Estimats Reis Mags, aquesta nit tornareu a recórrer alhora totes les ciutats d'aquest petit país mediterrani que ja coneixeu de viatges anteriors. Ja veureu que tot segueix igual que fa un any. Potser, a l'etapa de Vic, us rebran amb més estelades de les habituals, fins i tot decorant els fanalets dels nens; la cosa no va amb vosaltres, no us preocupeu, és perquè serà retransmesa en directe per TV3. Vosaltres sou merament instrumentals. És cosa dels papes i les mames, estan participant en una revolució guai; no ho tingueu en compte als seus fills. En fi, què us he d'explicar, vosaltres ho sabeu tot, fins i tot com i quan acabarà això nostre, detalls que aquí no sap ningú.
Aquí seguim posant dates concretes per a nous dies històrics d'improbable compliment i convertint qualsevol anècdota en una qüestió d'Estat. Ja sabeu com funcionen, amics Mags, les coses de la política en una societat dividida gairebé per parts iguals: la idea més innòcua o peregrina d'uns sol desfermar en els altres un rampell d'indignació que no fa sinó augmentar la rellevància de la proposta inicial. És la retroalimentació dels oposats, un joc nacional del qual participen des dels presidents de Govern fins al mateix Rei. Així vivim, entretinguts en polèmiques sobredimensionades, com aquestes dels fanalets indepes, esgotats de tanta fantasia i tanta prohibició i admirats de l'aguant dels ciutadans davant la banalitat de la majoria dels polítics i de la terrible inconsistència dels seus discursos de Cap d'Any.
La idea més innòcua o peregrina d'uns sol desfermar en els altres un rampell d'indignació que no fa sinó augmentar la rellevància de la proposta inicial
Sou una anomalia, bé que ho sabeu. En aquesta terra, des de fa uns anys, els reis no són ben rebuts, encara que potser no sigui per ser monarques sinó per ser espanyols. La veritat és que els oficials venen poc, per si de cas. Ara la república és tendència de moda i arribarà si finalment es compleix alguna de les prediccions del Govern català. Si fos vosaltres, no em precipitaria massa a pensar en transmutacions alternatives o en comprar barrets frigis; de moment, no n'han encertat cap i això que no paren de fer-ne.
No és fàcil portar un registre complet de les seves promeses, però n'hi ha una que ja s'ha convertit en mantra: passi el que passi, Catalunya seguirà formant part d'Europa. L'última a proclamar-ho com si compartís una veritat revelada ha estat la vicepresidenta Munté, molt donada a aquestes obvietats. Fins i tot per vosaltres seria impossible traslladar volant el nostre país a l'Àsia o a l'Antàrtida. La geografia és tossuda. El que ningú pot garantir, ni vosaltres, estimats, és que el nostre hipotètic Estat independent hagués de néixer com a integrant nat de la Unió Europea. La UE és tan tossuda com la geografia. De totes maneres, no tingueu por, no crec que la vicepresidenta aspiqui a treure-us la feina. Tampoc un servidor pretén amargar-vos la nit amb un memoràndum de peticions fora del vostre abast. No seria prudent. Us he enviat una carta molt detallada i tinc gran confiança en els vostres poders.
