El miracle de Sant Jordi
"Sant Jordi també s'imposa als canvis demogràfics de Catalunya, la comunitat amb més musulmans, poc amics de l'heroi i la seva creu".
La festa de Sant Jordi, la més bonica del món malgrat l'excés de tot, sembla ser l'única de les nostres celebracions que resisteix als canvis demogràfics, el benquedar i les necieses.
Ha evolucionat, s'ha massificat, però manté l'essència en tot el seu esplendor. Ningú la qüestiona, encara que hi ha hagut alguns intents devorats per la tradició, la massa i el seny.
Sant Jordi ha sobreviscut al procés per mantenir-se com, potser, l'única festa transversal que queda a Catalunya.
També ha superat algunes incursions que pretenien convertir Jordi en Jordina. Són moviments residuals. Anecdòtics.
I, actualment, també s'imposa als canvis demogràfics de Catalunya, la comunitat amb més musulmans, poc amics de Sant Jordi i la seva creu.
No hi ha cap polític que s'atreveixi, per ara, a canviar aquesta festa, o a variar-li el nom, per tal de no ofendre ningú. El Nadal és diferent.
Per tant, podem afirmar que Sant Jordi és un autèntic miracle, amb la seva gent, les seves roses i els seus llibres, que inunden els principals carrers de Catalunya. Amor i cultura.
Una altra qüestió és el que es cou a la diada. Hi ha molt de tot. Flors i volums. Les primeres, s'esgoten. Els segons… quants autors no venen ni un exemplar?
Una dada: la meitat dels llibres que es publiquen a Espanya no venen ni un sol exemplar, segons la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters.
Sant Jordi no serà gaire diferent del conjunt de l'any i del país, encara que és difícil d'esbrinar. Igual que ho és comprovar, per la seva opacitat, la veracitat dels top vendes d'aquesta data.
Sigui com sigui, és un dia per gaudir. Sol. En parella. En família. Amb amics. I una excusa estupenda per començar un llibre, que bona falta ens fa. Feliç Sant Jordi!
