Passa’t al mode estalvi
Ramón de España opina sobre Míriam Nogueras
Manicomi català

No et vesteixis que no hi vas, Míriam

"Et passes la vida afirmant que no ets espanyola, que el teu país és Catalunya i que no veus l'hora de perdre de vista els teus veïns atorrants, però, al mateix temps, perds el cul per colar-te als programes televisius més populars del país del costat"

Publicada

Fa uns dies, en ple rebombori sobre la presència de Santiago Abascal al programa de David Broncano La Revuelta, Míriam Nogueras ens va informar del seu descontentament amb RTVE, que no l'havia convidada al col·loqui progressista, tot i que ella havia trucat (no sabem a qui) per explicar la il·lusió que li feia aparèixer a La Revuelta.

La resposta del funcionari audiovisual de torn va ser que l'empresa no estava interessada a convidar-la a res. És el que té oferir-se en comptes d'esperar que et convidin, que et pots endur un moc de consideració, d'aquells que lesionen la teva autoestima.

Atès que Míriam s'ho pren tot a la tremenda, com bé saben els seus soferts companys al Congrés dels Diputats, va recórrer als mitjans afins, els diaris digitals de l'Ancien Régime, per fer constar la seva indignació davant la insensibilitat de la televisió pública, que, segons ella, havia de donar veu a tothom.

És el que té no tenir una idea gaire realista de la pròpia situació política. Estem parlant d'unes eleccions generals (és a dir, espanyoles) en què mai no se sap gaire bé què hi pinten els separatistes, entestats a immiscir-se en els afers del que consideren un país veí.

Et passes la vida afirmant que no ets espanyola, que el teu país és Catalunya i que no veus l'hora de perdre de vista els teus veïns atorrants, però, al mateix temps, perds el cul per colar-te als programes televisius més populars del país del costat.

Una mica de coherència, Míriam. Aprèn de Sílvia Orriols, que porta el seu nacionalisme a l'extrem i es pensa quedar a casa seva de Ripoll davant les eleccions espanyoles (encara que dona permís als seus lleials per votar, especialment a Vox perquè, salvades les distàncies, entre les seves prioritats destaca la lluita contra el moro traïdor).

Dels polítics s'espera que donin cert joc a la televisió, sigui pel seu talent, la seva simpatia, el seu nivell de ximpleria o la seva capacitat de generar espectacle, encara que sigui a partir de la seva condició de mamarrachos. També es valora el carisma, una cosa que la Míriam confon sempre amb mostrar-se molt desagradable i caure especialment malament gràcies a la seva actitud renyadora i les seves grolleres sortides de to.

No s'ha de menystenir el nivell de coneixement que de tu tingui la ciutadania i que em temo que no és gaire alt entre els espanyols mitjans. En aquest sentit, la Míriam és un personatge d'àmbit regional (o nacional, si ella ho prefereix) que no garanteix grans audiències fora de la seva àrea d'influència, i a vegades ni això (recordem el gran còmic mallorquí Xesc Forteza, una estrella a les illes i gairebé un desconegut a Catalunya i València).

Aquestes mancances només es poden intentar superar a base de carisma, encara que aquest sigui lamentable (fixem-nos en la nèmesi de la Míriam Nogueras, l'arribista Gabriel Rufián). La Míriam manca de carisma, que és una cosa que va més enllà del domini de l'antipatia. El mateix li passa al seu company Jordi Turull, a qui només apreciem els lectors dels còmics de Daniel Clowes perquè ens recorda alguns dels seus personatges més pusil·lànimes, com l'inefable Dan Pussey.

La manca de carisma es pot matisar amb la importància, a nivell espanyol, de la teva formació política, que en el cas de Junts resulta especialment escassa en aquests moments (les enquestes li auguren una davallada de set diputats a quatre en les imminents eleccions).

Així doncs, Míriam, si t'havies vingut amunt amb el control que exercien els teus set congressistes sobre el president del Govern durant els darrers temps, ja pots venir-te avall, que amb Tururull i dos posconvergents més, poc podràs influir en la propera legislatura.

Davant d'aquesta tessitura, no és estrany que a RTVE optessin per la fórmula Héctor Lavoe (“No et vesteixis, que no hi vas”): aguantar en un plató una senyora antipàtica que, a més, no pinta pràcticament res seria del gènere ximple, no creuen?