Les dificultats d'un frau electoral
"A l'urna física és pràcticament impossible que ens enganyin, per correu és molt difícil i a l'estranger podria alterar-se una mica el cens, és veritat, però la llei dels grans nombres fa que molts efectes es compensin"
La nostra vida política està tan tensionada i els nostres polítics tan separats que, per primera vegada, apareixen veus que parlen de la possibilitat d'alterar el desig dels ciutadans amb el seu vot. No està de més repassar els punts febles del sistema per convèncer-nos que no seria tan senzill.
La votació presencial és més que garantista. Cadascuna de les poc més de 61.000 meses electorals per al proper 29N estaran compostes per tres ciutadans escollits a l'atzar que, a més, seran “vigilats” per representants dels partits polítics, els interventors de mesa.
La custòdia de l'urna i el recompte estan realitzats per aquests ciutadans de nou supervisats per interventors i tot queda reflectit en tres actes. Dues les trasllada físicament el president al jutjat al qual està adscrit el municipi i una tercera la lliura un vocal a un carter perquè arribi a la junta electoral.
L'empresa que dona visibilitat a les actes de cada col·legi, Indra en aquest cas, no participa en el recompte dels vots. Simplement consolida la informació de les actes perquè els ciutadans sapiguem, de manera provisional, qui ha guanyat.
Els números que anem coneixent al llarg de la nit provenen de l'empresa contractada, però ells no poden alterar els resultats perquè la proclamació real la fa la junta electoral basant-se en les actes que li arriben per tres vies. Si els empleats o directius de l'empresa es tornessin bojos o patissin un ciberatac, la informació de la nit electoral seria errònia, però el recompte real no es veuria alterat. En resum, els vots a peu d'urna són en la pràctica impossibles d'alterar.
Hi ha dues vies més, el vot per correu nacional i l'internacional. En ambdós pot haver-hi un risc en la cadena de custòdia, no hi ha dubte, però de nou el gran avantatge és que surten i es dirigeixen a molts llocs, requerint de molts participants per a una hipotètica alteració, massa per fer-la possible.
El vot per correu es diposita, al tancament del col·legi, a l'urna en què el ciutadà hauria pogut votar, és a dir, en els més de 61.000 punts distribuïts per tota Espanya. Està inclòs, per tant, en els resultats provisionals de la nit electoral. El vot per correu suposa una quantitat significativa de vots, el 5% de mitjana, però va arribar al 9% en les eleccions passades per ser unes votacions a l'estiu. El normal és que torni a uns valors propers al 5%. El seu punt feble, la custòdia, ho és menys en estar molt distribuït.
Podria donar-se el cas que, en un centre de distribució, algú es passés de llest i cometés un delicte, però hi ha molts punts i moltes persones implicades, per la qual cosa la probabilitat, encara que no nul·la, és molt baixa. La direcció de Correus nacional, per molt polititzada que estigués, requeriria d'un exèrcit de fidels i no oblidem que els polítics passen i els funcionaris es queden.
Cada cop són més els funcionaris que es refien entre poc i gens dels polítics, i fan bé. Els que acaben amb problemes judicials seriosos són els funcionaris, perquè per a ells no hi ha indult o tribunal constitucional que els salvi (el cas dels ERO d'Andalusia ha fet molt de bé en la rellevància del compliment de la llei per part dels funcionaris, perquè cap s'ha lliurat de les seves responsabilitats, encara que algun polític sí que se n'hagi lliurat).
I arribem al vot dels espanyols no residents. Els seus vots van directament a les juntes electorals i s'afegeixen posteriorment als resultats provisionals. El risc està més en el cens que en el procés. Regular aquest tema no és gens senzill, perquè en la nostra legislació els espanyols no residents no perden el seu dret a vot amb el pas del temps, com sí passa en altres democràcies. És més, hi ha espanyols que mai han trepitjat Espanya i poden votar. Mantenir el cens actualitzat no és senzill i per això es va implantar el “vot pregat”, un procés pel qual un ciutadà espanyol demanava votar i només a qui demanava votar se li enviaven les paperetes. El mecanisme era complex i, sobretot, lent, deixant sense possibilitat pràctica de votar a molts espanyols per simples problemes logístics. Abans del vot pregat votava gairebé un terç del cens d'espanyols no residents, però amb el vot pregat es va baixar a menys del 10%, xifra que es va assolir el 2023 en eliminar-se el vot pregat i tornar al sistema anterior.
El problema amb el vot a l'exterior és la qualitat del cens. Es va imposar el vot pregat per evitar que es votés en nom de difunts i ara l'aplicació de la llei dels nets, o millor dit, de l'ordre ministerial que la “aclaria” és un autèntic maldecap. Una hipotètica manipulació d'unes eleccions vindria, sobretot, per aquesta via, en la qual el 2023 van utilitzar uns 200.000 electors. Ara bé, cal recordar que, en les darreres eleccions, un escó va passar del PSOE al PP a Madrid: el PP va pujar a 137 i el PSOE va baixar a 121, i això va obligar el PSOE a necessitar el vot a favor de Junts per a la investidura. Bé es podria dir que el vot de l'estranger va donar a Junts la seva bala de plata i va poder pressionar més per aconseguir l'amnistia, per més que inicialment el vot a l'exterior beneficiés el PP. Si en aquest recompte final es mogués un o dos escons, seria una cosa normal. Només hi ha hagut canvis en tres ocasions: un escó més per al PSOE 1993 i el 2019 i 2023, un més per al PP. Si es moguessin 10, llavors sí que tindríem un seriós problema de credibilitat, encara que tot estigués bé.
En resum, a l'urna física és pràcticament impossible que ens enganyin, per correu és molt difícil i a l'estranger podria alterar-se una mica el cens, és veritat, però la llei dels grans nombres fa que molts efectes es compensin. No crec que sigui convenient dedicar a aquest tema ni un segon a la campanya, no deixa de ser part d'una teoria de la conspiració.
El que necessitem és que els candidats ens diguin com milloraran els trens, les carreteres, el subministrament d'aigua, l'accés a l'habitatge, la integració dels immigrants, l'assegurament dels fons per pagar les pensions... Gestió, gestió i gestió. Tenim massa dubtes sobre el funcionament de l'Estat com per posar-nos ara a dubtar d'alguna cosa en què Espanya pot estar orgullosa, la maquinària electoral.
