La política municipal exigeix un mínim d'ètica i sentit institucional que resulta del tot incompatible amb les indignes pràctiques de Marc Puigtió. La situació en què ha quedat el candidat d'Esquerra Republicana (ERC) a l'alcaldia de Girona, després de la filtració d'uns àudios inacceptables, no admet draps calents ni pegats.
Les gravacions en què reconeixia obertament la seva intenció de "fer fora a tots" els seus companys per controlar l'agrupació local constitueixen una prova flagrant de deslleialtat. Davant d'un escàndol d'aquesta magnitud, que liquida completament la seva credibilitat davant l'electorat, l'única sortida política digna passa per fer un pas al costat de manera immediata.
Voler tancar l'assumpte amb una tèbia carta de disculpes a la militància resulta del tot escàs quan es dinamita la confiança bàsica. I alhora, l'obertura d'un expedient disciplinari per part de la direcció esdevé insuficient.
La cúpula republicana no sembla haver calibrat correctament les dimensions de l'escàndol; dos mesos després de mostrar el seu suport en públic passejant amb Puigtió pels carrers de Girona, la secretària general, Elisenda Alamany, tampoc no pot posar-se de perfil.
Puigtió ha de renunciar a la seva candidatura i apartar-se de la cursa per l'alcaldia, i si no ho fa ell, seria bo que ho forcés el mateix partit que encapçala Oriol Junqueras, a qui reconeix que s'ha enrolat per aprofitar-se de la seva projecció i dels recursos econòmics per a la seva campanya com a alcaldable.
