Toni Comín, tocat i enfonsat?

Encara que en la seva condició de giracamises professional és capaç de trobar una nova fe que li rendeixi, després d'haver transitat del socialisme a l'independentisme, passant pel sobiranisme de boca del beat Junqueras, Toni Comín s'està convertint en un polític redundant, ja que no amortitzat (mai ha fet res remarcable per justificar el sou).

A Puigdemont ja no li serveix de res, ja que ocupa a mitges un escó europeu que només podria confirmar anant a Madrid a jurar el càrrec, cas en el qual seria pitjor el remei que la malaltia, ja que igual ens el tanquen a la presó.

Des que es va descobrir la seva molt creativa manera de jugar amb els diners de la Casa de la República (finançar-se vacances i coses així), Puchi ja no li té tant d'afecte com abans, per la qual cosa les acusacions d'un assessor de que l'assetjava sexualment, li proposava trios amb altres homes i l'amenaçava amb l'acomiadament si no atenia els seus desitjos poden ser l'excusa perfecta per substituir-lo pel proactiu Aleix Sarri, que fa diversos anys que fa mèrits en aquest sentit.

Puigdemont demanarà a Comín que alliberi el seu escó després d'escalar l'assetjament sexual al seu assessor

Això sí: no és fàcil desfer-se del coriaci Comín, que s'enganxa als seients amb Super Glue i sempre nega les acusacions de què és objecte.

Amb allò de la sisa vacacional, va tenir una bona oportunitat per tirar-se per l'escotilló de manera digna però, en comptes d'això, ho va negar tot i va continuar cobrant cada mes, perquè fa molt de fred al món real.

Ara torna a fer el mateix, i assegura que les acusacions d'assetjament sexual del seu assessor són contes xinesos, ja que ell mai va tenir cap comportament impropi i, no content amb això, té testimonis que la seva conducta amb aquest sempre va ser impecable (també hi ha altres testimonis que afirmen just el contrari, i el Parlament Europeu s'està prenent molt seriosament els seus testimonis, fins al punt que recomana portar l'assumpte a la justícia ordinària i pagar les despeses que se'n derivin).

El Parlament Europeu troba "prou proves" per denunciar Comín per assetjament sexual

Tot sembla indicar que la carrera política del senyor Comín s'acosta al seu final, i és poc probable que hi hagi gaire gent que ho lamenti. L'home ha estat un oportunista tota la seva vida i sempre s'ha situat sota el sol que més escalfava en cada moment. Va passar del PSC a ERC i després a Junts sense despentinar-se, en una carrera endavant (o una fuite en avant, com dirien els francòfons) que sembla estar-se acostant al seu final.

Com a independentista, ha estat dels més vehements, però mai s'ha sabut gaire bé si sentia el que deia o si només estava interpretant un paper remunerat, com quan semblava el més fidel servidor de Pasqual Maragall. De la seva obra política, no se'n recorda res remarcable. L'home ha optat sempre pel Qui dia passa, any empeny i pel Caixa cobri, canviant d'hàbitat cada vegada que li semblava que amb el nou es podia prosperar més que amb l'anterior.

Transfuguisme i canvis de partit: fractures pel 'procés' a l'esquerra

La seva imatge d'inútil inofensiu es va trencar quan vam saber que es finançava les vacances amb diners de la república que no existeix. I ha quedat definitivament tacada pel tracte presumptament rebut per aquell sequaç que no estava per la labor de tenir un embolic amb ell (i amb els que s'afegissin a la gresca sexual).

El millor, el més digne que podria fer el senyor Comín seria desaparèixer de manera voluntària, però és poc probable que ho faci si tenim en compte que la dignitat és una cosa que considera sobrevalorada. Puchi l'haurà de fer fora amb aigua bullent si vol desfer-se'n, que ja deu estar pensant en quin chiringuito patriòtic podria acollir-lo (i pagar-li un sou, és clar).

Li donarà un cop de mà el seu amic Lluís Llach amb algun càrrec de l'ANC a l'estranger? Se'n recordaran d'ell a Òmnium? Li donarà alguna cosa la matamoros de Ripoll? Li caurà una columneta a Can Partal? Els partits que podrien acollir-lo, els ha cremat tots, i sempre n'ha tret més del que els ha donat, cosa que el converteix en un apestat de la política catalana. Serà capaç de reinventar-se novament? Ho té difícil, però em temo que no impossible: els arribistes del seu nivell són molt difícils de matar.

Alguna cosa em diu que, quan Puchi aconsegueixi treure-se'l de sobre, el trepa de Comín ens sorprendrà a tots amb un nou càrrec, per impossible que sembli: ja només queda preguntar-se quin.