Urgeix un altre eclipsi
"Sens dubte, d'això es tractava: que aquest fenomen natural i sense cap importància ni transcendència fos considerat per tots els ingenus com 'l'esdeveniment del segle'"
Les autoritats ja no saben què inventar per tenir-nos entretinguts i que oblidem el gran malestar que patim davant una situació política tan fluida i hostil, i la naturalesa impredictible de l'immediat futur. Ara s'han inventat... l'eclipsi. No tinc cap dubte que l'ha programat el Govern de Pedro Sánchez, per “tapar” la inconsistència i les dificultats de la seva gestió.
I cal reconèixer que l'eclipsi ha estat una distracció formidable. Molt ben programat i publicitat. És indiscutible: durant un minut el cel es va enfosquir, semblava arribar la fi del món. Al cap d'un minut i mig va tornar la claror i semblava que el món tornava a néixer. Ha estat impressionant.
Com dimonis ho ha fet el Govern? No ho sé, serà cosa de Iván Redondo o d'un altre spin doctor, però cal reconèixer-li que ho ha fet de cine. Va ser una representació impressionant.
Ulleres, advertiments, consells… Admirable!
Jo vaig assistir a la pantomima al jardí de Ponç, i la veritat és que no vaig poder veure el moment en què el sol i la lluna es van superposar, perquè el cel estava ennuvolat, totalment ocupat per denses núvols. Però tot i així vam notar l'enfosquiment de tot, la sobtada tenebrositat, i després el clar anunci que la vida es reprenia. Ningú no negarà que és emocionant el moment en què un sent que està entrant, amb tot el que l'envolta, al regne de la mort, i tot seguit aquesta impressió queda desmentida pel retorn de la claror. Bé pel Govern!
La representació estava tan ben orquestrada, que no es va oblidar de mobilitzar també els escriptors més de moda, un dels quals ens ha explicat que “jo em vaig descalçar per connectar amb el magnetisme de l'esdeveniment i presenciar des de l'arrel l'esdeveniment del segle”.
Sens dubte, d'això es tractava: que aquest fenomen natural i sense cap importància ni transcendència fos considerat per tots els ingenus com “l'esdeveniment del segle”.
L'eclipsi governamentalment orquestrat, i no la guerra d'Ucraïna, la destrucció de Gaza, el pifostio de Ceuta ni les exigències del club anglès que el Barça pagui per un jugador anomenat Rodri 80 milions d'euros, ho prens o ho deixes.
Antoni Puigverd, que és un home de lletres culte, ha rescatat de cròniques antigues del rei Jaume I del regne d'Aragó uns comentaris sobre un eclipsi que va succeir el 1239, segons els van descriure certs cronistes portuguesos i italians. Entre els fenòmens que aquests van descriure, hi havia el sobtat silenci dels ocells.
M'ha recordat el famós poema de Juan Ramón Jiménez que parla que quan ell hagi mort, la vida seguirà, indiferent al que per ell, comprensiblement, era la més gran de les catàstrofes:
“I jo me n'aniré. I es quedaran els ocells cantant…”
Quan l'eclipsi, a casa de Ponç, va succeir el mateix fenomen que van descriure fa mil anys els cronistes de Jaume I. Als arbres dels voltants els ocells van callar. Això és la mort! Ens vam posar al costat de Juan Ramón Jiménez.
El gos del veí, el gos Toby, que es caracteritza pels seus lladrucs inoportuns i aleatoris, també va guardar un ominós silenci. El cavall “Pinto”, així anomenat perquè és, en efecte, pinto, ens mirava des de dalt del talús, guardant una angoixada immobilitat.
O sigui que estava tot molt ben muntat, i cal reconèixer al Govern que té fantàstics escenògrafs a la seva disposició!
Fabulosa representació per la qual cal felicitar Pedro Sánchez i tot el seu Gabinet, i els seus nombrosos consellers, i també als mitjans de comunicació que han publicitat obsessivament l'excepcionalitat de l'eclipsi, fenomen en realitat intranscendent.
Però fins i tot al cor d'aquestes distraccions i trampantojos, la crua evidència que tot està subjecte amb fils a punt de trencar-se s'imposa, aclaparadora.
Davant el desgavell dels viatges en tren després dels passats accidents, Vueling anuncia la reposició d'uns vols entre Barcelona i Madrid que havien estat suprimits per manca de passatgers..., i el mateix dia es declara una vaga del personal de terra que atén 20 companyies a El Prat, i milers de maletes han perdut els seus amos, i viceversa.
Simultàniament, una avaria a la torre de control de l'aeroport obliga a cancel·lar 170 vols.
Davant tals dificultats per desplaçar-se, el més intel·ligent, per part del Govern, seria organitzar un altre eclipsi al més aviat possible, ja que mentre esperem que el cel s'enfosqueixi ominosament estarem quietets i una mica colpits de sensacions i idees transcendentals, i al cap d'un minut, quan torni a brillar el sol, sentirem una mena de místic alleujament i gratitud per la represa de la vida, i el cavall Pinto renillarà content, i el gos Toby tornarà a bordar, i tornaran els ocells a cantar als boscos dels voltants de la casa de Ponç.
Urgeix un altre eclipsi.
