El president de l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), Marcel Coderch, va deixar dit a Els Matins de TV3 que la proposta del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, sobre el conflicte del taxi i els VTC és "un absolut despropòsit". Feia temps que no se sentia una desqualificació tan absoluta i contundent d'una proposta del Govern feta des d'una autoritat independent relacionada orgànicament amb el mateix govern, encara que, això sí, a través del departament d'Economia i Hisenda. Calvet no és de la mateixa família política que Pere Aragonès i, sabent com estan les coses al govern de Torra, no hi ha res més a dir al respecte.

El Decret llei de restriccions a l'activitat del transport de viatgers en vehicles amb conductor (VTC) de Calvet queda fora de l'abast de Competència, però no així el reglament de l'autoritat metropolitana en què s'aplicarà l'ampliació de la precontractació de 15 minuts a una hora a Barcelona. La ferma oposició exhibida ahir per l'organisme defensor de la competència a Catalunya augura un futur tortuós a l'acord de l'alcaldessa Colau amb el conseller.

L'experiència del primer reglament aprovat per Colau per limitar el servei d'Uber i Cabify, tombat pel TSJC, incita a pensar que la solució suposadament salomònica presentada per Calvet deixarà l'alcaldessa a la intempèrie i a mercè del desencís dels taxistes quan la seva voluntat de protegir el sector del taxi per sobre del mínim establert per la Generalitat topi amb les al·legacions de l'ACCO.

Sigui un despropòsit o només un error de precipitació, afecti gravíssimament o moderadament als principis de la lliure competència, de la reacció de l'ACCO se'n desprèn que el decret serà un simple pedaç per sortir de la crítica situació urbana creada pel conflicte, que l'embolic va per llarg i que difícilment es podrà assolir un acord entre les parts sense haver recorregut abans tots els estaments judicials locals i europeus. Els taxistes tenen uns drets adquirits a cop d'hipoteques personals que no es deixaran arrabassar sense plantar cara. I les empreses de lloguer de vehicles amb conductor no renunciaran a l'obertura del mercat del transport de viatgers. Res de nou que no s'hagi viscut en altres sectors.

Negociar minuts de precontractació per diferenciar les ofertes no sembla la solució. En aquest litigi de drets s'haurà d'establir un període de transició --de convivència entre el vell model i el nou panorama d'actors del servei-- i un pla financer per fer front a les indemnitzacions econòmiques dels propietaris d'unes llicències que hauran perdut part de l'eficàcia promesa en la protecció del mercat. Això sortirà molt car. Res a veure amb l'esforç metropolità realitzat en temps de crisi del sector per retirar cotxes del carrer amortitzant uns centenars de llicències.

El col·lapse de l'espai públic en l'exercici del dret a la vaga espanta qualsevol governant. El sotmet a una pressió complementària a la del mateix conflicte perquè hi ha tercers perjudicats amb enormes dosis de tolerància, però també amb memòria electoral davant la passivitat a desactivar les vagues. Aquesta urgència pot induir a l'error de confondre l'acció suficient per desactivar amb les mesures per resoldre el problema.

En aquest cas, sembla clar que de moment no s'han atacat les causes. Només s'ha decretat una nova i dubtosa provisionalitat que no contenta ningú, especialment a les noves plataformes de contractació. El conseller Calvet ja ha anunciat una llei integral per a aquest sector VTC, encara que no sembla que les tingui totes amb ell abans d'abordar aquest repte. Dimarts, va insinuar la possibilitat de demanar a l'Estat que legisli de nou sobre aquesta matèria espinosa. No fa tant, els grups al Congrés corresponents als socis del govern de Torra demanaven el blindatge de la competència traspassada. Ara, els incomoda la responsabilitat.