Espanya continua a mig normalitzar a Catalunya

Espanya ha tornat a Catalunya. De rebot, perquè la Roja hauria d'estar jugant la Finalíssima a Qatar si no fos per la guerra a l'Orient Mitjà. Però ha tornat, al cap i a la fi. Contra Egipte. I només quatre anys després de la seva darrera visita.

Sembla molt temps, però és que la Roja va estar vetada al més alt nivell a Catalunya durant gairebé dues dècades, 18 anys per ser precisos, fins que va tornar el 2022. Per a un amistós, com ara, i contra la dèbil Albània, però una decisió necessària per a la convivència i la normalització d'alguna cosa que mai no hauria d'haver estat divisòria.

Ara bé, encara queda un llarg camí per recórrer. La selecció torna a jugar a Catalunya, però, de moment, només partits amistosos. Ho fa, a més, a Cornellà, no a la ciutat de Barcelona, i al camp de l'Espanyol, el nom del qual ajuda a aquesta integració.

És cert que no hi ha grans estadis a Catalunya. L'RCDE Stadium pot acollir unes 40.000 persones; el Lluís Companys, 56.000. El vetust Montilivi (15.000) ja queda molt enrere per a un partit de la Roja (i tampoc Girona és la terra que més estima la selecció). I, finalment, la joia de la corona: el Spotify Camp Nou.

Al coliseu blaugrana, a mig construir, hi caben més espectadors (62.500) que als altres camps complets. Quan estigui acabat, l'aforament superarà les 100.000 persones. 

Aquesta capacitat, i el Mundial del 2030 organitzat entre Espanya, Portugal i el Marroc, brinden l'ocasió idònia perquè la Roja jugui allí.

Per què no es demana la final del Mundial al Spotify Camp Nou? No hi haurà en aquella data un estadi més gran ni més modern per a un partit d'aquestes característiques.

Seria una decisió valenta –sobretot si Espanya té possibilitats d'aixecar-hi la copa–, massa per a aquesta classe política covarda i acomplexada que encara té por d'assumir que la immersió és un fracàs i una barbaritat, que no és el camí per protegir i potenciar el català.

Així que, fins que això passi, fins que la selecció jugui al camp blaugrana, sigui amb motiu del Campionat del Món del 2030 o en una altra data, Espanya continuarà a mig normalitzar a Catalunya.

No obstant això, posem en valor el canvi dels darrers temps. Des del 2020, només Sevilla (9, inclosa una Eurocopa) i Madrid (4) han gaudit més vegades de la Roja. Barcelona empata amb Granada, Badajoz, Màlaga i Valladolid.

Al País Basc la situació és pitjor. Allà no veuen un partit de l'equip nacional des de 1967.