La conjura dels exconsellers

El fulletó dels frescos de Sixena no s'acaba mai. La justícia s'ha manifestat a favor de la seva devolució a l'Aragó, però al MNAC (Qui dia passa, any empeny) fan veure que no va amb ells i les pintures no es mouen del seu lloc: ens les van deixar per salvar-les d'una catàstrofe, però els vam agafar tant d'afecte que ara se'ns fa una muntanya a l'hora de restituir-les al seu legítim propietari (que aprofita per sobreactuar lleugerament en el seu suposat amor per l'art, no dic que no).

Les últimes estrelles convidades a sumar-se al serial artístic-patriòtic han estat cinc exconsellers de Cultura de la Generalitat, d'aquells que veuen catalanofòbia fins i tot sota les pedres: Lluís Puig, Laura Borràs (tots dos pendents de detenció, l'un per processisme i l'altra per delinqüència comuna), Àngels Ponsa, Joan Manuel Tresserras i, last but not least, Ferran Mascarell, el traïdor per excel·lència del socialisme català.

Sixena demana a la jutgessa que acusi el MNAC de desobediència si no compleix la sentència

Aquests cinc referents morals de la Catalunya catalana han decidit portar a judici la jutgessa que es va inclinar per la devolució al monestir aragonès de Sixena de les obres d'art que el MNAC es resisteix a lliurar. Conveniement assessorats pel lletraferit processista Jaume Alonso Cuevillas (Jaime en la seva joventut universitària amb bandereta espanyola al canell), els cinc ex van presentar la seva demanda l'altre dia a les Cotxeres de Sants (hauria d'haver estat a la UAB però, segons Alonso Cuevillas, allà els tremolaven les cames).

Resulta curiós (o no) que els cinc exconsellers pertanyin tots al sobiranisme radical (aquí no s'hi ha colat cap sociata, o sí, si hi incloem l'ínclit Mascarell, l'home que va abandonar una reunió de política cultural del PSC perquè li acabava de trucar l'Artur Mas per oferir-li una sinecura en el seu negociat).

L'Aragó acusa el MNAC de "deixadesa" en la cura de les pintures de Sixena i el museu nega tenir humitats

No van poder evitar parlar del perill indubtable que corren les obres en el seu trasllat, portant un erudit de la casa per a qui moure les peces equival a destruir-les (els especialistes del bàndol contrari no ho tenen tan clar, però això és perquè ens tenen mania), però el gruix del seu discurs va versar sobre la catalanofòbia que impera en el governet aragonès.

“Volen acabar amb la catalanitat!”, va clamar Mascarell, instal·lat en la sobreactuació patriòtica des que va canviar de bàndol. “Sixena és l'obra mestra de la catalanofòbia!”, va reblar Borràs, que també va considerar catalanofòbia els intents de la justícia espanyola per empresonar-la per les seves trapelleries financeres a favor d'un amiguet tirant a tèrbol quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. D'art se'n va parlar poc, però de greuges inventats, tot el que vulguin.

Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó per fraccionar contractes a la ILC

Aquí s'han ajuntat la fam amb les ganes de menjar, entre la catalanofòbia denunciada pels exconsellers lazis i l'actitud del Govern aragonès, germanades ambdues pel pols patriòtic i mancades de reflexions serioses sobre els perills als quals s'exposen les obres teòricament amenaçades per un trasllat.

Davant d'aquesta exhibició d'actituds tancades, el més raonable és deixar parlar la justícia. I la justícia ja ha parlat i ha donat via lliure al trasllat, motiu pel qual caldria deixar de posar bastons a les rodes d'una decisió que se suposa raonada i raonable. I que callin els que veuen catalanofòbia per tot arreu i els que veuen cessions als catalans, així en general, perquè se suposa que tenen el president del Govern agafat pels ous.

Si les obres arriben a l'Aragó en bon estat, el lazisme quedarà retratat en la seva paranoia. I si arriben fetes fosfatina, qui quedarà retratat serà el Govern aragonès que, incapaç de partir la criatura en dos i de deixar-la a qui fa anys que la cuida, haurà de donar moltes explicacions de la seva insistència, més pseudopatriòtica que basada en el respecte al llegat artístic de fa segles.

El trist és deixar segons quines decisions a gent tancada que veu ofenses pertot arreu. Tal com són les parts implicades, sort en tenim que existeix una jutgessa com la que serà demandada per cinc cessats el currículum dels quals tampoc resulta especialment interessant per a l'art i la cultura.