Ercros mira a l'Atlàntic
"Darrere del fulletó de l'OPA de Bondalti, apareix la radiografia de 30 anys de política econòmica amb el pilot automàtic posat a Catalunya"
L'OPA sobre Ercros sembla, a primera vista, un assumpte d'analistes: clor, múltiples, primes, finestres d'acceptació, fons especialitzats.
Però si hom mira una més enllà del fulletó, el que apareix és la radiografia de 30 anys de política econòmica amb el pilot automàtic posat.
Una altra pàgina --decisiva, com ho són totes-- del manual pràctic de com anar desfent una economia industrial sense que ningú assumeixi haver-ho decidit.
El rei del clor és l'hereu d'un conglomerat químic que va arribar a ser el major grup industrial d'Espanya.
D'aquella criatura en queda avui una empresa molt més modesta, sí, però encara rellevant: deu fàbriques, més de 150 productes i una presència exportadora gens menyspreable.
Sobre aquest actiu, cau ara l'oferta de Bondalti, el campió portuguès del sector.
L'operació s'explica amb l'assepsia habitual: 3,505 euros per acció, una prima raonable sobre la cotització prèvia, 320 milions de valoració implícita.
S'esmenta que els treballadors mantindran feina i condicions, que les plantes seguiran on són, que el negoci encaixa en l'estratègia de creixement del comprador.
Però Catalunya perdrà, de facto, la darrera gran companyia industrial cotitzada amb centre de decisió propi; i la regió passarà de ser matriu a convertir-se en filial.
El cost polític d'acceptar això és baix, gairebé inexistent.
La Generalitat podrà exhibir que es preserva feina i producció, evitant-se així la foto de les manifestacions sindicals que taquen tota imatge.
El Govern s'acollirà a la neutralitat. I tothom donarà la benvinguda a la inversió estrangera com a mostra de confiança i atractiu en el teixit català.
No deixa de ser paradoxal que es celebrin compromisos que blinden el present a costa d'hipotecar el futur estratègic. La pau social avui es bescanvia per un tros més d'irrellevància.
La lenta conversió en economia de serveis subalterna, molt exposada al turisme i a la subcontractació de baix valor afegit, relegarà la que va ser una potent indústria química a una nota al peu.
Quan toqui decidir on s'inverteix el proper euro, quina fàbrica es modernitza i quina es congela, la conversa es produirà mirant a l'Atlàntic, lluny del Mediterrani.
