L'instint de supervivència que existeix en cada ésser viu des que neix fins que mor és el responsable que tots els que habitem aquest món haguem arribat fins aquí. I l'odi, entès com l'alerta subconscient contra allò que ens fa mal, n'és una part imprescindible. Tant com ho és el plaer que ens empeny a no voler morir.
Per això, passo a reivindicar totes aquelles coses que odio i que continuaré odiant perquè em mantenen viva.
Odio els feminicides, els violadors, els pederastes i els maltractadors en general tant com el delit que em produeix cada vegada que un d'ells acaba entre reixes.
Odio els dictadors, els tirans i els cacics, votats o no, que aixafen la seva gent només per alimentar el seu ego, tant com gaudeixo veient les seves caigudes i derrocaments.
Odio els manipuladors i els mentiders, tant com estimo la llibertat d'expressió que permet que siguin desemmascarats.
Odio els acadèmics de fireta que inunden les universitats amb la seva mediocritat, tant com el plaer que em generen les lliurepensadores que no s'adapten al políticament correcte segons el poder.
Odio les malalties que maten i aquells que posen traves als que investiguen per curar-les, així com als que fan negoci amb la salut, tant com admiro els que posen una moneda a les guardioles de les col·lectes contra el càncer.
Odio aquells que promouen la eutanàsia com una solució disfressada i barata a la manca de recursos intencionada per garantir una vida digna, tant com adoro els que es deixen la vida per cuidar els seus malalts fins al final.
Odio els estúpids, els necis i els imbècils, però alhora els necessito per contraposar-los a la gent brillant, que m'apassiona, que comparteix el seu coneixement i el seu sentit de l'humor i que aconsegueixen que tinguem una vida més plena.
Odio els pares absents que abandonen les seves responsabilitats familiars tant com m'emocionen les mares lluitadores que aconsegueixen tirar endavant la vida de tota la seva prole, contra tot i contra tothom.
Odio tenir la gent que estimo molt lluny, sigui per la distància física o per la manca de temps d'aquesta vida invivible que ens han muntat, un odi tan gran com l'alegria que em produeix finalment el moment en què l'univers conspira a favor meu per tenir-los a prop.
Odio que menyspreïn els meus sentiments d'odiadora mentre s'encimbellen els sentiments d'altres per permetre'ls orinar al vàter on jo ja no puc orinar tranquil·la, tant com em fascinen aquelles que amb les seves veus fan que la tossuda realitat sempre s'acabi imposant.
Jo odio, jo estimo, i m'importa un rave el que digui l'algoritme i qui el manega ja que odio des del que és sa odiar perquè em fa escriure, de tant en tant, cartes d'amor tan boniques com aquesta.
