La factura laboral de la intel·ligència artificial
"Més enllà de la responsabilitat individual d'adaptar-se als canvis laborals generats per la IA, cal demanar als governs i institucions que articulin plans de transició justa i marcs reguladors que posin les persones al centre"
El passat dijous 23 d’abril, en plena celebració de Sant Jordi, vaig conèixer la notícia que Meta reduïa en un 10% la seva plantilla, uns 8.000 treballadors altament qualificats.
Quasi simultàniament, Microsoft anunciava un incentiu de baixes que afectaria un 7% dels seus treballadors.
No són només elles les que han anunciat reduccions de plantilla. En els últims mesos també ho han fet, entre d’altres, Amazon, Oracle i Snapchat.
Segons diverses informacions, els llocs de treball tecnològics afectats en els primers quatre mesos de 2026 superen els 70.000. Aquest fet reforça la idea que l’impacte de la IA sobre la feina no és una especulació, sinó que es basa en com funciona la tecnologia i en evidències empíriques.
Aquestes reduccions responen a dos factors simultanis: d’una banda, la necessitat de finançar el creixent cost de la infraestructura d’IA (xips, dades, electricitat); de l’altra, al fet que l’ús de la IA permet automatitzar tasques que abans requerien equips amplis, cosa que permet reduir despeses i augmentar la productivitat.
Cal assumir que la IA automatitza tasques cognitives, no només manuals. Un fet diferencial respecte a les tecnologies anteriors, ja que pot automatitzar tasques intel·lectuals com redactar textos, analitzar dades i diagnosticar, atendre clients o programar.
De fet, ja el 2023 Goldman Sachs explicava que fins a un 25% de les tasques laborals podrien ser substituïdes completament, i el McKinsey Global Institute va estimar que fins al 30% de les hores treballades podrien automatitzar-se abans de 2030, si bé menys del 10% dels llocs de treball poden automatitzar-se completament.
En aquest context, cal entendre que la IA no només substitueix llocs de treball en el present, sinó que també reduirà la necessitat de noves contractacions.
Estem avançant cap a un paradigma en què moltes tasques que poden fer-se amb robots i IA tendiran a desplaçar les persones, quelcom que caracteritza l’actual era digital. És necessari, per tant, preparar-nos per afrontar els reptes que això comporta.
La capacitat de la IA i la robòtica per executar tasques, incloses les cognitives, sovint de manera més eficient, redueix la necessitat de treball humà en determinats àmbits. Ara bé, aquesta realitat no s’ha de simplificar: la IA no elimina tots els llocs de treball, però sí transforma molts i en crea d’altres nous.
Davant d’aquest escenari, el repte no és resistir el canvi, sinó aprofitar-lo. La clau està en repensar la formació bàsica, professional i universitària, invertir en formació contínua, desenvolupar competències digitals i, sobretot, potenciar aquelles habilitats genuïnament humanes com el pensament crític, la creativitat, la col·laboració i la capacitat de resoldre problemes complexos.
L’IA no només substitueix, sinó que també amplia possibilitats: permet crear nous models de negoci, millorar la presa de decisions i generar oportunitats professionals fins ara inexistents.
Treballar en aquesta nova era implica aprendre a conviure amb la tecnologia, utilitzar-la com a aliada i mantenir una actitud proactiva davant el canvi constant.
En conseqüència, el risc real no és una desaparició total del treball humà. Estudis recents assenyalen que, tot i que algunes tasques són automatitzables, existeixen barreres no tècniques que protegeixen aproximadament el 64% dels llocs de treball d’una substitució total immediata.
Ara bé, estem en una transició desigual i potencialment disruptiva, especialment per a determinats col·lectius que no disposin de la requerida capacitat d’adaptació.
En definitiva, la factura laboral de la intel·ligència artificial ja ha començat a evidenciar-se i de moment la paguen, sobretot, els treballadors dels sectors més exposats a l’automatització.
Mentre les grans tecnològiques redueixen plantilles per finançar la infraestructura d’IA, sorgeix una pregunta incòmoda: qui assumirà el cost social d’aquesta transició?
Si els guanys de productivitat es concentren i l’ocupació es polaritza, el debat ja no serà només tecnològic, sinó polític. Per això, més enllà de la responsabilitat individual d’adaptar-se, cal demanar als governs i institucions que articulin plans de transició justa i marcs reguladors que posin les persones al centre.
Preparar-nos, doncs, no significa únicament aprendre a conviure i treballar amb la IA, sinó decidir col·lectivament com en mitigarem els danys i com fem possible el progrés compartit.
