit Sánchez al Congrés.
“A Euskadi se li diu País Basc i no passa res”, hi ha qui argumenta per justificar-ho. És clar, és clar. I l'Alemanya comunista es deia República Democràtica Alemanya.
A la carpeta de Sant Jordi no ha faltat el clàssic acte del Parlament en què únicament s'han reivindicat autors i obres en català. Com si els escriptors catalans que publiquen en espanyol no fossin catalans.
El més sagnant del cas és el befa del president de la Cambra autonòmica, Josep Rull (a qui li van caure deu anys i escaig de presó per sedició i va ser indultat), presumint en aquell mateix acte d'una societat “cívica i oberta”.
Aquests dies, els mitjans públics i concertats també s'han implicat amb intensitat en promocionar el llibre Cardem en català: vocabulari indispensable per follar sense pèls a la llengua.
Segons els seus autors, s'utilitza massa el castellà en el sexe “pel marc mental que ens han imposat”.
Amb aquest raonament, no s'ha de descartar que els defensors de la immersió lingüística obligatòria acabin proposant ampliar-ne l'aplicació a aquest àmbit.
