Passa’t al mode estalvi
Gonzalo Baratech y una planta del fabricante de aromas Lucta
Zona Franca

Lucta, l'imperi aromàtic de la família Ventós

“Poques companyies participen en tants actes quotidians sense que el consumidor final conegui ni tan sols el seu nom. És una silenciosa categoria de fabricants que treballa entre bastidors, subministra a destall matèries primeres a altres indústries i amb prou feines deixa rastre a les etiquetes”

Publicada

Quan menja un iogurt, un gelat o una llaminadura, beu un refresc, es perfuma, fa servir xampú, neteja el seu domicili o utilitza un ambientador, és molt probable que entri en contacte amb ingredients elaborats per Lucta, pertanyent a la família catalana Ventós.

La seva activitat abasta aromes per al sector alimentari; fragàncies per a perfumeria, higiene i neteja; i additius per a nutrició animal.

Compta amb set fàbriques i dona feina a 1.350 col·laboradors. El principal centre radica al municipi de Montornès del Vallès. Així mateix, disposa d'instal·lacions als Estats Units, Mèxic, Colòmbia, la Xina, l'Índia i el Regne Unit. Per cert, en aquests dos darrers països és present des de fa un parell d'anys, quan va comprar la firma Quintessence per un preu total de 70 milions.

La casa llueix una vocació exportadora manifesta. S'inicia el 1962, amb l'obertura d'una oficina a Colòmbia. Avui el 84% de la producció es destina als mercats exteriors, en els quals ha teixit una presència tentacular amb dotze filials i cinquanta agents comercials o distribuïdors en tants territoris.

Les seves magnituds financeres són descollants. La facturació es va incrementar l'any passat un 11% i va arribar als 414 milions. El flux de caixa va superar els 60 i el benefici net va ser de 42.

Com és habitual, els accionistes van acordar el repartiment d'un dividend, en aquesta ocasió de 12,4 milions. La xifra total distribuïda en l'última dècada s'eleva a 84 milions.

La veterana entitat va cotitzar als corros de la borsa de Barcelona des de 1986 fins al 2002, quan va abandonar definitivament les pissarres de canvi.

El consell d'administració està integrat per Ernesto Ventós Soler-Cabot, president; Carlos Ventós Omedes, conseller delegat; són vocals Alejandro Ventós Omedes, José Luis Noguer Figuerol, Carlos Prada Oliveros, Helena Torras de la Serna, Belén Amatriain Corbí, Pedro de la Rosa Martínez i Philippe Margueritte.

El cabal econòmic acumulat es resumeix en un parell de dades. Els actius sumen gairebé 500 milions i el patrimoni, 340.

La gènesi del consorci es remunta al 1916, quan l'emprenedor Ernesto Ventós Casadevall funda a Barcelona una empresa dedicada a la destil·lació d'essències, que bateja amb el seu nom i cognom. Amb el pas del temps, el negoci familiar adquireix tal mida, que dona lloc el 1942 a la creació de Lucta. El seu inici és modest, ja que es limita a un petit local al barri barceloní de Sant Gervasi.

Ambdós conglomerats segueixen avui entrellaçats per accionistes comuns, però cadascun té vida independent. Curiosament, la subsidiària Lucta ha assolit una dimensió superior a la del grup aixecat pel patriarca Ernesto Ventós. Aquest va registrar l'any passat un volum de negoci de 270 milions i uns guanys de 41. Atesora uns fons propis de 275 milions.

Les dues societats van néixer a Catalunya i aquí es manté la seva plana major directiva. El que ja no es troba en aquesta comunitat són les seus socials. Arran de les amenaces separatistes de Puigdemont i Junqueras, el 2017 es van traslladar a Madrid. Gairebé deu anys després, segueixen impertèrrites a la capital.

Poques companyies espanyoles participen en tants actes quotidians sense que el consumidor final conegui ni tan sols el seu nom. Lucta i Ernesto Ventós pertanyen a una silenciosa categoria de fabricants que treballa entre bastidors, subministra a destall matèries primeres a altres indústries i amb prou feines deixa rastre a les etiquetes.

La nissaga Ventós ha forjat un opulent empori químic i aromàtic, un univers d'efluvis que perfuma les llars, realça el sabor dels menjars que arriben a la taula dels menjadors i enriqueix els pinsos de mig món.