Tornada a la casella número u
"Ni indults ni amnisties han contribuït en el més mínim a la pau i l'harmonia social, encara que sí a allargar la presidència de Pedro Sánchez, que és del que es tractava. Aquí no s'ha penedit ningú de res i l'únic que ha canviat, a pitjor, és la situació general"
Ja ho deia Raimon: “Quan creus que ja s'acaba torna a començar”. Pròximament a les vostres pantalles: “El prusés 2: La matraca continua”.
Ja hem sentit a Puigdemont, el beat Junqueras, l'inefable Tururull i altres indultats i/o amnistiats: la lluita per la independència del terrer continua. Aquí ningú s'ha penedit de res ni ha utilitzat el temps transcorregut des de la ridícula aixecada de 2017 per pensar i reflexionar. Només els falta exigir a l'Estat espanyol pervers que els presenti disculpes per la manera en què han estat tractats.
Antigament, els indults i les amnisties requerien de l'indultat i de l'amnistiat un cert propòsit d'esmena, un reconeixement dels danys causats i la promesa de no tornar mai més a les andades. Només llavors, l'Estat, en la seva infinita bondat, atorgava els seus indults i les seves amnisties.
Però això era abans de la presidència de Pedro Sánchez, basada en fer tot el que li convingués a Pedro Sánchez, qui es desdia del que havia dit i perdonava el màxim delinqüent català a canvi dels seus set migrats vots al Congrés dels Diputats.
Carles Puigdemont ja pot tornar a Catalunya, però sembla que el retorn no serà imminent. Seguint l'exemple del seu amic Pedro, que només ha convocat eleccions quan ha vist que potser no li sortien tan malament si es presentava com el Sant Patró de l'Inquilinatge, el nostre Cocomocho està buscant al calendari la data adequada per manifestar-se als carrers de Barcelona (jo, si fos ell, m'afanyaria una mica, si no vol trobar-se que el seu partit ja no existeix perquè ha passat en bloc a Aliança Catalana, però allà ell).
I mentrestant, continua donant la tabarra amb la independència de Catalunya, que segueix sent la seva principal obsessió. I suposo que Sánchez, si se li pregunta, continuarà sostenint que indults i amnisties han propiciat una nova Catalunya, pacífica i harmoniosa que, si no és la Dinamarca del Sud, s'assembla força a la Subcarpàcia polonesa, que tampoc està gens malament.
![Ramon de España opina sobre Aliança Catalana](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/539841.jpg?p=w:320\/h:240&h=4l1OITEb"])
La veritat és que ni indults ni amnisties han contribuït en el més mínim a la pau i l'harmonia social, encara que sí a allargar la presidència de Sánchez, que és del que es tractava. Aquí no s'ha penedit ningú de res i l'únic que ha canviat, a pitjor, és la situació general, amb la progressiva substitució dels convergents pels fans de la matamoros de Ripoll a l'hora de representar el separatisme més tancat.
La seqüela del prusés està en marxa. Gràcies, en part, al fet que el lazisme ha vist que els farols a l'Estat surten de franc. Així doncs, se'n pot llançar un cada certs anys amb la tranquil·litat que ningú en sortirà perjudicat. Així ha afrontat Sánchez l'anomenat problema català, convertint-lo en una oportunitat per mantenir-se a la poltrona.
Quan el lazisme, amb l'aplicació del 155, havia estat posat al seu lloc, va ser el mateix president del Govern espanyol qui li va donar aire en comptes dels preceptius garrotassos legals que podrien haver-lo deixat fet fosfat durant mig segle. Sí, hauria ressorgit tard o d'hora, perquè així es comporta el que mai no mor. Però, com a mínim, els de la meva generació ens hauríem estalviat el deja vú que ens ve a sobre amb el retorn, no sé si triomfal o tot el contrari, de l'ínclit Cocomocho, que ve amb ganes de fer xivarri.
Ara ja sabem que hi ha delinqüents de primera i de segona. I que entre els primers figuren els enemics de l'Estat, els rampells dels quals sempre acaben sent compresos per la justícia espanyola. Fins i tot Laura Borràs, una delinqüent comuna disfressada de proactiva independentista, s'ha lliurat de qualsevol pena per les seves mangutàncies quan dirigia l'ILC. Li van caure quatre anys i mig de presó, després la van indultar i ara me l'envien a fer un curset de prevenció de la corrupció.
![La expresidenta del Parlament, Laura Borràs](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/270900.jpg?p=w:320\/h:240&h=jZRgspGf"])
Prevenció? Però si Borràs ja és una corrupta consumada. Com evitarà una cosa en què ja ha incorregut? El curset, en tot cas, hauria d'abordar la contumàcia en la corrupció i com evitar-la, si volem dir les coses pel seu nom, cosa que, evidentment, no és el cas. Qualsevol altre condemnat pel mateix estaria actualment a la garjola. Una nova mostra de l'indepe com a delinqüent de primera que mereix un tracte especial.
A vegades penso que un Estat que tracta amb tanta generositat els seus enemics mereix desaparèixer.