Responso per Marc Puigtió
"Ai, per què havia de contar els seus maquiavèl·lics projectes a un senyor que està a l'altre extrem de l'espectre polític? És un endevinalla, embolcallada en un misteri, dins d'un enigma"
El ciutadà Maximilien Robespierre, anomenat L'incorruptible –en referència a la seva integritat moral i a la seva austeritat personal–, va portar molts adversaris i també molts aliats a la guillotina, i es proposava portar-hi també a Fouché i a molts altres a tan ingrata destinació. Però va cometre un error gravíssim: anunciar-ho, i sense dir noms. D'aquesta manera ningú sabia qui estava a la llista negra.
Molts diputats i prohoms de la Revolució es van sentir amenaçats per un discurs en què va advertir que calia tallar uns quants caps més de traïdors i corruptes, li van assestar un cop de mà i va ser ell qui va haver d'anar al cadafal.
A partir d'aquell moment va deixar de ser conegut com a L'incorruptible i van començar a referir-s'hi com a El tirà o El dictador. Per a la Història va ser L'arquitecte del Terror.
La seva peripècia m'ha vingut a la memòria veient el cas del candidat d'ERC a l'alcaldia de Girona a les municipals de 2027, Marc Puigtió. És clar que tampoc se m'escapa que Robespierre pertany a l'esfera tràgica de la gran política, i Puigtió s'adscriu a l'estament buf de la politiqueria catalana, força mediocre, com sabem. Però bé, una certa semblança hi ha.
Puigtió va ser durant nou anys alcalde de Sant Julià de Ramis i partia en la cursa per Girona ben posicionat: jove, eficient, atractiu, amb experiència com a gestor públic en una població de 4.000 habitants situada a només sis quilòmetres de Girona.
Però ha comès un greu error: conversar telefònicament amb un subjecte d'extrema dreta anomenat Travis Agustín Gómez Mora, i ser amb ell massa explícit sobre els seus plans per quan empunyés la vara d'alcalde: fer fora tots els regidors del seu partit, i aprofitar-se de l'organització en benefici del seu programa personal.
Ai, per què Marc Puigtió havia de contar els seus maquiavèl·lics projectes a un senyor que està a l'altre extrem de l'espectre polític? És un endevinalla, embolcallada en un misteri, dins d'un enigma. Pot ser que volgués atreure Gómez Mora, caure-li simpàtic per algun motiu. Però l'altre li ha sortit traïdor, ha fet públiques les declaracions de Puigtió.
“Vaig ser molt sincer amb tu i et vaig dir quina era la meva intenció amb Esquerra… Et vaig dir que la meva intenció era fer-los fora a tots i quedar-me amb Esquerra. I després poder utilitzar els seus recursos electorals”.
Ho sentim per Puigtió, a qui el comitè de Garanties d'ERC li ha obert un expedient informatiu, que, si al partit no són del tot ximples, ha d'acabar amb la seva fulminant expulsió a les tenebres exteriors, ja que les seves intencions no poden estar més clares: o el “maten” políticament a ell, o ell els mata a ells.
De moment ja ha hagut de demanar disculpes als seus companys, al·legar que aquestes frases tan escandaloses s'han publicat i entès “fora de context” (excusa recurrent i poc convincent) i renunciar a competir per ser alcalde de Girona, càrrec molt suculent, ja que parlem d'una de les ciutats més riques de tot Espanya.
Puigtió em semblava, com he dit abans, un jove ben preparat i amb empenta de polític de llarga durada. Però pensant-ho bé no deu ser tan intel·ligent ni tan bon polític, perquè encara no s'havia assabentat de dues veritats bàsiques i universals, que transcendeixen la política.
Una, que en el món d'avui tot el que un diu –ja sigui de viva veu o per escrit– és gravat i fotografiat, i serà filtrat pel receptor en el moment que ho consideri oportú. Sobrats els exemples.
I dues, que no et pots fiar de ningú.
