El preu de l'habitatge segueix en clar ascens el 2026
"El dinamisme immobiliari amb què Catalunya ha iniciat el 2026 evidencia que el maó travessa una etapa positiva per a la nostra economia"
El debat sobre l'habitatge acostuma a moure's entre percepcions i realitats difícils de simplificar. Per a molts ciutadans, comprar un pis a Catalunya s'ha convertit avui en una tasca gairebé impossible, mentre que per al propi mercat les dades evidencien una activitat sòlida i sostinguda per una demanda que no desapareix malgrat l'increment dels preus.
No ens trobem, ni de bon tros, davant d'un escenari de ralentització sectorial —fet que podria resultar preocupant—. Però tampoc davant d'una situació que permeti parlar de normalitat des del punt de vista de l'accés. La compravenda avança, els preus pugen i les hipoteques acompanyen. El resultat és un mercat viu però cada cop més exigent.
Per tenir una imatge fiable de la situació convé analitzar les dades de l'Estadística Registral Immobiliària corresponents al primer trimestre de 2026. El primer indicador rellevant és el de les compravendes. En els darrers 12 mesos s'han inscrit a Catalunya 112.447 operacions de compravenda d'habitatge, un 7,9% més que en el període anterior.
En el primer trimestre, concretament, es van registrar 30.027 compravendes, un 7,5% més que en el mateix trimestre de l'any anterior. Es tracta d'una xifra significativa que situa la nostra terra entre les tres regions del país que més creixen en activitat.
L'habitatge usat continua sent la gran protagonista del mercat català. En l'últim any va concentrar un total de 90.633 compravendes, davant de les 21.814 corresponents a habitatge nou.
L'obra nova creix, però el seu pes continua sent insuficient per absorbir per si sola la pressió de la demanda. Aquesta circumstància ajuda a explicar per què bona part de l'activitat es desplaça cap a l'habitatge ja existent, que és on es materialitza la majoria de decisions de compra.
El segon element que cal analitzar és el preu. Catalunya arriba a un preu mitjà anualitzat de 2.777 euros per metre quadrat, amb un increment interanual del 7,6%. En la dada específica del trimestre, la xifra ja se situa en 2.852 euros per metre quadrat. Més enllà del nombre concret, el rellevant és que l'encariment afecta tant l'habitatge nou com l'usada.
L'habitatge nou arriba als 2.925 euros per metre quadrat en termes interanuals, mentre que l'usada se situa en 2.742 euros de mitjana. Aquesta darrera resulta especialment representativa del sentiment real del mercat, pel seu major pes en el conjunt d'operacions. Quan l'habitatge usat puja, l'efecte es percep de forma directa en el gruix de compradors potencials.
Barcelona ciutat mereix una menció específica. El preu mitjà arriba als 4.922 euros per metre quadrat, amb un increment interanual del seu valor del 8,5%.
Aquesta pressió no només condiciona aquells que busquen habitatge a la ciutat, sinó que també influeix sobre el seu entorn metropolità, en la mesura que moltes decisions de compra acaben desplaçant-se cap a municipis propers on l'esforç econòmic resulta una mica més assumible.
El tercer factor a destacar és l'hipotecari. A Catalunya es van registrar 88.803 hipoteques sobre habitatge en els darrers 12 mesos, un 14,9% més que en el període anterior. En el primer trimestre van ser 24.254. El crèdit torna a tenir un paper essencial en el funcionament del mercat, com ja ha passat en altres fases expansives, resultat que les condicions financeres permeten que més compradors puguin accedir a finançament.
Ara bé, aquesta obertura al crèdit també s'ha d'observar amb cautela. L'import mitjà del crèdit hipotecari per habitatge s'ha situat a Catalunya en els 187.187 euros durant el primer trimestre de 2026, de manera que l'endeutament per metre quadrat arriba als 2.149 euros.
La quota hipotecària mensual mitjana arriba als 854 euros i representa el 33,4% del cost salarial dels catalans. Són xifres que mostren fins a quin punt la compra d'habitatge exigeix un esforç econòmic considerable.
El dinamisme immobiliari amb què Catalunya ha iniciat el 2026 evidencia que el maó travessa una etapa positiva per a la nostra economia. Però aquesta fortalesa deriva en una dificultat social que no es pot ignorar.
Les dades no resolen per si soles el problema de l'habitatge, tot i que sí permeten ordenar el diagnòstic. I en un debat tan sensible per a la ciutadania, començar per una radiografia rigorosa del que està passant constitueix el millor punt de partida.
