Catalunya: del matxet al tret
"La introducció d'armes de foc en la circulació normal de la delinqüència de baixa intensitat comporta el pas inevitable cap a la transformació de la societat en un lloc molt més insegur, perillós i amb risc d'explosió social"
Davant la transformació a marxes forçades de Catalunya en el nou Far West, una altra vegada la societat catalana està impàvida i atordida, ensimismada en si mateixa en el seu narcisisme suïcida de nivell extrem, com si no volgués creure que, sent nosaltres poc menys que la darrera Coca-Cola del desert, haguem de tenir a la nostra sagrada terra un problema terrenal semblant.
Doncs sí, el tenim, i en gran part per l'absoluta estupidesa i la manca total de reacció social de la societat civil a Catalunya que, com en molts altres llocs, però aquí més després de l'electroxoc col·lectiu del “procés independentista”, fa anys que està perduda en debats estèrils, penjant banderetes i draps als balcons, entretinguda en les baralles entre “tribus”, mentre a baix al carrer, tot es descompon. Literalment.
En els darrers i escassos mesos hem tingut una execució a Tiana, una degollació per “brot psicòtic” a Esplugues, un assassinat sicarial al carrer Balmes de Barcelona i, l’últim, un nano de 15 anys tirotejat i assassinat a la Sagrera, també a Barcelona. Tot això, sense comptar els innombrables atacs amb arma blanca o amb arma de foc que no surten a la premsa perquè no tenen resultat de mort, però que, només al mes de juny, al meu poble costaner, n’hi ha hagut tres: dues apunyalades i un tiroteig. Multipliqueu.
A principis de maig d’aquest any, una patrulla de trànsit dels Mossos d’Esquadra, de manera absolutament casual —com gairebé tot el que fan bé els Mossos—, va trobar 12 fusells d’assalt AK-47 en un Porsche Cayenne que circulava amb tota normalitat.
Fa molts mesos que la patronal de l’oci nocturn català, Fecalon, venia advertint de l’augment exponencial d’armes blanques en qualsevol àmbit de l’oci nocturn, fins al punt que en diversos locals s’havia procedit a instal·lar arcs de seguretat a l’accés, per evitar que hi entrés gent armada. El realment preocupant és que aquesta denúncia ja ha quedat obsoleta.
Certain és que bandes n’hi ha hagut sempre, i que enfrontaments entre elles, també. Però el canvi de passar de la ganivetada al tret, amb la dificultat que suposa aconseguir una arma de foc davant de com és de fàcil portar un ganivet, és la “red flag” més grossa i cridanera que no hauríem de deixar passar.
La introducció d’armes de foc en la circulació normal de la delinqüència de baixa intensitat comporta el pas inevitable cap a la transformació de la societat en un lloc molt més insegur, perillós i amb greu risc d’explosió social.
![Tiroteo en calle Balmes](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/552194.jpg?p=w:320\/h:240&h=1T70SL3g"])
Les dades a Catalunya venen augmentant des de 2023, però el salt exponencial es produeix entre 2024 i 2025 en l’ús d’armes de foc, i la incautació d’aquestes es dispara en un 50% respecte a l’any anterior, segons dades de la Generalitat. I a tot això, no oblideu afegir-hi que estem en alerta 4 per risc d’atac terrorista.
La solució de l’Administració catalana ha estat espectacular: fer fora de Catalunya la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, els únics cossos de seguretat realment preparats per fer front als delictes d’alt impacte sempre que se’ls donin els mitjans adequats (vegeu què passa a l’Estret gràcies a Marlaska), i reduir la seguretat ciutadana en nombre d’efectius i en territori controlat, deixant-ho tot en mans dels Mossos d’Esquadra, que són més una policia polititzada que professional, una policia de la ideologia que sap posar més multes que ningú, però que qualsevol que hagi vist dos capítols de Crims sap que, quan la cosa es posa lletja, si no és per la vella del visillo de torn, no resolen res.
I tot, per decisions ideològiques nefastes (possiblement alguna corruptela també hi haurà) que posen en risc cert i seriós tota la població. Perquè, és clar, tothom sap que, quan Catalunya s’ha convertit en la major porta d’entrada de droga de tota Europa, quan Barcelona és destí preferent de turisme sexual de la Mediterrània gràcies a les organitzacions de tràfic de persones que estan còmodament instal·lades a la Ciutat Comtal des de l’era Colau, quan la immensa majoria del territori “buit” de Catalunya resulta que està ple de plantacions indoor de marihuana, amb tot el que això comporta, i es produeix un augment de les agressions sexuals del 60% només a Barcelona en un any, doncs el millor, el més savi i el més eficient és retirar policia. Òbviament.
Després venen i et venen la moto de l’operació “Kanpai” i similars, que donen grans xifres de detinguts per als titulars, però que mai expliquen que aquests detinguts en menys de 48 hores són al carrer una altra vegada. I de l’expulsió per reincidència en els casos en què fos possible ja us en podeu anar oblidant a aquestes alçades de la regularització massiva.
I, enmig de tot això, hi ha Barcelona, el niu de delinqüència més potent de tota Europa, on el principal responsable de la seguretat, el regidor Albert Batlle, ha dit a la gent que si té calor i no pot estar al carrer per les raons ja exposades, vagi a prendre la fresca a El Corte Inglés. Així, tal qual.
El pitjor, la inacció de la gent. I dic de la gent perquè d’aquesta classe política governant, podrida per la corrupció, no se’n pot esperar res. Però és que dels i les integrants de la “oposició amateur” que practiquen el Partit Popular, Vox, Junts quan li ve la ventolera i Aliança Catalana, de Sílvia Orriols, que sembla que es va desinflant per moments, tampoc n’espereu res més enllà de vídeos a les xarxes.
Jo només els vull recordar que la seguretat pública és un dret humà bàsic, i que als llocs on l’Administració no proveeix la seguretat necessària per viure, només viuen segurs aquells que es poden pagar la seva pròpia seguretat. Portar-nos a la situació actual és un altre exemple més de l’odi que tenen als pobres tots els progres.
