Quina merda de dictadura tenim, si TVE li fa un NODO a Abascal
"El debat se centra ara en discutir si TVE havia d'haver convidat Abascal o no. Si l'extrema dreta ha de tenir un altaveu a la televisió pública. Crec que sí. Han de tenir el seu espai perquè s'han de retratar"
"Primer van venir pels socialistes, i vaig callar perquè no era socialista. Després van venir pels sindicalistes, i no vaig parlar perquè no era sindicalista. Després van venir pels jueus, i no vaig dir res perquè no era jueu. Després van venir per mi, i aleshores ja no quedava ningú que parlés en nom meu". La frase té la seva paternitat en el pastor luterà Martin Niemöller. Després de veure Abascal a La Revuelta me'n vaig recordar.
L'endemà, vaig participar en una tertúlia d'Onda Cero i vaig tenir un dur enfrontament per defensar la legalitat de la vaga general i apostar per una mobilització per plantar cara contra un govern PP-Vox. Així ho penso i així ho vaig expressar.
Les xarxes socials es van mostrar, tot just uns minuts després, com el que són: un femer que no augura res de bo. Chapero de saunes, lamentable, impresentable, homenet, sectari, titella repulsiu, aprofitat a sou del Govern i un altre reguitzell d'improperis i insults molt entranyables de personatges, personatgets que menyspreen qui no canta en el seu mateix to. És desagradable rebre'ls, però no cal fer cas dels facinerosos amb passamuntanyes que es passegen per les xarxes esclafant el contrari i enaltint els abanderats de la manipulació. És la fi de la discrepància. Alguns, fins i tot demanaven que em fessin fora de la ràdio. Així, molt millor sens dubte. Un menys portant la contrària.
"Sánchez és un dictador, un aprenent de tirà", va dir el líder ultra, a més de no veure genocidi a Gaza, de posar a caldo els immigrants —els que no tenen diners, és clar—, de negar la violència masclista, de negar l'existència dels fons voltor i del canvi climàtic i de posar-se de perfil sobre el franquisme. Abascal va tenir audiència i Broncano es va veure superat, tot i que va mantenir el tipus amb un tipus amb qui és difícil mantenir-lo. Va tenir ous i ho va reconèixer.
Anem per parts. Si Sánchez és un dictador, quina merda de dictadura tenim! A la dictadura de Sánchez, Abascal va parlar a la televisió pública sense que ningú l'hi impedís i a sobre va imposar el seu públic. Un públic que poc tenia a veure amb el públic habitual del programa. Li van posar aplaudidors com a Franco li posaven els salmons al riu Sella perquè els pescàs sense problemes i l'enaltissin com a gran pescador. La Revuelta no és el NODO. Però ho va semblar. Acceptant aquestes condicions es van equivocar. La que s'hauria muntat si a Pedro Sánchez se li hagués acudit posar el seu públic.
Bé, el mateix que hauria passat si algú hagués denunciat que el PSOE va pagar a un individu per difamar el PP. I que ho hagués fet a través d'un —suposat— mitjà de comunicació. En manifestació s'haurien llançat els jutges, fiscals, UCOs i altres, amb el suport dels mitjans de comunicació, a denunciar tal despropòsit. Com que ha estat a l'inrevés, impera el silenci, tot i que el PP ha reconegut que la reunió entre Koldo i l'advocat del PP va existir. Ara el jutge Pedraz està investigant i l'advocat del PP està acomiadat. Com a les sèries, continuarà.
El debat se centra ara en discutir si TVE havia d'haver convidat Abascal o no. Si l'extrema dreta ha de tenir un altaveu a la televisió pública. Crec que sí. Han de tenir el seu espai perquè s'han de retratar. Cinc milions de persones van veure el programa i van poder valorar el que van veure. Només espero que entre aquests cinc milions n'hi hagués prou per posar-se les mans al cap i negar-se a blanquejar l'extrema dreta pàtria. I una cosa. Deplorable el que van fer desenes de periodistes criticant amb ferocitat Broncano. Tots ho haurien fet millor. Que bé es toreja el toro des del burladero!
L'entrevista va acabar amb una amenaça. "Sort, la necessitaràs", va dir l'ultra a Broncano. Increïble, però cert. Diu que Sánchez és el dictador, però per la boca mor el peix. La frase d'Abascal va sonar molt a la de Martin Niemöller. Primer van venir per La Revuelta i vaig callar perquè no era de La Revuelta. La resta que vagin fent cua. La Revuelta va servir per retratar Abascal i veure amb nitidesa el que ens depararà el futur. Si algú pensa que el Partit Popular el moderarà, que ho pensi, jo soc pessimista. Feijóo no té fusta i no té cap intenció de plantar cara.
La vaga general i això d'Abascal amb Broncano han fet una foto fixa de les dues Espanyes. Ara només cal triar. El 29 de novembre és una finestra d'oportunitat per obrir-la o per tancar-la de cop. Jo he triat i sé en quina Espanya vull estar.
