Del Castillo es molesta amb un fitxatge de Junts per a la reforma de la sanitat catalana
Economia sotmet a una intensa fiscalització el pla de l'exgerent de l'Hospital Sant Joan de Déu, forçat a ampliar la seva prova pilot als ambulatoris un any més
Més informació | 'Baixada de tensió' de la multinacional francesa Inetum a Catalunya: cau el seu sistema europeu d'emergències
L'ampliació del comitè per la reforma de la sanitat catalana genera anticossos dins del sistema. El president del CAIROS, Manel del Castillo, ha creat tres vocalies per enriquir amb "noves veus" la prova pilot posada en marxa als centres d'atenció primària i als circuits que aquests comparteixen amb els hospitals.
Un dels fitxatges que ocuparà una d'aquestes vocalies, però, ha generat malestar i sorpresa a parts iguals. L'exgerent de l'Hospital Sant Joan de Déu ha pescat a Junts per Catalunya a Asunción González, consellera del districte de Les Corts de Barcelona per la formació neoconvergent, i un dels noms de les llistes de l'exalcalde Xavier Trias a les eleccions municipals de maig de 2023.
La vicepresidenta de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) també ha ocupat la secretaria sectorial de salut del partit de Carles Puigdemont i un lloc al comitè executiu de la federació de Barcelona. Els càrrecs més alts del seu currículum els va exercir amb els consellers Marina Geli i Boí Ruiz.
L'exconsellera Marina Geli, durant la manifestació d'ACN per la Diada, a 11 de setembre de 2024
Ara, amb el PSC
Abans que fundés la plataforma independentista Més —integrada a Junts pel Sí durant el procés—, l'exsocialista va fitxar González perquè ocupés diferents llocs tècnics i de responsabilitat a l'Institut Català de la Salut (ICS) i al mateix departament.
Va crear programes d'atenció de les malalties cròniques i va modular la relació entre metge i pacient perquè l'opinió del segon tingués un pes en les decisions del facultatiu. I va continuar sota el Govern de Convergència d'Artur Mas, amb la tasca de dissenyar el desplegament de l'estratègia de cronicitat dels centres sanitaris de Catalunya.
El Dr. Manel del Castillo, president del comitè CAIROS, la Dra. Carmen Cabezas, vicepresidenta, i Tino Martí, secretari tècnic
Vuit anys després de la sortida de la neoconvergent de la Generalitat, del Castillo, home de plena confiança de la consellera Olga Pané, la ha recuperat per integrar-la en el grup d'experts sobre el qual recau una de les transformacions més ambicioses del Govern de Salvador Illa, del PSC.
Un moviment encaixat amb estupefacció a l'alta direcció sanitària de la comunitat per allunyar-se de tota lògica de partit i perquè, tot i que la seva trajectòria la va portar a rebre la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari el 2015, també se la recorda pels seus enfrontaments amb els gerents de diversos hospitals.
"Asunción, a qui anomenaven Chon, no va mantenir una relació fluida amb els gerents de tots els hospitals, al contrari. Encara es recorden els crits a alguns d'aquests", explica un d'ells sota condició d'anonimat.
Del Castillo: "Mirem la vàlua"
En conversa amb aquest mitjà, Manel del Castillo ha subratllat que el CAIROS "mira la vàlua professional" dels membres i no el seu "perfil polític". És el que hauria passat amb González, a qui s'ha escollit per "la seva àmplia experiència en cronicitat i la seva tasca associativa com a vicepresidenta de la FATEC".
Aquest és, a més, un exemple que el comitè no està "polititzat" i té una marcada independència del Govern, indica també l'exgerent del Sant Joan de Déu.
Façana de l'Hospital Sant Joan de Déu EUROPA PRESS
Un any més
El Comitè d'Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut (CAIROS) ha convertit 27 Centres d'Atenció Primària (CAP) en Centres de Salut Integral de Referència (CSIR), els bancs de proves on provar les transformacions dissenyades per, entre altres objectius, millorar els processos interns i reduir les esperes per visitar els pacients.
Des que del Castillo va posar en marxa la prova pilot al gener després d'un any de planificació, els resultats provisionals no indiquen una millora significativa en la programació de visites de pacients que precisen ser atesos en 48 hores, només un tímid creixement de diverses dècimes fins al 75,6%, segons les xifres presentades al juliol.
A diferència de les millores qualitatives, que aquestes ja s'intueixen, les quantitatives encara trigaran a materialitzar-se, després que Salut hagi decidit prolongar les proves un any més per, segons la versió oficial, consolidar les mesures i intensificar l'avaluació del programa.
Activitat en un CAP de Figueres EUROPA PRESS
"Reforç al gener"
En relació amb això, del Castillo assenyala que algunes de les 25 mesures de la reforma van necessitar més temps per implementar-se, per la qual cosa "no té sentit avaluar-les ara, al desembre", cridant a esperar un altre exercici per apreciar més avenços en la concertació de cites a l'atenció primària, la reducció de la burocràcia o més facilitat en la contractació i compres en aquest mateix nivell assistencial.
També fa èmfasi en què el comitè estudia possibles ajustos per aplicar "reforços" al gener, coincidint amb el seu segon any de desplegament.
Fiscalització intensa
No obstant això, un dels motius de la letargia són les resistències internes que provoca la reforma, determinada a agilitzar circuits i processos, cosa que podria ser vista per alguns professionals com una amenaça a la seva posició.
Aquest obstacle se suma a la intensa fiscalització del projecte per part del Departament d'Economia. Com tota política pública d'aquesta dimensió, la Intervenció General examina a fons les seves despeses i limita el dispendi de recursos del CAIROS.
Una de les fortaleses del comitè, va declarar del Castillo recentment a Redacción Médica, és que aquest "no està lligat a l'administració, sinó als professionals" de la sanitat catalana. El control de l'interventor, però, suposa un repte afegit per a la reforma.
