Començar per les persones
"Patrick Radden Keefe no només escriu bé, sinó que et submergeix en la vida diària de persones amb vides extraordinàries, tant per bé com per mal"
Aquesta tarda, al CCCB, hi ha programat un debat amb el periodista nord-americà Patrick Radden Keefe, de qui sóc fidel admiradora.
En Keefe el coneixia pels seus reportatges a The New Yorker, com aquell en què investiga la misteriosa mort d’un adolescent que es va fer passar per un multimilionari rus al Londres actual i que dona peu al seu darrer llibre, El fill de l’oligarca (Seix Barral/Periscopi, 2026).
També havia llegit No diguis res (Periscopi i Reservoir Books, 2020), un llibre d’investigació sobre el conflicte d’Irlanda del Nord, i Cap de Serp (2024), sobre el món subterrani del tràfic de persones al Chinatown de Nova York.
Em faltava L’imperi del dolor (2021), un relat sobre la dinastia dels Sackler, la família vinculada a la comercialització de l’OxyContin, un medicament que va desencadenar la crisi dels opioides als Estats Units. Així que, motivada per una conferència a la qual probablement no podré assistir per culpa de les pluges torrencials, el vaig començar a llegir fa dues setmanes i l’he gaudit tant com els altres.
Keefe no només escriu bé, sinó que et submergeix en la vida diària de persones amb vides extraordinàries, tant per bé com per mal. Aconsegueix traslladar-te a l’ambient d’un barri d’immigrants jueus al Brooklyn de la postguerra, introduir-te en un psiquiàtric amb més de 6.000 pacients on es practicaven lobotomies i altres barbaritats, i fer-te comprendre com es desenvolupa un medicament i com es construeix la publicitat enganyosa dels fàrmacs. Fins i tot vaig descobrir que un destacat —i oblidat— metge i humanista espanyol, Félix Martí Ibáñez (Cartagena, 1911-Nova York, 1972), va tenir un paper rellevant en el món editorial mèdic de Manhattan.
Fill del pedagog Martí Alpera, Martí Ibáñez va ser director de Salut Pública i Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya durant la República i, després de la Guerra Civil, es va exiliar als Estats Units. Allà va desenvolupar una carrera mèdica i literària i va fundar MD Publications, una editorial de revistes especialitzades.
Una d’aquestes, MD Medical News, combinava medicina i cultura, però també incloïa publicitat farmacèutica en abundància. La publicació va quedar envoltada en una polèmica per un cas de conflicte d’interessos que va acabar amb la dimissió de Henry Welch, un alt càrrec de l’Administració d’Aliments i Medicaments nord-americana (FDA), acusat d’utilitzar la seva posició per afavorir determinats productes. És en aquest context on Keefe situa Martí Ibáñez en la història de la indústria farmacèutica i el vincula amb l’entorn d’Arthur Sackler, empresari i publicista mèdic.
El que més em va fascinar d’aquest llibre, potser, és que Sackler, a més de metge, empresari i workaholic, era un col·leccionista d’art oriental irrefrenable. Durant anys, el seu cognom va donar nom a sales i galeries d’alguns dels museus més importants de Manhattan. Però, després de sortir a la llum l’escàndol dels opioides, diverses institucions culturals van començar a distanciar-se de la família. El 2021, el Museu Metropolità d’Art de Nova York va retirar el nom Sackler de l’ala que acull el Temple de Dendur i altres galeries d’art egipci. El Guggenheim també va eliminar el cognom del nom del seu centre educatiu.
“La meva obsessió és sempre esbrinar qui i com s’explica la història, qui i com es construeixen els relats”, va dir Radden Keefe en una entrevista amb El País el novembre de 2021.
L’entrevista, a càrrec de Carles Geli, destaca que el periodista nord-americà sempre comença els seus reportatges per les persones, mai per idees o tesis abstractes, i per això precisament m’agrada tant. “No em parli d’astrofísica, sinó d’un astrofísic concret i dels seus dilemes; la tècnica és com la de Virgili amb Dante, que el guia per l’infern: si hi ha un bon personatge, jo el seguiré”, va concloure Keefe.
