Algoritmes i tecno-autoritarisme, una aliança inquietant
"Cada cop més decisions relacionades amb objectius estratègics, desenvolupament de programari o intel·ligència artificial són adoptades mitjançant sistemes que escapen al control directe dels poders públics i queden sota la supervisió de consells d'administració responsables davant els seus accionistes"
Empreses tecnològiques com Palantir, SpaceX, Tesla o Anduril Industries,… juntament amb determinats inversors de Silicon Valley, estan adquirint una influència creixent sobre funcions tradicionalment exercides pels Estats: defensa, gestió de dades, comunicacions o administració pública. Aquesta tendència planteja interrogants sobre la sobirania democràtica i l'autonomia estratègica europea.
Les democràcies occidentals, especialment els Estats Units i Europa, estarien cedint progressivament funcions essencials a grans conglomerats d'empreses tecnològiques privades conegudes com: tecno-autoritàries.
Aquesta transformació no es produeix mitjançant cops d'Estat ni per la força, sinó a través d'una dependència cada cop més gran de infraestructures digitals, sistemes d'IA i plataformes controlades per corporacions privades. Els algorismes, dissenyats i gestionats per aquestes empreses, poden acabar actuant al servei d'interessos particulars sense cap control democràtic.
Un exemple significatiu és l'acord signat el juliol de 2025 entre l'Exèrcit dels Estats Units i Palantir Technologies, valorat en uns 10.000 milions de dòlars per a un període de deu anys. Oficialment, es va presentar com una eina destinada a simplificar procediments administratius.
Tanmateix, el seu veritable abast rau en convertir Palantir en una peça central per al control i l'execució de funcions essencials —abans exercides per la pròpia administració estatunidenca—, com serien: IA, planificació logística, manteniment i disponibilitat operativa, anàlisi de dades del personal i priorització d'informació per a la presa de decisions.
L'importància política i estratègica de l'acord va molt més enllà de la seva dimensió tècnica. Resulta preocupant que decisions fonamentals puguin dependre de tecnologies desenvolupades per una empresa privada la direcció de la qual respon davant els seus accionistes i no davant institucions democràtiques.
Alguns analistes sostenen que Palantir està evolucionant des de ser un proveïdor de programari cap a convertir-se en l'autèntic "sistema operatiu" del Departament de Defensa estatunidenc.
Quan funcions crítiques de l'Estat depenen de tecnologies controlades per empreses privades, sorgeixen importants interrogants ètics i democràtics: dependència tecnològica, opacitat algorítmica, dilució de responsabilitats, influència corporativa i concentració de poder.
No obstant això, també existeixen arguments en sentit contrari. Els seus defensors recorden que la contractació privada en l'àmbit militar no és nova; des de fa dècades els Estats recorren a fabricants d'avions, empreses de telecomunicacions o proveïdors tecnològics. A més, sostenen que la capacitat d'innovació i adaptació del sector privat resulta difícilment replicable per les estructures burocràtiques tradicionals.
El que sembla indiscutible és que estem assistint a un canvi estructural profund: el desplaçament del centre de gravetat des del maquinari tradicional cap a les infraestructures de dades i els sistemes d'intel·ligència artificial. Les empreses tecnològiques privades ocupen així un lloc cada cop més central en funcions històricament reservades a l'Estat.
Diverses figures influents de Silicon Valley —Peter Thiel, Elon Musk, Marc Andreessen, David Sacks, Palmer Luckey o Alex Karp— apareixen com a impulsors d'un nou model de poder basat en una infraestructura global que integra IA, computació al núvol, sistemes financers, satèl·lits, drons i plataformes de dades. Alguns autors han denominat aquesta arquitectura tecnològica la "Pila Autoritària": un entramat capaç de concentrar enormes capacitats de vigilància, gestió i control social.
La principal diferència respecte als autoritarismes clàssics és que aquest model no necessita recórrer massivament a la repressió directa. La seva força deriva de la dependència tecnològica. Com més gran és aquesta dependència, menor resulta la capacitat de resistència o supervisió democràtica.
Especial rellevància adquireix el paper de les dades. Palantir ha estat descrita com la "columna vertebral" d'un nou model de gestió pública basat en algorismes. Les grans tecnològiques acumulen un poder comparable, en determinats àmbits, al dels propis Estats.
La dependència de plataformes privades implica una cessió de sobirania i la concentració de poder en un nombre reduït d'empreses, constituint un risc evident per a la qualitat democràtica. Europa està obligada a reforçar la seva sobirania digital i la seva autonomia estratègica.
El nostre món està canviant acceleradament. Sorgeixen nous protagonistes: algorismes creats, controlats i manipulats que influeixen en les nostres decisions, preferències i percepcions. Contribueixen a modelar noves fòbies, passions i creences, mentre l'ésser humà conserva la il·lusió de mantenir un control absolut sobre les seves pròpies eleccions.
Cada cop més decisions relacionades amb objectius estratègics, desenvolupament de programari o IA són adoptades mitjançant sistemes que escapen al control directe dels poders públics i queden sota la supervisió de consells d'administració responsables davant els seus accionistes.
S'estaria configurant així un nou centre de poder que representa un dels majors desafiaments per a la governança democràtica en l'era digital: l'anomenat "Complex Tecnològic Autoritari", més ràpid, més ideològic i privat que l'antic complex militar-industrial.
L'actual Silicon Valley ja no es limita a fabricar aplicacions. Construeix autèntics imperis transnacionals mitjançant l'externalització de funcions sobiranes cap a empreses tecnològiques recolzades per grans inversors. Aquest procés pot acabar afectant els fonaments de l'Estat de Dret i el control democràtic.
Possiblement tot va començar a l'Amèrica postdemocràtica sorgida després del retorn de Donald Trump al poder. Però els seus efectes transcendeixen les fronteres estatunidenques i comencen a projectar-se sobre Europa, contribuint a definir el model de societat que podria esperar-nos en les pròximes dècades.
