S'acosta la tornada a l'escola
"El curs passat va acabar amb un seriós enfrontament entre docents, sindicats i Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya"
D'aquí a uns dies els nens catalans tornaran a les aules. Una altra cosa és que hi hagi mestres per rebre'ls. El curs passat va acabar amb un seriós enfrontament entre docents, sindicats i Departament d'Educació de la Generalitat.
No consta que en aquests mesos calorosos les parts hagin tingut temps de pactar res. L'estiu és per descansar.
Abans els estudiants que havien suspès havien de treballar per examinar-se al setembre. Ara ja no cal: es pot ser un negat o un gandul i es passa de curs igual.
En aquesta ocasió, qui hauria pogut fer els deures són els sindicats que van ser clarament desautoritzats en els seus pactes amb el Govern. Però tot indica que, com a molt, els alliberats sindicals –amb Iolanda Segura al capdavant– s'han dedicat a buscar vies que els permetin seguir en el càrrec. Tot abans que tornar a la feina a bregar amb la quitxalla. Això sí que és dur!
Entremig ha aparegut un profeta: Oriol Junqueras. I ho ha fet amb una idea brillant: que s'elegeixi un grup d'experts, mitja dotzena més o menys, que estableixin les línies mestres de l'educació durant els pròxims 12 anys.
En realitat, Junqueras proposa que es faci el mateix amb altres àrees governamentals: sanitat, transport, habitatge.
I el Govern, a descansar, fins i tot un cop superat l'estiu.
És una mostra més de la manca d'idees –per dir-ho de manera benèvola– dels dirigents d'Esquerra Republicana.
La proposta que el Govern estigués en mans d'experts ja la va formular Gonzalo Fernández de la Mora, ministre de Franco, sense cap altre mèrit que afegir-ho al currículum.
En un llibre titulat El crepuscle de les ideologies anunciava que en la política s'havia superat el temps de l'esquerra i de la dreta. Havia de ser, deia, cosa dels tècnics. Seguía així el consell del dictador que suggeria als seus afins que fessin com ell i no es fiquessin en política.
La primera dificultat rau a saber què és un expert. I la segona, quin tipus d'especialitat és la que serveix per dissenyar el contingut i la forma de l'educació.
Suposar que hi ha criteris més enllà de les diverses posicions polítiques és ignorància o demagògia. O potser totes dues coses.
Aquests suposats experts ¿prioritzaran l'ensenyament públic o el privat? ¿S'inclinaran per centres mixtos o segregats? ¿Mantindran els concerts amb l'Església? ¿Com s'aplicarà la política de beques? ¿Hi haurà una carrera professional per als docents? ¿Quins criteris seguiran en matèria lingüística?
No són qüestions tècniques, són decisions polítiques que els polítics electes han de prendre d'acord amb els seus programes de govern, que és el que, se suposa, ha fet que se'ls voti.
És tan evident que les decisions d'un Govern no són tècniques, que ERC ha criticat l'Ajuntament de Barcelona per haver inclòs a la seva web la convocatòria d'una manifestació supremacista. I l'argument d'Esquerra era, en aquesta ocasió, adequat: no podia tractar-se, com va al·legar el consistori, d'un error tècnic. La tècnica s'aplica amb criteris polítics, que algú pren.
Que el consistori no sigui capaç de saber qui i per què va prendre la decisió que va portar a l'“error tècnic” és molt preocupant perquè deixa la porta oberta a que es produeixin altres barbaritats semblants.
És tan preocupant com que encara no es coneguin els entresijos que han portat a que Catalunya hagi quedat fora de l'avaluació a l'informe PISA.
Algú va fer alguna cosa malament. Una altra qüestió és si va ser de bona o mala fe, però no és de rebut que tothom en surti impune. D'acord que això passi amb els jutges i la Corona, però no és cosa d'estendre-ho a tota l'Administració pública.
És d'imaginar que un dia d'aquests el Departament d'Educació es reunirà de nou amb els representants dels sindicats per parlar del temps, vist que la signatura dels que van rubricar l'últim pacte no val pràcticament res. Potser podrien dedicar-se a buscar els experts pels quals sospira Junqueras.
Segur que hi ha voluntaris per a una feina que pot durar 12 anys. ¿Més dels que els queden en política als actuals dirigents d'Esquerra? No importa: per governar ja hi estarien els experts.
