Els botxins del català
"El català està lluny de desaparèixer, però tampoc s'imposarà com a única llengua a Catalunya, per més que ho intentin polítics miops"
L'ús del català no passa pel seu millor moment, ho diuen les estadístiques. Però no en té la culpa l'malvat Estat central sinó, sobretot, l'evolució de la nostra societat, agreujada per una interminable successió de disbarats dels polítics.
En un món cada cop més globalitzat, les persones s'inclinen per aprendre “linguae francae”, aquelles que els serveixen per comunicar-se amb més persones.
L'anglès i el castellà arrasen cada cop més al nostre món, mentre que l'àrab, l'hindi o el mandarí són idiomes dominants en altres entorns.
Al francès no li va tan malament per la seva extensió a l'Àfrica, però gairebé cap idioma s'escapa de la dictadura dels grans números, fins al punt que la segona llengua desplaça la primera.
A Amsterdam, prop del 50% de la població no parla neerlandès, sent l'ús de l'anglès absolutament habitual en qualsevol entorn. Molts cambrers, taxistes o metges no entenen el neerlandès i es comuniquen en anglès.
En les últimes enquestes, el català és l'idioma de referència per a escassament el 30% de la nostra societat, i baixant. Avui utilitzen el català de manera quotidiana 375.000 persones menys que fa 20 anys. Una tragèdia, sens dubte. L'ús del castellà s'acosta al 60%, però més del 10% restant es reparteix entre àrab, urdú, tagal... És el que té rebre tanta immigració, suposada font de creixement econòmic.
Més de la meitat dels nadons a Catalunya el 2025 ho van ser de pares no nascuts a Catalunya. A les sales de parts caldria donar classes d'àrab en lloc d'exigir el català, perquè un bon nombre de mares utilitzen aquest idioma i en un part no estan per traduccions.
El retrocés del català no es deu, només, als moviments migratoris. La música i, sobretot, el reggaeton, sí, el reggaeton, té part de culpa.
Bad Bunny és l'artista amb més descàrregues del món, superant el 2025 els 19.000 milions. I no està sol, són molts els artistes llatins que ocupen posicions molt altes de descàrregues al món, des de Rosalía a J. Balvin. Parlen, en general, mal castellà, però castellà. I no només són les cançons, és tota l'oferta a les xarxes, on els idiomes “dominants” arrasen i els joves de qualsevol origen prefereixen aprendre els idiomes que més escolten.
Tot i que el principal motiu és social, també tenen part de culpa els governants, entestats a fer del català una llengua d'imposició, i als joves les imposicions no els agraden. Per acabar-ho d'adobar, hi ha un esforç constant per allunyar el català del castellà, i cada cop més el català normatiu no és el català que es parla a casa, provocant la frustració, quan no el rebuig, dels estudiants.
![De izquierda derecha, la expresidenta de SCC, Elda Mata, y los actuales presidentes de Fundación Impulso, AEB e Impulso Ciudadano, José Domingo, Ana Losada y Javier Arenas](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/554390.jpg?p=w:320\/h:240&h=y1GSl6Id"])
El català, com tot idioma, té moltes variants dialectals i molts accents. No és millor català el d'una zona o una altra. Ara, però, el català de TV3, perdó 3Cat, és la norma, esforçant-se per buscar els vocables més allunyats del castellà per demostrar una puresa que no existeix, perquè els idiomes evolucionen i, lògicament, es barregen amb l'idioma dels seus veïns.
Molts catalanoparlants de tota la vida no es reconeixen amb el que senten a la tele i ràdio pública. Tot i que la bogeria amb l'idioma local sembla no ser privativa de Catalunya, com demostra l'epidèmia de zeros a les proves d'accés a la Universitat del País Basc.
Per rematar l'escenari, l'ús de l'idioma com a arma llancívola tampoc ajuda, sent la recent visita del papa Lleó XIV un excel·lent exemple. L'Església parla el que parlen els seus feligresos i, de la mateixa manera que l'ús del català a Montserrat va ser més que natural, fer-ho al Raval fregava el ridícul, especialment en una parròquia on s'oficien misses en tagal perquè un bon nombre dels seus feligresos són filipins. El numeret muntat pels dirigents de Junts se'ls ha girat en contra per l'absurditat dels seus plantejaments.
La cirereta del pastís la posa el pancatalanisme. Els idiomes oficials són els que marquen els estatuts d'autonomia. A la Comunitat Valenciana es parla valencià, perquè així ho diu el seu Estatut, i a les Balears el català, per més que soni més llunyà el català de les Balears que el valencià. Joanot Martorell va publicar el 1490 a València Tirant lo Blanc, i al pròleg especifica que la va escriure "en la sua llengua materna valenciana”. Entestar-se a envair el veí només té un efecte, el rebuig.
Davant d'aquest negre panorama, la Generalitat s'entesta a posar-hi més i més diners, diners que es demostren improductius, perquè obligar no serveix de res. Els més de 200 milions per any (255 el 2025) acordats en el "Pacte Nacional per la Llengua" de poc serveixen, igual que el total de les inversions en el foment del català, més de 10 euros per ciutadà i any. Cal intentar convèncer, ja que vèncer és impossible.
![El presidente de la Generalitat de Cataluña, Pere Aragonès, reuniéndose con representantes de Plataforma per la Llengua el pasado 27 de julio / DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/42877.jpg?p=w:320\/h:240&h=xmqMQsQY"])
Els polítics han d'evitar, sobretot, el rebuig. El català, com qualsevol idioma, no ha de ser mai arma llancívola, sinó un vehicle de comunicació. Fan moltíssim més pel català Rosalía amb el seu Fucking Money Man (100M d'escoltes a Spotify, 50M de visualitzacions a Youtube), l'escolania de Montserrat interpretant el Virolai com els àngels davant del Papa, o l'excel·lent producció televisiva de l'acte de benedicció de la Torre de Jesús, miraculosament salvada del boicot d'uns pocs, que qualsevol norma punitiva.
El català està lluny de desaparèixer, però tampoc s'imposarà com a única llengua a Catalunya, per més que ho intentin polítics miops. El seu ús, amb sort, es quedarà en el 30% de la població, si no és que continua baixant.
La seva gran opció, com la de totes les llengües amb relativament pocs parlants, passa pels nous horitzons que obre la intel·ligència artificial. És veritat que la facilitat de la traducció limitarà l'estudi de llengües, però la Unió Europea obrirà el meló de les llengües autòctones, més de 60, quan la intel·ligència artificial elimini els costos de traducció. I això s'aplica, també, al doblatge de pel·lícules, que es podrà fer en català amb la veu del protagonista. No estem tan lluny, però la impaciència d'alguns els fa descarrilar.
Les llengües serveixen per entendre's, no per dividir.
