SOS Classe Mitjana
En definitiva, si has permès que s'esfondrin els fonaments de la societat civil i de la classe mitjana, d'allò que ens ha portat fins aquí, no t'estranyi que la gent estigui farta i voti, el que s'ha dit, en defensa pròpia, encara que sigui posant el llop a cuidar dels anyells. No caigueu en el parany. Això no va de dretes ni d'esquerres. Els hi donaran a totes
La gent vota malament. A Espanya, però es veu que també a Alemanya. La gent, simplement, vota malament. Ho venim escoltant des de fa temps. I més que ho sentirem. Vota malament perquè, per alguna raó que se'ns escapa, la gent no coneix com funcionen els populismes de dretes –ni d'esquerres–, no entén com s'articula la xarxa internacional de desinformació global, desconeix el canvi polític-econòmic que desdibuixa els perfils de l'Estat-nació a favor de les empreses transnacionals i, a més, tampoc s'adona que el poder planetari està canviant de pol.
Quin desastre de gent. No s'assabenten de com funciona el món ni del que els convé… Som uns inconscients. So… Potser, tampoc hauríem de votar tant; gairebé millor que voti només un per família o que votin només els homes, que al final ells sempre han sabut com s'havien de fer les coses. Perdoneu-me la ironia, estic enfadada. Em molesta que ens tractin com a idiotes, encara més, em molesta profundament que ens deixin ser idiotes. Jo, digueu-me llesta, no estic sorpresa pel que està passant. Encara més, em sembla cínic sorprendre's pel que està passant.
Fa temps, un parent em va dir amb condescendència davant el meu idealisme juvenil: “Noieta, jo he acabat votant en defensa pròpia”. Aquella frase m'ha perseguit des de llavors perquè passen els anys i la trobo increïblement encertada.
La gent no vota malament, la gent vota com pot, com li deixen. Si has permès que els ciutadans caiguin segrestats sota algoritmes instrumentalitzats per potències geopolítiques els interessos de les quals desconeixen –perquè l'educació, bona i profunda, val molts diners– i has preferit fer-la servir pel teu benefici a curt termini, votaran el que la seva bombolla de filtratge els digui. Tradueixo: el que els digui l'algoritme.
Si has deixat les generacions de joves a mercè d'una vida low cost de fotos de brunch a Instagram, viatges amb Ryanair i desconfiança en el sistema de pensions, votaran el que la seva cambra d'eco els digui. Tradueixo: el que els digui l'algoritme.
Si, a cop de contractes temporals, has convertit la universitat en una acadèmia precària que ensenya a trobar feina i no en una institució de pensament i innovació amb professors lliures i sense por, tampoc podràs salvar qui acrediti estudis superiors. Tradueixo: la gent sap el que li diu l'algoritme.
En definitiva, si has permès que es s'esfondrin els fonaments de la societat civil i de la classe mitjana, d'allò que ens ha portat fins aquí, no t'estranyi que la gent estigui farta i voti, el que s'ha dit, en defensa pròpia, encara que sigui posant el llop a cuidar dels anyells.
No caigueu en el parany. Això no va de dretes ni d'esquerres. Els hi donaran a totes. Acabaran sent carn de museu perquè els pocs que d'aquí unes dècades puguin permetre's el luxe de la Cultura recordin com va ser aquell temps breu en què a una part del planeta se li va acudir la descabellada idea que tots els ciutadans tinguessin dret a votar. Els explicaran que aquests inconscients un dia van fer president un troià, un titella, un boig, un llop. Quins pirats, diran, qui sap, els prínceps i nepobabies de l'aristocràcia transnacional vinculada a la tecnologia. En què pensaven aquests creient que la massa té criteri? Poc mal els va passar… diran de nosaltres mentre ens firmen la pagueta. Que d'alguna cosa s'haurà de viure per no podrir-se a les voreres…
No cal ser un expert en història política i econòmica per saber que la democràcia liberal es basa en la classe mitjana. La classe treballadora i el petit empresari, amb el seu horitzó de benestar, amb el seu equilibri, és la base d'un sistema que, amb matisos aquí o allà, ha portat el període més llarg de pau a bona part del planeta, perdoneu el meu biaix i el meu occidentalisme. I és el col·lapse d'aquesta classe mitjana –ella mateixa rebentada, perforada d'esquerdes– el que abona el terreny. El de la nostàlgia de temps anteriors on es controlaven millor els reptes del món: mà dura, un líder fort, si pot ser, amb uniforme, o vestit de caça o amb camisa negra.
Organitzacions dopades amb capital estranger ofereixen un bon ventall d'opcions a joves confosos a la recerca d'un propòsit. Sospechosament virals, n'hi ha de tota mena i estètica, perquè cadascú triï la seva pròpia aventura: provida o eugenèsics, racistes o integrats, moderns o clàssics, feixistes clàssics o radicalment chics. Totes tenen solucions “fàcils”, solucions per a una Europa “autèntica” i “sense complexos”, solucions per tornar a l'Europa d'abans perquè a l'Europa de “abans” la pots maquillar al teu gust quan la gent no té ni idea d'Història. Serem a temps d'explicar-los de quins fangs sanguinolents va sorgir aquesta Pax Europaea?
No sé com serà a Alemanya, amb salaris increïblement superiors, però al nostre país la classe mitjana és aquella que veu com el seu sou s'acosta cada cop més al salari mínim –que, almenys, ja fa menys vergonya–.
Són els opositors que rebutgen una plaça a Barcelona o a Màlaga perquè no poden competir amb el turista ni amb els ingressos d'un nòmada digital. Els professors d'universitat que han de compartir pis a Madrid tot i tenir expedients brillants. Són els milers de funcionaris que cobren pràcticament el mateix que fa vint anys. Els autònoms rebentats de multes perquè als inspectors d'Hisenda també se'ls ennuega el final de mes i necessiten donar-li fort al plus de productivitat. Són els homes i dones que triguen més de quinze dies per aconseguir una cita a Atenció Primària, sis mesos per l'especialista. Els avis amb pensions millors que els salaris dels seus nets, què dic dels seus nets, dels seus fills, que reserven una part de la seva pensió per ajudar la família a pagar la llum, les extraescolars, la gasolina. Tots ells paguen els seus impostos directes i indirectes –bastant més que les empreses dels algoritmes–, tots ells compren el pa, reformen la seva casa, matriculen en classes de reforç els seus fills… Es gasten perquè altres guanyin. I fa temps que agonitzen.
A la classe mitjana és possible salvar-la i retornar-li el seu lloc, però calen, que no és poc, claredat d'idees, sentit d'Estat i valentia. Encara que el primer, ho reconec, sigui tan difícil en aquests temps d'algoritmes i el segon faci temps que brilla per la seva absència... Serà per això, i no perquè siguin covards, que els nostres polítics van a una altra cosa. Estirant-se els cabells, jugant a dir bajanades des de l'auricular, criticant els que voten malament, obrint-se Tiktoks, instrumentalitzant –quan poden– la justícia, aliant-se amb el llop per rascar un escó o mantenir una CCAA… Tot això mentre la gasolina puja, l'oli no baixa i els lloguers volen. Tot mentre la vida segueix i la gent, amb el que pot, es defensa i acaba votant en defensa pròpia.
