La CUP regala pressupostos i castiga amb bufetades el Govern de JxS. El desaire dels antisistema és tàctic en la qüestió del referèndum i virtual en el cas del conseller Comín. Al titular de Salut no li ha fet cap gràcia el cartell de convocatòria d'una manifestació per plantar cara a les retallades del seu departament, el reclam central de la qual és la imatge d'una infermera agredint-lo. Aquesta vegada, l'exercici de la llibertat d'expressió dels creatius d'Endavant OSAN no ha obtingut els somriures ni la comprensió de quan s'aplica a fotografies d'altres personatges seguint la suposada tradició catalana de l'ús del foc. En aquesta ocasió, els diferents portaveus del Govern han criticat la banalització de la violència per part dels seus socis parlamentaris.
Aquest tipus de llenguatge polític té molt poc de banal i molt d'alarmant, encara que els dirigents de JxS per continuar al Govern estarien disposats a acceptar la descripció de balena com a animal de companyia si així ho diguessin des de la CUP. Les dirigents d'aquesta plataforma anticapitalista no semblen gaire aficionades a jugar al trivial sinó a la revolta social, per això Anna Gabriel no parla de cetacis. La diputada es dedica a desmentir la teoria oficial de la hipotètica transició nacional, sustentada en el pas de la legalitat espanyola a la catalana sense cap salt al buit, advertint que "el trànsit no serà de llei a llei, hi haurà confrontació democràtica". A l'espera d'una millor definició per part seva del concepte de confrontació democràtica en un escenari sense llei, sembla evident l'existència de certes diferències entre JxS i la CUP en les seves respectives versions de l'exercici de la unilateralitat.
L'habilitat de la CUP per amargar la vida a JxS és notable. A cada renúncia que han d'assumir, forçats per la capacitat de pressió del Govern de Puigdemont, ells responen amb un moviment dirigit a desbaratar els plans oficials
L'habilitat de la CUP per amargar la vida a JxS és notable. A cada renúncia que han d'assumir, forçats per la capacitat de pressió del Govern de Puigdemont, ells responen amb un moviment dirigit a desbaratar els plans oficials. Artur Mas va ser el primer a comprovar-ho. Així ha passat amb els pressupostos. Un minut després d'anunciar la seva disposició a aprovar els comptes ja estaven reclamant l'avançament de la convocatòria del referèndum per a demà mateix si pogués ser. Es conformarien amb celebrar-lo a la primavera. Però el president prefereix la tardor perquè ara té com a prioritat aconseguir la incorporació plena i entusiasta dels seguidors de Colau al projecte d'una consulta pactada i vinculant.
El debat sobre un avançament de la data no sembla oportú en aquestes circumstàncies. La nova força política dels comuns necessita temps per prendre les seves decisions i la idea de pressionar-los podria resultar inconvenient. La CUP té pressa perquè no té altra cosa a fer que la revolució. Però JxS, a més d'esperar Colau, està a l'expectativa del creixement exponencial de la indignació ciutadana que se suposa provocaran els diferents judicis i les esperades sentències d'inhabilitació a Mas, Homs, Forcadell i companyia. La desobediència de la classe mitjana exigeix un grau d'emprenyament que encara no es percep. A partir de dilluns, el termòmetre es posarà en marxa.
