Illa consolida la classe dirigent
"Per fi, a Catalunya, gràcies a la mirada interior, el quadern de bitàcola ha trobat el seu full de ruta: PSC i ERC preacorden els pressupostos de la Generalitat"
Sanitat, educació o infraestructures, els sectors decisius en els Governs territorials, estan en mans de la dreta, PP-Vox, i representen més del 50% dels votants de tot el territori espanyol.
L'Espanya conservadora s'imposa sociològicament –excepte a Catalunya i Euskadi– com han confirmat les eleccions autonòmiques a Andalusia, tancant el cicle que va començar a Extremadura, Aragó i Castella i Lleó.
L'esfondrament anunciat del PSOE davant de Sant Telm és un meditatio mortis, a l'estil del desarrelament ignasià. Si Montero oferís l'abstenció a Bonilla, aquest governaria en solitari i començaríem a esborrar la història negra que ens assetja. Però això és impossible al país de l'odi.
Els caucus tradicionals de la dreta perden terreny davant l'esquerra identitària d'Adelante Andalucía. Es podria dir que el menudeig li ha arrabassat la majoria absoluta a Moreno Bonilla.
L'esquerra de l'esquerra recorre a la cultura localista de la vida quotidiana; a primera vista, s'embolcalla amb la bandera per sobreviure, com solia fer el nacionalisme d'anticatalà. I, tanmateix, Catalunya trenca amb el passat a través del preacord històric entre PSC i ERC, que obre pas als pressupostos de la Generalitat.
No parlem de la Flor Natural ni del Rocío, sinó de diners públics ben destinats.
Quan l'esquerra puja a la muntanya de les muses per contemplar la seva pròpia Acròpolis, sense pensar en els seus veïns, l'humanisme és un tumult sepultat sota el sentiment tràgic de la vida. Però si de sobte reneix, com han demostrat Salvador Illa i Oriol Junqueras, l'escenari canvia.
El caucus català no està fet de sardanes ni de jocs florals a Cantonigròs. Arriba emparat per un canvi de cicle en la classe dirigent, amb Ángel Simón president d'Indra, neteja el seu consell d'administració, amb el vistiplau de la Moncloa.
La nova onada, a la qual pertany el president de Foment, Sánchez Llibre, acabat de proclamar per segona vegada, es consolida a l'ombra d'Illa.
L'alcaldessa de Palència, Miriam Andrés, militant crítica del PSOE, diu que “la ciutadania mira el poder proper que veu amb els seus propis ulls”. Però no diu que alguns poders propers són institucionalment deslleials, com el Madrid d'Isabel Ayuso, en no aplicar les lleis de l'Estat. En Sanitat: hospitals buits com el Zendal, xarxes públiques desateses; Protocols de la Vergonya durant la Covid i universitats privades en detriment de la cultura per a tothom.
Les Nereides, nimfes dels mars interiors, pregunten al llac com era la imatge del bell Narcís; i el llac respon: “No ho sé, jo només em veig en els seus ulls”. El ciutadà mira per trobar-se a si mateix. I per fi, a Catalunya, gràcies a aquesta mirada, el quadern de bitàcola ha trobat la seva fulla de ruta: PSC i ERC preacorden els pressupostos de la Generalitat.
La política es comercia i recorre Europa des d'abans de la Lliga Hanseàtica i dels Estats nació.
L'excepció catalana mereix l'apòleg d'Oscar Wilde: la “prioritat nacional”, que hauria de ser inacceptable per a Moreno Bonilla, adquireix el rictus de maldat de Dorian Gray.
