Els “ultrarrics” de Colau
"La candidata del Front Ampli per al 29N pretén gravar amb 20.000 euros l'any aquells que tinguin un pis a Madrid o Barcelona i un apartament a la platja"
Algunes de les ocurrències de les formacions extremistes (d'un i altre costat de l'espectre polític) són per prendre-se-les a broma, si no fos perquè aquests partits avui tenen més influència que mai, i potser en un futur proper aquesta sigui encara més gran.
Aquesta mateixa setmana, l'exalcaldessa Colau –cap de cartell del Front Ampli per al 29N– s'ha desmarcat amb una d'aquestes propostes: un impost als “ultrarrics” amb el qual millorar el finançament dels serveis públics.
D'entrada, podria sonar bé. El problema és quan es llegeix la lletra petita. Què entenen Colau i el Front Ampli per “ultrarrics”? Doncs aquells que tenen un patrimoni net superior a un milió d'euros.
A aquests ciutadans, l'exalcaldessa de Barcelona proposa gravar-los amb un impost anual del 2% d'aquest valor. És a dir, qui tingui un patrimoni de poc més d'un milió d'euros hauria de pagar a Hisenda uns 20.000 euros l'any.
El problema és que aquest patrimoni, avui dia, el té molta més gent del que sembla. Per exemple, aquells que tinguin un pis a Madrid o Barcelona i un apartament a la platja probablement ja superin aquest patrimoni. I si, a més, posseeixen un tercer habitatge (com a inversió per als fills o fruit d'una herència) el patrimoni net supera aquest milió d'euros amb tota seguretat.
Considerar que qui tingui un patrimoni de més d'un milió d'euros és un “ultrarric” és una de les més grans bestieses que s'han plantejat en els darrers temps en la política.
Carregar aquests ciutadans amb una taxa anual del 2% del valor suposaria penalitzar de manera abusiva una classe mitjana que actualment ja suporta una pressió fiscal desmesurada. De fet, molts d'ells no podrien pagar aquests 20.000 euros anuals.
Tanmateix, els “ultrarrics” de veritat, aquells que acumulen patrimonis de desenes de milions d'euros, gairebé no notarien els efectes de l'impost (la proposta de l'exalcaldessa puja al 3% les fortunes de més de 50 milions).
Fa la sensació que, malgrat els problemes d'habitatge que assegura patir, Colau no s'ha assabentat del que costa un pis a les principals ciutats espanyoles.
A la líder del Front Ampli li importa poc que patrimonis d'aquesta dimensió són majoritàriament a Espanya el resultat de l'estalvi familiar aconseguit amb molt d'esforç, moltes vegades gràcies a la feina ingent de diverses generacions.
Però això li és igual. L'argument de Colau és que "no existeix cap dret a acumular riquesa, però sí que existeix el dret a l'habitatge, a l'educació i a una vida digna".
I és que el populisme en grau màxim, com el que practica Colau, és avui el principal perill per al futur del país. Capaç de destruir d'una revolada la classe mitjana.
