Acaba el Mobile i triomfa Barcelona amb un ecosistema cada cop més madur
"Aquest ecosistema, que es va donar a conèixer fa uns anys a través de les startups, ha madurat. Es tracta d’un conjunt d’empreses sòlid, que busca inversions a partir de xifres, d’actuacions concretes, de valor afegit"
Vint anys ja del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona, amb una assistència de prop de 105.000 assistents d’arreu del món. Es tracta d’un nou èxit que celebra tot el sector tecnològic. El certamen s’ha centrat en la intel·ligència artificial i en la robòtica. De cara al públic ja no hi ha les últimes novetats d’un mòbil intel·ligent. De fet, les millores en tots ells seran incrementals, però el més incisiu de la tecnologia estarà en altres àmbits. Són els serveis d’empreses a altres empreses el que concita professionals de tot el planeta.
Per a les empreses han estat uns dies excel·lents, amb negociacions i acords que es desenvolupen lluny dels ulls del ciutadà encisat per tanta modernitat. Barcelona continua sent una cita ineludible per a totes elles, malgrat el contratemps que ha significat enguany la guerra a l’Iran, que ha complicat les connexions aèries.
La qüestió és analitzar el que també suposa per a la pròpia ciutat de Barcelona, per a tot el sector tecnològic de la capital catalana i de la seva àrea metropolitana. I aquí les coses han millorat de manera notable.
Aquest ecosistema, que es va donar a conèixer fa uns anys a través de les startups, ha madurat. Es tracta d’un conjunt d’empreses sòlid, que busca inversions a partir de xifres, d’actuacions concretes, de valor afegit.
Ha quedat enrere una imatge una mica negativa, i és que les startups s’havien convertit en un vehicle financer. Es buscaven inversors, aquests hi acudien i deixaven enormes sumes de diners amb la convicció que podrien obtenir majors beneficis venent-les al seu torn a nous inversors.
Aquesta recerca del gran benefici econòmic ha quedat enrere, en gran mesura perquè els inversors s’ho pensen més, i reclamen una viabilitat empresarial. I, al mateix temps, aquelles startups s’han convertit en empreses de mida mitjana que estan ben gestionades i desitgen perdurar en el temps.
L’informe d’Acció, del Departament d’Empresa de la Generalitat, certifica aquesta nova realitat. Ho ha constatat també el CEO de Tech Barcelona, l’entitat que agrupa el conjunt d’empreses tecnològiques, Miquel Martí.
Si Barcelona es relaciona amb el turisme —el que ha generat un debat sobre la gestió d’aquest flux—, Martí, en canvi, la relaciona amb “tecnologia”.
Acció assenyala que la inversió en el sector tecnològic va assolir els 1.131 milions d’euros el 2025. Es tracta d’una mica més que el 2024, i lluny dels 1.600 milions d’euros del 2022 i 2023. Àmbits com salut i travel centren l’interès d’inversors i de l’ecosistema tecnològic, amb empreses destacades que serveixen a d’altres, l’anomenat sistema B2B. Han quedat enrere les empreses d’e-commerce, de baix valor afegit.
I el que ve només pot cridar a l’optimisme. Perquè el sector salut es veurà projectat amb el hub al voltant del nou Hospital Clínic a la Diagonal.
L’aposta d’AstraZeneca per Barcelona és una altra gran mostra que les coses s’han fet bé a la capital catalana. Martí assenyala que hi ha hagut un efecte arrossegament, a partir de les decisions de grans empreses.
“Les grans companyies estan creient en Barcelona, companyies d’escala mundial com AstraZeneca, Microsoft, PepsiCo o Apple responen a l’efecte crida dels primers que decideixen apostar”. I el més important és que “Barcelona competeix amb tot el món, amb les ciutats d’on són originàriament aquestes companyies”.
Hi ha riscos, clars i notables. I és que, encara que el ciutadà local no ho vegi així, perquè és cada cop més difícil viure i treballar a Barcelona per la manca d’habitatge, la ciutat és barata en el context internacional. I això atraurà més inversions i el talent internacional.
Només la intervenció decidida del poder públic podrà pal·liar algunes situacions.
Ara bé, els vint anys del MWC només es poden qualificar d’èxit absolut.